Xerrades i filosofia a tres.

Hi ha vida en algun planeta?

2009-10-28T06:00:00.001+01:00

Hola? Hi ha algú? He entrat a mirar el blog i he vist un comentari de la Pura del 21 de juliol del 2009, flipo o és real?

Algú que respongui!

San Juan Bendito

2008-06-24T10:50:00.004+01:00

San Juan. Una de las noches en las que "supuestamente" uno desfasa mil, lo pasa en grande aunque al día siguiente no recuerde lo que hizo y debe salir aunque no tenga ganas, como los capullos.

La mayoría de estas noches, sea San Juan, fin de año, o San Cristo Bendito, me aburro sobremanera y maldigo el momento en el que me han convencido para salir.

Si vas en metro te arriesgas a morir de asfixia previo complejo de sardina enlatada, si cojes la moto a tener que ir solo a los sitios y a esperar a los demás a la salida del metro durante horas, y si pillas el coche a no encontrar donde aparcar, dejarte la pasta en un parking, o a que el típico que no sabe beber te acabe potando en el asiento de detrás.Pase lo que pase, la conclusión es siempre la misma: no vuelvo a salir un día de estos.

Conclusión que, debido al masoquismo humano, no tenemos nunca en cuenta al año siguiente. Es como cuando te hinchas a comer mierdas y te pilla el amarillo: te prometes que en la vida volverás a mezclar porquerías varias en tu estómago, pero llega el día en el que las ganas te pueden y hacen que olvides lo mal que lo pasaste aquella vez que osaste a meter en tu estómago tal mierda.

Me gusta el té rojo con vainilla.

Mi noche -pongámonos emoblogers a lo Dear Diary...- tampoco ha estado mal... Aunque ha sido una mierda. ¿Antítesis? Puede.Desde la típica amiga que siempre dice "Esta noche sí que salgo" pero que al final nunca puede porque "tiene mareos" o "me duelen las puntas del pelo", a la típica pateada de turno de la montaña hasta la playa para encontrarte con los colegas que una vez acabas de llegar te dicen todo felices que "el plan es ir a la montaña". Te cagas en todo lo que se menea y vuelves al sitio del que hace una hora habías partido.

Cuando te rallas siempre acabas llamando a ésos que te han comentado que también estarían por allí y que te pillan el móvil todo demacrados y te cuesta siete llamadas -incluído el agradable mensaje anunciando la muerte de tu saldo- para quedar en un punto exacto como, por ejemplo, la salida de una parada de metro. Segundos después de colgar -cuando ya no tienes saldo- recuerdas que justamente esa parada tiene cuatro salidas distintas y, como no, nunca hay suerte ni telepatía para que todos escojan la misma. (Este punto varía cuando no quieres encontrarte a alguien a quien debes pasta o que te quiere pegar... entonces SIEMPRE te lo encuentras, SIEMPRE!).

Una vez os encontráis no sabéis qué coño hacer ya que realmente lo que queréis es iros a casa. En este punto es cuando el típico primo salta y dice "Vamos a alguna rave tios" y yo le miro con una gran gota al lado de mi cabeza y me pregunto hasta dónde ha llegado la raza humana.

Así que pillo mi casco y como no tengo otro -lo he hecho a posta- me piro haciendo ver que me sabe mal no poder llevar a nadie a su casa, y me encuentro en el semáforo de la calle Aribau con Diagonal con dos pijos con su scoopy sh100 y Arai con pegatinas radikales (con "K") de la general surfera intentando ligar conmigo e invitándome a "Seguir la fiestuki en su casa copeando" porque les ha molado mi tatuaje del pie y la chaqueta de moderna que uso para no tener frío.

A todo esto, no he gastado un duro. Sólo llevo en el cuerpo dos coca colas sin azúcar y una manzana ácida que comí de camino a la playa.

Manda cojones que curiosamente hoy no tuviera ganas ni de beber una Guiness de ésas que tanto me gustan.

Ya sale el sol.

Feliz resaca niños malos.

Un dia de merda, no té més..

2008-06-15T06:34:00.002+01:00

15 de juny... O com el millor dia de l'any es converteix en el pitjor.
No té gran cosa a veure, però m'he tirat hores escoltant dues cançons: The reason (Hoobastank) i Y sin embargo (Sabina).

M'exilio del món uns dies. Potser un, potser deu. No ho sé. Necessito desconnectar i, sobretot, necessito desconnectar la ment.

Només tinc una cosa a dir: Fes-me pessigolles.

Un mal dia nens :(

Jo pago la següent ronda, ja poso jo el cor...

2008-05-30T02:38:00.007+01:00

El fet de perdre la persona que estimes és com una borratxera qualsevol. Tots ho hem passat. Tots sabem que és i, tot i així, tots hi tornem a caure. És una puta merda, et fa estar fatal però, jo sóc massoquista, jo hi torno. Més cubates, més homes! Ole, ole! Sant tornem-hi! El que em fa
més gràcia és que, tant una cosa com l'altra, les podem dividir en diverses fases prou semblants.

- Fase 1, també coneguda com a 'Estic bé, no m'ha afectat gens'.

És evident que ha passat, igual d'evident que és que t'acabes de fotre cinc cubates. Saps que hi és però, ei! Aquí no ha passat res! 'Estàs malament?' - pregunta absurda que tothom fa. 'No, no, estic bé, cap problema' - si ho acompanyes d'un somriure ja ho converteixes en una situació fins i tot còmica. T'arribes a preguntar si de debò ha passat perquè a tu no t'està afectant gens. Seria un cubata de Blue tropic, o potser és que no l'estimaves? Increïble!

- Fase 2 o Furius Baco, accelera de 0 a 135 km/h en 3 segons.

Passes d'un estat d'èxtasi a la més gran de les depressions. Sí, t'ha deixat, eren cinc cubates de Jack Daniel's i t'acaben de fotre la santíssima puntada al mig de l'estómac. Tens el pols accelerat, sents moltíssima calor, algú et deu haver fotut un cop de puny al ventre perquè hi sents molta pressió. Ho has de treure, per una banda o per altra. Et sents culpable... 'No m'havia d'haver fotut el cinquè...', 'Si no m'hagués enfadat aquell dia...'. Ja està, la culpa ja és teva, ja et sents com una autèntica merda, alhora que et trobes com si haguessis anat a fer puenting sense corda. Tothom al teu voltant sap què dir, és un do natural. 'És culpa d'aquell noi que t'ha convidat a l'últim cubata, si ja en duies tants no ho havia de fer', 'La culpa és d'ell, que no t'ha sabut estimar'. Seguiu, seguiu, la casa és forta, foteu més llenya al foc. Ets al puto fons del pou, t'acabes de fotre la santa hòstia i no et veus capaç ni d'alçar-te. Fantàstic!

- Fase 3, millor fora que dins.

No entenc com s'ho fan, però totes aquelles coses que ens fan mal dins del cos, acaben sortint per un forat o altre. Fots la gran potada i sembla que el Jack Daniel's ha sortit del teu cos. Plores una setmana seguida i sembla que ja no penses en ell. Et crema la gola, et couen els ulls. Sembla que ja està, ja s'ha acabat. Però no, no està. Tornes a potar, segueixes plorant. Creus que mai no podràs parar i tens ganes de morir-te. Ara sí que estem bé, eh!

- Fase 4, la culpa és molt negra i no la vol ningú.

Ja t'has maleït els ossos, estàs absolutament feta caldo, no et queden forces per a res però, espera, jo he dit que era culpa meva? I uns collons! No és culpa meva. Aquell cubata estava massa carregat i segur que era garrafon. És un grandíssim cabró i segur que se n'està follant una altra. Ja deia jo que havia hagut de beure un parell de cops abans de poder-hi buidar tota l'ampolla de taronjada. No, si està claríssim, segur que en té una altra, ja feia dies que estava diferent. La depressió va canviant de forma, ara és més aviat un cúmul de ràbia. Quins ous! No tornaré a anar mai més a aquel garito. Ja em pot venir darrere ja, que jo passo d'ell.

- Fase 5.El coixí, el millor conseller.

Després de que tothom segueixi insistint en si estàs bé, per fi et quedes sola. T'estires al llit. Mires el sostre, penses, penses, penses. Estàs massa cansada, necessites dormir. Tanques els ulls i, per fi, deixes de pensar.

- Fase 6. Mítica, l'amiga ressaca.

Et despertes, obres els ulls i sents un terrible malestar per tot el cos. Només pots pensar una cosa: 'No beuré mai més', 'No m'enamoraré mai més'. Només tens ganes d'estar a casa, tens molt mal de cap. No vols veure a ningú. Odies a tothom, t'odies a tu mateixa i odies al que t'ha dut a aquesta situació.'S'ha acabat, mai més!'.

- Fase 7. No vaig saber triar.

Et trobes millor. Sembla que han marxat les seqüel·les. Comences a pensar en les possibles alternatives. 'Potser és que el Jack Daniel's em senta malament, provaré de beure Cutty Sark. Sí, segur que va ser culpa de la marca', 'I aquell amic meu tan guapo, potser ja no té nòvia, potser me'l podria fer un parell de cops i, qui sap, igual acabem sortint'. El que està clar és que tu no penses renunciar al teu plaer personal perquè un cop t'hagi sortit malament.

- Fase 8. L'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra.

Passen uns dies. En coneixes de nous. Un cubata diferent, un amic d'una amiga. Però, no t'hi trobes a gust. El sabor no és el mateix, no em fa sentir el que sentia amb ell. Sentia? Sentia o sento? Te'n vas a la barra i et demanes un Jack Daniel's, t'és igual el que passi. Agafes el mòbil i li envies un missatge desesperat, ja no et queda res per perdre. L'has cagat, ho saps, però a tu t'és igual. Només et queda l'esperança de que aquest cop no acabis tirada enmig dels lavabos, només et queda l'esperança de que no t'acabin de destrossar el cor.

Sí, estic malament, però espero estar millor. Bon cap de setmana, i foteu-vos un bon cubata a la meva salut. Jo intentaré passar de la fase 3, encara me'n queden 5, qui sap, potser aquest cop no segueixin aquest ordre... Seguiré infortmant!

Torna el blog!

2008-05-27T19:28:00.003+01:00

Ha calgut un any i dos cors trencats per reprendre el blog. Un any llarg, amb pocs alts i molts baixos, amb mesos de silenci entre dues pures (no tenim pendó, ai, això sí, el que no tenim és perdó).

Les daminificades de l’huracà William (en breu obrirem un compte paypal perquè feu les vostres donacions) hem decidit començar de nou amb aquest blog. Serà més cruel (si és posible) i més dur (ou, yeah!) però si ens ha de valdre per alliberar la ira continguda, lloat sigui el blog!
Perquè sé que puc pluralitzar quan dic que n'estem fins als collons de sempre topar-nos amb aquells que no tindran cap mirament a l'hora de nominar-nos, al més pur estil "Big Brother", per veure com "la audiencia ha decidido que debes abandonar mi vida".
M'indigna, em bull la sang i m'histeritza veure com el concepte "felicitat" no ens correspon, perquè no ens ho mereixem.
Dues "ties gones" com nosaltres no mereixem que se'ns privi de la felicitat que qualsevol Paqui de Múrcia pot aconseguir amb només obrir-se de potes. Volem homes que ens estimin sense data de caducidad, que no som iogurts, collons!
Diuen que quan una porta es tanca, s'obre una finestra, la nostra finestra és un vincle amb el món exterior, un espai on fer públiques les nostres angoixes per tal de que (com a mínim l'altra) li pugui dir allò de "no t'ho mereixes això, tu vals molt". La nostra finestra és la renaixença, qual au Fènix, de la nostra, per un temps, oblidada amistat.
Ens apujarem l'ego mútuament, plorarem juntes per enfonsar-nos més i després poder surar amb més il·lusió.

La Pura i la TalkHimLow contraataquen i, ni que només ens llegim entre nosaltres, no callarem fins que ens haguem desfogat a gust.

Ben aviat, una nova entrega d'aquesta nova etapa del blog.

Tocades, però no ensorrades:

Pura & THL

Dia de joia i alegria a "Ca na TKL" (sona a nom de discoteca, igual m'ho plantejaré...).

2007-07-19T13:34:00.000+01:00

Ahir va ser un dia de nervis, molts nervis, molts i molts nervis. L'angoixa s'apoderava de na TKL cada cop que pensava que avui, dia 19 de juliol de 2007, es tornava a enfrontar al gran repte de treure's el carnet de conduir. Una hora i mitja de pràctica la va acabar d'ensorrar. Ella creia que ho feia bé, però el mamut del seu professor seguia insistint en fotre bronca tot enfadat.
La nit va ser llarga, després d'anar amb els seus pares i un dels seus germans a inspeccionar la zona d'examen (Montjuïc), seguia histèrica perduda. Valerianes, til·les, irritabilitat, ungles que ja no en queden, ...
Va provar d'adormir-se un cop, però sabia que no podria. Es va tornar a llevar, va seguir fent coses per provar d'evadir-se.
Res, nervis.
Finalment, a altíssimes hores de la matinada, sembla ser que es va adormir, per acabar dormint unes dues hores.
Més valeriana.
Com qui recorre la milla verda abans de ser executat, va baixar l'avinguda que la conduïa fins al punt de trobada amb els companys d'examen i el professor.
Nervis.
Les converses amb els companys d'examen no ajuden gaire a millorar la situació. Tots pugen a examen per primer cop i la sola idea de que ells puguin aprovar i que ella, anant per tercer cop, suspengui de nou acceleren encara més el ritme cardíac.
"Marxo, foto el camp i a prendre pel cul", pensava na TKL mentre s'imaginava a si mateixa corrent pel mig dels carrers com una tarada.
"Males notícies, no tenim examinador, està de baixa", diu el mamut mentre els aspirants a conductor se'l miren amb cara de "Però què dius?".
Fantàstic, no només hi ha la por de suspendre sinó que, a més, s'hi afegeix la por de que no els examinin, servim ara el cava o esperem a que ens diguin que hem de tornar al setembre?
Canvi de zona, incertesa, els nervis ja no saben si ballar salsa o fer esclatar el cap de na TKL.
Finalment, arriben a la nova zona (Poble Sec). Tot un seguit de cotxes d'autoescola (inclòs el de l'autoescola de xinesos) romanen aturats esperant l'arribada dels esbudelladors, ai, no, dels examinadors.
Es presenta una examinadora. Demana dos aspirants per pujar a fer l'examen. Na TKL es manté enrere, ella ha decidit ser l'última perquè la seva experiència li ha demostrat que l'últim sempre aprova (per provar que no quedi, ja no sap què fer).
De les dues noies que pugen, una aprova i l'altra suspèn, malgrat les declaracions del mamut, segons les quals les dues mereixien suspendre.

Puja el tercer candidat, un noiet de 18 anys molt tendre i innocent. Hi ha hagut canvi d'examinadora. La dolça senyora madura que ha demostrat la seva benevolència amb les dues noies anteriors deixa pas a una nova examinadora que amb la cara ho deia tot. L'examen del noi dura 2 minuts, temps d'arribar a la senyal de "cediu el pas", arrencar després de comprovar que no vingués ningú i trobar-se amb dues motos pujant a tota llet en direcció contra ell. Directament, l'han fet girar cua i, au noi, cap a casa.
Només quedava na TKL. Li comuniquen que l'examinarà en Carmelo (primer ha entés Calimero, però mentalment s'ha dit a si mateixa que no era possible que un pollastre negre amb una closca d'ou al cap l'examinés).
Passen 10 minuts, arriba en Cali... Carmelo. Na TKL ocupa el lloc del copilot, primer seguiran al cotxe de l'autoescola de davant (li haurà dut sort que aquest cotxe fos de l'autoescola on el seu costell està apuntat?) mentre fan un examen de circuit obert amb un motociclista i, a continuació, li tocarà a ella.
Na TKL desconnecta la ment. Gairebé s'adorm mentre el noi de la moto fa les mil i una escortat per dos cotxes d'autoescoles diferents.
Arriba el moment. Ajustar el seient, els miralls (aquell que un dia va arrencar, veure enllaç 1 i enllaç 2), cordar-se el cinturó, clau al contacte, punt mort... SOM-HI!
Deu minuts que han passat rapidíssims, com si res. Un recoregut simple, complicat tan sols per l'estacionament en un lloc on amb prou feines entr ava el cotxe (malgrat que l'ha entrat, i a la primera!). Tornen al punt d'inici, l'examinador lliura el resultat i marxa.
Na TKL tremola encara més que al principi, si és possible.
El professor la mira, ella el mira amb cara de "Sí, jo també tinc ganes de perdre't de vista". Aquests cinc segons se li fan eterns fins que, a la fi, veu com el professor li fa gestos que ella intueix que són d'alegria (un mamut expressant la seva felicitat no és fàcil d'entendre).
Sí, ha aprovat. HE APROVAT! :)

I ara, l'autoescola a prendre pel cul, per favor!

From THL with love!

2007-07-04T17:00:00.001+01:00

Comunicat oficial per la Pura.
Benvolguda Pura,
Et comunico que últimament no m'he connectat gaire al MSN (ni a internet en general) perquè el meu ordinador és l'eina de treball del meu estimat, el qual està passant diversos dies a casa meva (per motius que ja t'explicaré). Em connectaré tant com pugui, ja sigui des del meu ordinador o des d'algun que pugui manllevar.
Espero que aquest missatge arribi a tu, ja que això voldrà dir que segueixes el blog xD

Lof llu warrota! :*****

La estúpida raça humana i les seves reaccions

2007-06-23T18:07:00.000+01:00

Avui he parlat amb el meu germà de varies actituts humanes que m'han fet riure i estranyarme al veure que no eren coses que nomès feia jo... xD

Una d'elles, entre d'altres, ha fet que esclatessim de riure quan ma mare ha tret el cap per la porta i ha dit "Jo també ho faig!!".

Heu anat mai en ferrocarril (digueu-li metro, renfe, o tram... però és que, clar, no oblidem que estem a Uptown Kenny, la sèrie de les nostres vides) i ha sonat el vostre mòbil??

Segur que sí, però.. Heu nat mai parlant pel mòbil i us heu quedat sense "cober" (c) by Pura?? Perfecte... Què heu fet??

Si us importa el què diran els demés, o què pensaran, segurament no tindreu dubte... Però és que el meu cas (i el de ma mare, i el de molta gent que també ho fa) és totalment diferent. Em dóna igual què pensarà la gent de que vagi vestida amb una fulla d'enciam al cap, em dóna igual que em vegin amb una moto rosa, però això del ferrocarril... No ho puc evitar, però per mi mateixa. No em mola quedar com una prima... xDDDD I a continuació us explico el que faig (com, ara desprès de tant de temps fentho, m'assabento de que és una reacció totalment normal):

Quan em quedo a mitges en una conversa on sé perfectament que el de davant o el del costat ha estat cotillejant o mirant en el reflexe del vidre... Nomès adonarme que ja no sento res, ALLARGO I INVENTO LA CONVERSA DIENT: "Ei no tinc cobertura, truca'm desprès" - i faig veure que penjo, quan en realitat porto ja segons sense ningú al altre costat... XD REAL I ACCEPTAT PER MÉS DEL 70% DELS MEUS AMICS.

I vosaltres, heu fet mai el mateix????
Un peto putas i cabrons.

Les Nenes Dolentes no ...

2007-06-22T03:23:00.000+01:00

Les Nenes Dolentes no dormem, tanquen els ulls per pensar en els posts que escriuran.
Les Nenes Dolentes no critiquen, comenten.
Les Nenes Dolentes no xafardegen fotologs, es culturitzen.
Les Nenes Dolentes no se'n riuen dels altres, somriuen per mostrar la seva felicitat.
Les Nenes Dolentes no malpensen, analitzen totes les hipòtesis.
Les Nenes Dolentes no s'enfaden, mostren la seva cara seriosa (que no és l'habitual).
Les Nenes Dolentes no manipulen, exposen la seva versió dels fets.
Les Nenes Dolentes no odien, estimen amb menys intensitat.
Les Nenes Dolentes no parlen de sexe com a truges, estudien el cos humà en tots els àmbits.
Les Nenes Dolentes no acusen, pregunten.
Les Nenes Dolentes no menyspreen, jutgen una realitat per tal de millorar-la.
Les Nenes Dolentes no generalitzen, se sorprenen amb les casualitats.
Les Nenes Dolentes no prejutgen, sospiten.
Les Nenes Dolentes no juguen amb foc, comproven el límit de les seves capacitats.
Les Nenes Dolentes no s'engreixen, harmonitzen la seva figura.
Les Nenes Dolentes no tenen defectes, els sap greu ser massa perfectes.
Les Nenes Dolentes no tene cap fotos juntes, i això sí que és greu.

Lof llu Pura! Que no passin tants dies :_(

:*****

Ens deixa el Fary :_(

2007-06-19T17:23:00.000+01:00

Els Nens Dolents ens volem sumar al comiat d'aquell ídol de masses que va ser en el seu moment Jose Luis Cantero "El Fary". Qui no ha escoltat mai la cançó del "Toro, torito" o la frase feta popular "Ets més lleig que el Fary menjant llimones"? Sens dubte el Fary ha estat un personatge de culte i, per tant, li volem retre homenatge amb un seguit d'imatges que il·lustrin el significat que ha tingut per a nosaltres una figura tan emblemàtica, a la que recordarem sempre amb un somriure als llavis, un somriure tan gran, que és probable que en breu comencem a partir-nos de riure. A continuació, les nostres imatges d'homenatge:

Nosaltres també haguèssim provat de saltar la més alta de les tanques (veure cèrcol vermell) per tenir-te uns segons al nostre costat, envegem al personatge que es va jugar la vida per fer-ho. Ignoreu l'adreça que algun desconsiderat ha afegit a la imatge (quina poca decència).

A falta d'una imatge del mestre menjant llimones, en posem una d'ell mateix menjant musclos. De fet, els musclos se solen amanir amb llimona, no?

Seguint amb la tònica (ai, no, amb la cola) de l'anterior, una imatge vinculada a les llimones. Res és suficient per a tu, Fary!

Sobren les paraules:
"Torrente idolatra a El Fary y como tal no podia faltar en su coche, el CarroFary. Esta minifigura de 8 cms de altura tiene un parecido increible con el original...
Incluye ventosa para colgar y con su micro en mano parece que te vaya a cantar".
El podeu adquirir aquí.

Sabem que tot homenatge és poc però ens veiem obligats a finalitzar aquest post amb una frase que ja és més aviat mítica "Ningú no mor fins que no se l'oblida del tot".

Conyes al marge, en aquest sentit, segur que el Fary no morirà mai.

Els Nens Dolents.

La culpa és de les pastanagues!

2007-06-07T19:56:00.000+01:00

Actualització ràpida per satisfer els desitjos de la Pura.
Com que no tinc gaire temps, ja que hauria d'estar mirant-me el temari de les opos de dissabtes (avanço que suspendre perquè no tinc suficients arguments per respondre al miler de preguntes possibles) en comptes d'estar fent el mico amb l'ordinador.
Doncs bé, no tinc gran cosa a dir. Obviaré el tema de que vaig suspendre l'examen de pràctica ja que em toca bastant la moral. Només dir que en breu hi tornaré (no dic el dia perquè, si aprovo, ja faré el post sorpresa).
Per omplir una mica, vull fer al·lusió a una anècdota que m'ha succeït ara fa una estona. He sortit un moment de casa per anar a casa de la iaia a buscar les fulles de les pastanagues que ha comprat. No, no sóc vegetariana ni em menjo aquesta classe de coses, són pel conill (va, malpenseu, "la laia té un conill que menja pastanagues", bla bla bla... Sempre la mateixa cantarella xD).
Doncs bé, el cas és que he sortit al carrer i he vist un camió blanc, no gaire gran, aturat al semàfor de la cruïlla entre el meu carrer i el carrer del Molí Vell (així et situes, oi Pura? xD). En fi, que això és ben estúpid, però és que la cosa no acaba aquí. Em miro el camió i veig un escrit al lateral. L'he llegit dos cops perquè no donava crèdit al que veien als meus ulls, fins que, al tercer intent, la meva pertorbada ment ha aconseguit llegir el que realment hi deia al camió.
La frase era: "¡Guárdalo todo en tu trastero!". Llastimosament, el que havia llegit jo els dos cops anteriors era: "¡Guárdalo todo en tu trasero!".
No res, que ja no sé ni què llegeixo. Ves que el dia de les opos llegeixi quelcom similar a això i comenci a desenvolupar el tema de la sexualitat en l'educació infantil. Segur que m'aproven xD

I, fins aquí, el post d'avui. Molts petonets per la Pura, que ja és l'única que em llegeix! :*****
Lof llu!

El compte enrere!

2007-05-29T20:11:00.000+01:00

Ha arribat el moment. Fa més d'un any que em vaig apuntar a l'autoescola i, exactament, vuit mesos i un dia que tinc la teòrica aprovada (a la primera!). Dijous és el gran dia. Us recomano (i us suplico) que us quedeu a casa, que no agafeu el cotxe, que ningú circuli pels voltants de les universitats de Diagonal, ni tampoc per la zona d'Esplugues i Cornellà (no se sap mai on puc acabar) i, per si de cas, que tampoc no circuleu per Sants. En fi, no agafeu el cotxe dijous, NINGÚ!
Avui he anat a fer la que, segurament, serà la meva última classe abans del primer (i, tant de bo, últim) examen pràctic. Els nervis m'estan matant. No em queden ungles, ara em mossego els dits, directament. M'he comprat una capsa de valerianes i semblo una ionki, tot el sant dia pastilles amunt i avall.

Tinc la sensació de que cada dia condueixo pitjor, crec que només faig que cagar-la però, què collons! Si el Farruquito té carnet, per què no l'hauria de poder tenir jo? Jo no tinc intencions de matar a ningú! (O sí? ...)
En fi, que no sé com posar-m'hi ja, això m'està començant a estressar. Tinc ganes de que hagi passat tot i de tenir d'una maleïda vegada el ditxós carnet, perquè m'està fent suar la gota gorda.
És possible que per la resta de la població, el fet d'anar a examen pràctic sigui una activitat sense la menor importància. Sí, la gent se sol posar nerviosa, però van, ho fan, aproven o suspenen i es queden indiferents perquè, de fet, només és un carnet. Pagaria per poder prender-m'ho així, però em resulta impossible.

Cada minut que passa, creix l'agonia de pensar que el moment de l'examen s'apropa cada cop més. Algú coneix alguna tècnica per posar ciris a tots els sants a través d'internet? De l'estil: www.aquielsteusciris.cat, o alguna cosa semblant. Estic desesperada!
Bé, ja us he fet partíceps de la meva situació, de la meva histèria i de les meves ganes de que, d'una puta vegada, tingui el meu carnet i pugui començar a gaudir de conduir, perquè de moment està sent una tortura.

Doncs res, ja m'he desfogat. Creueu els dits per mi, reseu totes les oracions que conegueu i penseu en mi dijous a quarts de dotze del migdia. Tota ajuda esperitual serà ben rebuda.

Dijous actualitzo (si aprovo, sinó no voldré escampar el meu fracàs) i sabreu què ha passat.

Petonets purs i putes!

TalkHimLow.

P.D. Consulteu els links, són de vital importància per a la plena comprensió del post xD
P.D.2. Post número 84, quin gran any!

A la meva estimada Pura!

2007-05-21T16:32:00.000+01:00

Sí, em toca post a mi. No sabia ben bé de què fer-lo, però la Pura m'ha obert els ulls. Hagués pogut fer un post llarguíssim sobre el meu magnífic i nou ordinador (baba.gif), però no, ho deixo per un altre dia. Vull dedicar el post a una persona molt important per mi, la Pura. Fa milers d'anys que ens coneixem i és com una part més d la família. No només l'adoro sinó que l'admiro a parts iguals.
Avui li vull dedicar aquest post perquè estic molt orgullosa d'ella. Ben aviat, la nostra petita Pura començarà una nova feina.

No em vull allargar massa, només vull desitjar tota mena de sort a la meva estimada warra i dir-li el següent:

"Pura, si mai necessites res, crida'm i ARA VINC!".

xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Petonets purs i putes! Lof llu all! :*****

Feu Servir Protector Solar!!! Preciós,,,

2007-05-20T21:53:00.000+01:00

FELICITATS PUTA I PUR!!!

2007-05-17T23:23:00.000+01:00

Bé, tot just fa uns minuts hem entrat a un dia MOLT especial (el molt es fa amb èmfasi a lo Duelo) per dos dels nens dolents: Na TalkHimLow (molt estimada pels comentaristes, no com jo -enveja- :_( )i n'ElvisChrist (us enrecordeu d'ell? Diuen que és un dels nens dolents tot i que mai se l'ha vist postejant ¬_¬) Nens...

Avui és 18 de maig!!!

Na Talk fa 23 anyets... I sembla que va ser ahir quan lluitavem pels Royalties de la motxilla Cuca Dols...
Esperem que celebris el dia com cal..............................

ElvisChrist, esperem que aquest nou any sigui el de l'escritura... Com l'eslògan de molts polítics molaría que diguesis alló del: Ara SÍ.

...I com aqui si surt un, surtim tots, una foto dedicada de la Pícora i na Pura, perquè no podeu dir que no hem posat una nostra!!!

Bona nit!!!!

80!

2007-05-16T18:01:00.000+01:00

Bé, toca actualitzar. Post número 80! Quina gran dècada... Quins grans fruïts que va otorgar a la nostra terra (la Pura, jo...).
Parlant de la Pura i de mi, avui hem fet una trobada llampec (podria sonar una mica pitjor?). Estàvem xerrant aquest migdia (com cada migdia del món) i, després de comentar que avui faríem un post sobre icones, ha marxat a una entrevista de feina (sí, demà en té una altra i, com que és tan pura, guanyarà el triple que jo). Passades unes hores, he rebut una trucada. Al principi m'ha semblat estrany sentir la veu de la Pura cantant el gran hit del XQUE, he dubtat de la meva integritat mental i, fins i tot, m'he plantejat si estava vivint una al·lucinació. Però no, era real el que estava succeint (REAL ©). La trucada tenia un missatge clar: trobada!

En primer lloc, però, crec que hauria de tractar el tema que havia d'ocupar aquest post: les icones.
Es podria dir, sense exagerar, que un 50% de les converses entre la Pura i jo es basen en l'emisió d'icones que un receptor (en aquesta cas, ella o jo) interpreta segons el context en què es troba situada la icona (gràcies a la Loli, la meva 'ecstimada' professora de llengua castellana).

Reproducció semi-real d'una conversa entre la Pura i jo:

Pura diu:
ei tia

THL interpreta que aquesta icona simbolitza un: hola dit amb carinyo.

THL diu:
hola nena!

Pura interpreta que aquesta icona simbolitza un: jo també t'estimo, Pura.

Pura diu:
em fa mal el flemó

THL interpreta que aquesta icona simbolitza la tristesa de na Pura envers el seu mal.

THL diu:
ves a saber què hauràs fet amb la boca!

Pura interpreta la picardia de la icona col·locada innocentment per la THL.

Pura diu:

THL interpreta que la icona de la Pura simbolitza un "en fi...".

THL diu:

Pura interpreta que la icona de na THL significa que la seva intenció era la de fer un GG (gran gag) amb la frase anterior.

Pura diu:

THL interpreta que aquesta icona significa que la Pura ha entès el seu GG.

THL diu:
com quedem aquesta tarda?

La Pura interpreta la icona com a símbol de joia i alegria per part de la THL en relació amb la suposada trobada que es produirà a la tarda.

Pura diu:

per què no et passes?

THL entén que la Pura té la intenció de que la THL visiti "Ca la Mar", és a dir, casa seva.

THL diu:

d'acord Pura, ara vinc!

La Pura sap que aquesta icona fa referència a l'emoció que li suposa a la THL el fet d'anar a casa seva, on sap que es trobarà amb la Little i en Rocco (Rocco, nou personatge del que parlarem en propers posts, no descarto dedicar-li un sencer, donada la magnitud de la seva persona).

Pura diu:
fins ara nena!

THL reb amb il·lusió un petó de la Pura.

THL diu:
fins ara pura!

La Pura comprova que la seva mostra d'afecte és corresposta i ho reb amb alegria.

Doncs sí, així seria una conversa entre la Pura i jo. Tota semblança amb la realitat no és pura (GG) coincidència.
Donada aquesta química entre les dues, és lògic que la trobada d'avui hagi resultat un èxit. Hem pogut esbudellar (metafòricament) a molta gent, hem descobert un nou lloc on fer trobades (recordem que l'Isaac ja no és amic nostre, després de fotre'ns fora despiadadament del seu local) i hem estat comentant les novetats del blog (en breu, si és possible i Déu vol, en vindran de noves, les quals esperem que estaran a l'alçada de la puresa d'aquest blog).

Dades a destacar:
- La cambrera que ens ha atès s'ha mostrat amable amb nosaltres (Pura diu: parla català i no és Wilson!). Tot s'ha de dir, no crec que rebi gaires clients que consumeixin a la velocitat que ho fem nosaltres, que després ens queixem de les retencions de líquids.
- L'agressió rebuda per la moto de la Pura no quedarà impune.
- Està previst que per fi tinguem carnet de conduir (jo abans, que el 30 vull pujar a examen) i hem acordat que ens comprarem dos cotxes fantàstics (oda a David Hasselhoff).

I bé, això ha estat tot per avui. M'he cansat de posar imatges i enllaços. Espero que ho valoreu.

TalkHimLow (amb l'ajuda espiritual de la Pura).

P.d. La Pura es queixa de la manca de comentaris del seu post. Deixo a les vostres mans el fet de solucionar aquesta queixa...

El retorn...

2007-05-06T23:08:00.000+01:00

Laia tranquila, no estàs flipant, ni t'ha pujat la febre. És real. He ACTUALITZAT!

No podria haver continuat tenint ganes de viure si m'hagués anat a dormir sense haver escrit sobre el dia d'avui, EL DIA DE LA MARE.

Quina mare? Doncs be, em venen moltes al cap (i sí, faré com la fhürer, que parlant sobre fills es va oblidar d'esmentar als seus fills reals, aquells que va parir... i que consti que no és per resentiment).
Al que anava: de mares jo en tinc moltes. Una puta que mai vaig coneixer però de la que s'enrecorden molt els meus enemics quan m'insulten, la Pin, la Goiko, la Blajot, la del ordinador (placa mare) GG...

Com escriure sobre la meva mare seria enrecordarme d'ella i li dec una (i a part seria massa personal) parlaré de la mare de tots (atenció: vena Sagrat Cor!! o Vena "Baurier"): la Mare de Déu.

A aquest blog som molt donats a mirar lo primer que diu Google (Google es Amor/Google es la verdad absoluta), i això és el primer que he fet; com a bona alumna del Profesor Gregori, m'he informat abans d'escriure sobre la Mare de Déu (o la mare de tots, perquè tots som Déu si erem Nou i ha arribat un) i això és el que GoogleLlull em diu:

Un Mapa Polític de les principals regions amazóniques. De Perú mès en concret... Era ella peruana (és a dir, una "wilson")? Una amazona potser? Això podria conmocionar al blog tenint en compte que va aparèixer la foto d'un "cavall" al qual tots ens preguntàvem qui cony podria cavalcarlo...

En un dia com el d'avui ens hi trobem amb varies posicions a pendre:

1) El Progre: No regala res perquè el dia de la Mare "l'ha inventat el Corte Inglés" i incita al consumisme.

2) El Bon Nano: El que cumpleix cada any, uns bombonets o unes flors, que faran que la mama, que se l'estima mès que ningu, estigui contenta per un dia, desprès de tot el que fa sense demanar res a canvi desde que ha nascut.

3) El Primo: (o cutre) Regala un Diploma a la madre "má mejó". Ay, mi Yonatang, que no me lo merejcoh!! (tots n'hem conegut a algun Yona o "primo").

Ejemplo 1 (pot ferir la sensibilitat) Si jo fos mare i el meu fill em regalès això, no nomès l'enviaria a la merda, sino que m'aniria ràpidament a ferme la cirurgia estètica en el cas d'asemblarme a la MARE BANTÚ del diploma.

4) El Gilipollas: El preferit de la TalkHim de ben segur. Segurament el director de publicitat de Palson. El que regala una planxa, estris per la cuina, o una fregona. No debem oblidar que les mares son dones i, com a tals, són les coses que hem de regalar-lis.

Bona nit purs i putes!!!

Pura.

^^ El preu de la fama ^^

2007-05-03T03:27:00.000+01:00

Bé, pagaré el meu deute, no m'agrada ser morosa i no voldria que em perseguís el cobrador del post (cosí germà del cobrador del frac).
Després dels 8 punts que (tan amablement?) em vau otorgar, més dos de nous que han sorgit avui al darrer post (Agnès Carbonell xD), després de deixar anar l'alegria continguda de veure com m'estimeu tots plegats, m'ha sortit tot de cop i he caigut en el parany dels virus. Sí, benvolguts amics, estic malalta. Jo, que semblava que no tornaria a caure, com a mínim aquest primer semestre de l'any, he tornat a tenir febre.

Tot va començar ahir al vespre. Una nit més, em trobava asseguda davant de l'ordinador, la meva música sonant de fons (ai no, aquesta música no, sonava aquesta altra), el meu suc de taronja sobre la taula i, com cada nit, entra ma mare a l'habitació a dir "bona nit".

- Nena, bona nit - em fa un petó al front -. Tens el front calent, vols dir que no tens febre?
- (Tossint) Cof, cof! No dona, no! Com vols que tingui febre? - indignació davant el supòsit d'estar malalta.
- No, clar, amb el fred que fotia aquesta tarda i tu amb samarreta d'estiu - em toca el front amb la mà -. Posa't el termòmetre abans d'anar a dormir, i no facis tard per posar-te al llit - cara de mama que veu venir el problema.
- Sí, mama, no pateixis - cara de filla que evita veure el problema.

Passa una hora, òbviament no em poso el termòmetre. Segueixo al meu rotllo. De web en web, xafardejant, ara obro el Photoshop, creo tres o quatre imatges. Les cançons van sonant. Les 5 de la matinada. Decideixo anar a dormir. M'acomiado del meu costell (masculí de costella xD). Em torno a enganxar a l'ordinador, muntant un àlbum de fotos digital (que espero rebre en el termini d'una setmana).

Finalment, les 6:10 a.m. Considero que ha arribat el moment de posar-me el termòmetre, donada la temperatura extrema gèlida dels meus peus i l'escalfor del meu cap (malpensats! xD). Resultat: 38'2 ºC de temperatura (no rectal, que en aquest cas hauríem de restar 0'5 ºC).

Aquí ha començat el caos. Mal de cap, gelocatil, suor freda, tremolors, dues mantes tapant-me, en fi, tota la parafernàlia de la febre.

Ara bé, el dia s'ha convertit en una aventura. He dormit mil hores, he estat gaudint de la mandra durant llargues hores, tombada al meu llit.
He vist "El cor de la ciutat", "Aquí hay tomate", "Yo soy Bea", "El Club" (alguns a trossos, ja que se'm solapaven). He estat a l'ordinador, he jugat amb la Nintendo DS de mon germà (Brain training i Nintendogs), i un llarguíssim etcètera.

Ara tinc un fantàstic justificant mèdic que em permetrà seguir gaudint de la màgia d'estar malalt durant el dia de demà (justificant de 48 hores, oeoe!).

Per començar, són les 6.20 a.m. Fa un dia que va començar la meva malaltia i, aquí us deixo.

Espero que gaudiu amb els 10.000 links (són una currada! Que consti en acta!).

Post pagat, dedicat a tots vosaltres.

Petonets a tots, purs i putes (i Agnès), me'n vaig a gaudir de la son de la febre! NANIT!

TalkHimLow (Laia).

And the winner is...

2007-05-02T00:59:00.000+01:00

He vingut vestida de gala a aquest lliurament de premis que s'ha celebrat xD
Bé, avui s'han complert els 15 dies de termini que havia dit que hi hauria per nominar. En fi, les coses han quedat bastant clares:

TalkHimLow: 8 punts
Elvis: 4 punts
Little: 3 punt
Pura: 3 punts

And the post goes to... JO MATEIXA!

En fi, sembla ser que, o bé m'estimeu molt o bé m'odieu molt xD
Doncs res, aquí va un semi-post, perquè no us queixeu, però en breu tindreu el nou post que m'ha tocat fer.

Gràcies per la vostra participació. El gran nombre de comentaris rebuts farà que em plantegi seriosament convocar nous concursos com aquest xD

El renaixement del blog està a punt de començar! Muahahaha!

Petonets purs!

Gran Nen Dolent! xD

2007-04-16T18:30:00.000+01:00

Espero que funcioni la imatge que he creat (sí, ja sé fer gifs animats ^^) pel blog. És una nova proposta per veure si algú reacciona. Si mireu el gif, crec que queda prou clara la cosa xD

Doncs bé, cada persona que es digni a nominar (espero que serem algú més que la Little i jo xD) té dret a nominar a dues persones (una amb 1 punt i l'altra amb 2 punts) per tal de triar qui serà el següent en escriure un post pel nostre oblidat blog.
D'aquí a... a veure que penso... 15 dies (així donem marge a que la Pura torni de Thaiguay xD), podem fer un primer recompte.
En 15 dies, benvolguts putus meus, teniu temps d'escriure qualsevol parida per penjar al blog, que jo ja m'estic cansant de fer entrades juntament amb la Little (glòria a tu, oh gran Little, que col·labores amb la causa), que ens heu deixat més soles que la una, colla de mala gent!
Bé, si no us agrada la proposta, teniu dues opcions:

Mireu a la part dreta superior de la pantalla, aquella fantàstica creu (X) us farà desaparéixer per art de màgia del blog (sembla mentida, però funciona! I sense haver de reenviar-ho a 200 persones per estalviar-te una mort cruel! xD).
Aquesta és l'opció radikal (amb k, q radikalitza encara més la cosa xD). Agafeu i, amb els poders que us van ser otorgats el seu dia, editeu el post o, directament, l'esborreu xD

Au, que ja teniu feina, aquells que la volgueu fer.

Petonets purs i putes!

TalkHimLow (és a dir: Laia xD).

P.d. Després de suplicar-me que no abandonés el blog, com a mínim feu l'esforç de comentar! xD
P.d. 2. Edito passades unes hores perquè he reparat en un detall que m'ha fet feliç perquè, d'una manera o altra, he complert la promesa de no tornar fins que no hi fòssim tots. Us heu adonat de qui ha comentat al post anterior a aquest? ELS 4!!!!! xDDDDD En el fons no sou tan cabrons com semblava... Juas! Lof iu beibis!
P.d.3. Pura (putah!) volem souvenirs de la vostra lluna de mel. L'enveja m'està matant, GRRRRR! :********** Et trobo a faltar nena :_

DE VACANCES!

2007-04-02T03:49:00.000+01:00

Vulgar còpia del blog de la Little.

MO N'ANEM DE VACANCES! xD

Declaro oficial el tancament per vacances, no penso fotre RES DE RES. Em dedicaré a mirar pel·lícules (avui ja he començat xD), a llegir i a jeure. Ah! I sobretot, DORMIRÉ MIL HORES CADA DIA!

P.d. Tornaré! (o no? xD).

Un ídol per tots, un símbol, el nostre guia

2007-03-28T02:28:00.001+01:00

Vull veure les reverències des d'aquí !

PD: aquest single va arribar a número tres a les llistes de UK l'estiu passat.

Sesamstraße Telefon

2007-03-14T19:07:00.001+01:00

Us deixo un vídeo perquè comenceu a recordar la meva existència! He tornat!!!!! El vídeo és immens!

TalkHim lo hace mejor...

2007-03-14T12:23:00.000+01:00

Sirva esta entrada para dar ánimos a TalkhimLow, en su árdua tarea de aprender a conducir...
Estoy deseosa de que apruebes y me lleves a dar una vuelta!!!

Besos mil a todos...

Tampoco pasa nada por poner algo de vez en cuando eh????

Otra cosilla...

2007-03-09T14:29:00.000+01:00

Per cert Laia... ets viva????

MIMETISMO!!!

2007-03-08T20:36:00.001+01:00

Vamos a ver,
Tanta leyenda con los camaleones...
Que si los camaleones son los reyes del mimetismo.
O si no, aquellos insectos que parecen ramas de arbol...
pues............................................ NO
ROLLOS PATATEROS::::::::::::::::::::

AQUÍ los auténticos y genuinos EMPERADORES DE LA MIMETIZACION!!!

Una nit amb orquestra (de crits i insults, clar)

2007-03-04T03:54:00.000+01:00

Bé, començaré aclarint que vaig una mica taja, però espero que això no sigui impediment per a fer un post (o sí, el nombre de faltes comeses ho dirà xD).
Volia comentar com ha anat aquesta nit, perquè es podria definir com una nit "lamentable" (més endavant aclariré el perquè d'aquest adjectiu).
A veure, anem per parts (Jack l'esbudellador dixit xD). La nit ha començat malament. S'havia organitzat per aquesta nit un sopar de "colla" (tots els companys de taja de tota la vida). Doncs bé, al sopar s'hi ha sumat gent indesitjable i desagradable per a la majoria dels presents i això ha estat el desencadenant dels successos posteriors.
Hem començat a sopar i ja s'ha liat. El sector nord (entre el qual no hi era jo) ha demanat unes ampolles de vi de 20€ cada ampolla. Cal aclarir que érem 15 i que, d'aquests 15, només 8 tenien accés a les ampolles de vi car, mentre que els altres teníem una remesa de DonSimon gran reserva (3€ cada ampolla). Això ha desencadenat la ràbia de mon germà que ha dit: "Tranquil·la, que ara penso demanar l'ampolla més cara de la carta de vins". I així ho ha fet. Com a resposta, el sector nord ha començat a demanar tot de coses cares (realment molt cares, el Jack Daniels anava i venia que impactava i tot de veure-ho). Jo ja tremolava, perquè la meva economia no està precisament preparada per a aquest tipus d'aconteixements i ja sabia que el compte es dividiria entre tots, sense tenir en compte el que haguessis begut o menjat.
Però bé, la cosa ha anat creixent, fins al punt de que el sopar ha sortit a 30€ per barba (Déu, quin mal m'han fet, només he menjat tres tallets de llom i m'he pres un carajillo de Baileys, més el vi ranci, clar). En fi, que la cosa ha acabat amb la disputa de mon germà versus una de les liantes de la colla, que li ha dit que el que havia fet avui era "vergonyós i lamentable" (d'aquí que la nit sigui "lamentable" xD).
En resum, que s'ha liat un pollastre dels guapos. Es podria dir que gairebé acabem a hòsties (anava taja i no m'hagués importat fotre un parell de calvots a uns quants que ja els tenia ganes de dies anteriors). I, el millor del cas, em porten al "vell" (la Pura ja sap de que parlo) sense avisar i encara esperen que faci bona cara en presència de l'engendre. Quina puta merda de sopar, de debò, m'hagués cagat en tot, però tampoc hagués servit de res.
Recapitulant, que ha estat una merda de sopar. Tensions, males cares, mal rotllo i un fàstig en general. Només espero no haver de tornar a sopar més amb aquesta gent (crec que ja ha quedat clar que desitjava que fos així, després de dos o tres mocs reals).
Però... la nit no ha acabat allà. Ara ve la part bona. Després de tots aquests moments tan asquerosos, hem anat a fer unes birres i uns cubates amb el sector sud (els benavinguts) i, ens han fet un anunci que m'ha alegrat la nit. Seré tieta! Els meus cosins per fi s'han decidit a criar i ja estan de dos mesos i mig. Quina il·lusió m'ha fet tocar la panxeta de ma cosina mentre mon germà cridava: "Se le han corrido dentro!" (aclariment: anava encara més taja que jo!).
Doncs res, que entre birres i cubates hem celebrat l'arribada d'un nou membre a la família. Em feien una mica d'enveja, perquè se'ls veu súper feliços i es poden permetre el luxe de dir que tenen estabilitat suficient com per dur una criatura al món (tant de bo algun dia pugui dir el mateix, snif!).
I, ara, després de dues hores de celebració, arribo a casa. No tinc valor de sortir a beure més ni tan sols d'anar a ballar (que jo digui això, és greu, realment estic morta! xD).
S'ha fet una proposta, el dia 1 d'abril, trobada per anar al Paint-ball. Vaticino que em fotran més pintura a sobre que la que es pot trobar en tota la fàbrica Titanlux (acostumo a ser la víctima dels atacs dels meus "estimats amics" xDD Què cabrons!).
I això és tot, una nit en què s'ha passat del mal rotllo a la felicitat, en què s'ha acabat de rebentar el poc que quedava de colla i on tots hem rebut i hem estat generadors de conflictes.
Què podria dir? Que odio a la gent aprofitada i manipuladora, però és sabut per tots que el món és ple de fills de puta. L'única llàstima és que aquest tipus de gent sempre cauen de peu (puto Murphy, es podia fotre les lleis pel cul).
Me'n vaig al llit amb el meu pijama nou, tan maco com és ell (algun dia us en penjo una foto).

Au, bona nit a tots els purs que llegeixin fins al final i, als que no, que us peti un ruc de 500 Kg.

TalkHimLow.

P.d.: Perdoneu per aquest post tan penós, necessitava desfogar-me xD

La verdad sobre el retovisor!!!

2007-03-01T21:03:00.000+01:00

Esto es lo que vió la pobre TalkHim el día que iba tranquilamente haciendo sus prácticas de conducir con la alegría que la caracteriza, pizpireta y divertida y claaaaaro, pese a que en su bondad infinita ella hizo un amago de recoger al autoestopista, rapidamente su instructor le ordenó que saliese de alli... cagando leches.
Evidentemente obedeció como en ella es costumbre a la recomendación dada y en su desesperada huída tuvo un pequeño incidente con uno de los retrovisores del coche.
Y eso es en realidad lo acaecido el día de autos (de autoescuela los autos, claro).
Esto lo hago para resarcirte de la burla y el escarnio del que seguro algún desaprensivo te hizo objeto...
A ellos me habría gustado ver ahí...
uhmmmmmm! creo que últimamente, duermo pocooooo!!!

Besos mil.

POST PUR... O NO

2007-02-27T18:46:00.000+01:00

Espero us agradi el meu post promès i, pel que veig, tan ansiat.
He d'anar al gimnàs i tinc presa, us deixo la imatge i prometo ampliar-lo després.
Un peto!!!

He tornat!

2007-02-26T20:46:00.000+01:00

Les meves disculpes, estimada Little. Això no té perdó de Déu, estem oblidant el blog i l'estem deixant caure en l'oblid. On queden aquells dies de joia i esplendor? On queden les reunions d'administració al MSN? On queden... ELS ALTRES INTEGRANTS DEL BLOG?
Ens han abandonat, sí, així és. Ells no sabem que "nosaltres mai no ho faríem" (com "ell"). De la manera més injusta, amb promeses de que tornarien (oi, fenici dels nostres cors?), amb falses esperances... Uf, se m'entelen els ulls :_(
Però... avui em sento au Fènix. Resorgirem de les nostres pròpies cendres. Un dia vaig dir que el blog seria gran i aquest és el meu objectiu (no, no penso ampliar la resolució de la pantalla a 2048 x 1536).

En primer lloc, invoco als esperits de la Pura i de l'Elvis, ja que sembla que els seus usuaris han patit una tràgica i prematura mort. Esteu convocats i penso passar llista (vocació de mestra, xD). I, si goseu interrompre, tocaré la campaneta (quins records, eh Pura? xD).

Per acabar, afegeixo un post que havia escrit pel dia 1 de gener, però que al final no vaig publicar per mandra. És una paranoia de les meves, però total, com que només ho llegirem la Little i jo... :_(

Crec que em començo a fer gran... És preocupant?
Els 365 dies que han passat entre el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006 han corregut tant que ni me n'he adonat de que ja ha passat un any més.
Me'n recordo quan tenia 15 anys i el temps no acabava de passar mai. Sempre faltava molt per arribar a una data esperada. Els mesos eren eterns i les setmanes tan llargues com un dia sense pa.
Ara, els dies volen. No me n'adono i les setmanes se m'escapen no sé per quin forat.
Anys enrere sempre hi havia una fita on s'havia d'arribar per tal d'aconseguir la suposada felicitat: 'Ja veuràs quan tingui 18 anys', 'Això passarà quan acabi d'estudiar', 'Espera't a que treballi i guanyi calers'. Tot això ja ha arribat. Ja fa dies (uns quants xD) que vaig fer els 18, els estudis ja es van acabar i ja fa mesos que tinc curro.
Però bé, sempre hi ha noves fites... 'Quan comprem un cotxe', 'Quan tinguem un pis', 'Quan tinguem un fill'. Hi ha una part que m'encanta d'aquestes noves fites i és que venen en plural. A més, també ha canviat la filosofia. Les fites no m'aportaran la felicitat que ara no tinc (com abans semblava que havia de passar), més aviat l'acabaran d'arrodonir (com a mínim, així ho crec).
Avui estic filosòfica xD

Fa dies que em ronda pel cap aquesta idea... Serà que m'he fet gran?

En fi, petons a tots, Little i... hi ha algú més?

¿ Tú también...Bruta, hija mía?

2007-02-26T18:55:00.001+01:00

Si, si es a tí... TalkHim, sniiiiifffff!!!
Que sólo quedamos nosotras!!!
Ya no nos honras con entrada alguna, ni un triste video o audio.
Ya no haces reflexiones en voz alta como antaño.
Pues.... yo no cejaré en el intento de que aquí de vez en cuando se vea algo nuevo.
Para muestra esta pequeña aportación.

Besos mil.

La página de TalkHim y Little...(seguimos solas)

2007-02-24T18:45:00.000+01:00

Esto me ha llegado por correo y como es adecuado para estos días pre entrega de OSCARS, Ahí lo planto... Espero que te guste.

La página de TalkHim y little con Drácula yeyé

2007-02-22T11:45:00.000+01:00

Bueno, canción "mitikofriki" en Calamar, hoy en esta impagable versión con imágenes.

Es que hay gente muy cachonda y que se aburre muuuucho, yo me he reído un rato, aúnque eso tampoco es nada excepcional...

Estimada TalkHim Low,

Nosotras somos como Joana Colome, que la una lo guisa y la otra lo come... Jajajajaajajaj

Un día tu escribes y yo comento y el otro al revés...

CÁSTING NensDolents II... (Bienvenidos a la página de Talk Him y Little)

2007-02-20T12:02:00.000+01:00

No he podido evitar poner la segunda parte de las japonesitas cantoras-compulsivas. Que queréis, si tengo debilidad por este tipo de tonterías varias ...

Y es que al igual que les pasa a otras, soy de risa facilona!!!

Besos mil.

Carnaval! Gran dia xD

2007-02-19T02:35:00.000+01:00

Benvolguts nens dolents i companyia, he tornat de passar el cap de setmana fora i tinc en ment un seguit d'imatges que em condueixen irremeiablement a escriure un post abans de que se m'esborrin del cap (cosa difícil, tot s'ha de dir).
Centrem-nos. El tema central és, com no, CARNAVAL! Carnaval, carnaval... Dir dos cops seguits aquesta paraula, és com clicar en un enllaç mental directe cap a la mítica cançó de no sé qui, que sempre acaba cantant un o altre en aquestes dates. Sembla ser que hi ha gent que es pren molt seriosament allò de "No hay que llorar, que la vida es un carnaval y las penas se van cantando". Aquest cap de setmana ho he pogut comprovar. La llàstima és que lo de 'llorar' és el que em venia de gust fer a mi, però de riure.
Per Carnaval podem distingir entre dos tipus de persones:

Els que es disfressen.
Els que no es disfressen.

Analitzem el grup 1. Solen ser parelles o grups (sempre és menys ridícul fer aquesta mena de coses en grup, ja que pots emprar la frase: "Home, no anava a ser l'únic que no ho fes..."). Es distingeixen de la resta per anar vestits de manera estranya o poc corrent (aquí és on comença la confusió, en aquests temps que corren, com distingir el que és 'corrent' del que no ho és...). Quan per fi els tens identificats visualment, els pots reconéixer també perquè (potser a causa d'una gran ingesta d'alcohol) acostumen a riure en un to molt elevat, a conjunt amb els crits que emeten. En tercer lloc, sabrem que aquelles persones van disfressades perquè, quan t'hi apropes, ja tenen una frase referent al seu vestit preparada. Per exemple, algú disfressat d'abella (preferiblement, de sexe masculí): "Has vist el meu agulló?!". No, no és broma, jo he viscut el moment en què un amic em va dir aquesta frase. Recapitulem, de moment tenim que, per anar disfressat, has d'anar vestit de forma estranya, cridar molt (com si anessis tajat després de 8 cubates) i dir frases 'ocurrents' en relació a la teva disfressa. Bé, ja tenim el prototip de persona disfressada. Veiem-ne un exemple gràfic:

L'increïble home 'hot-dog'. No és broma, jo vaig veure un M&M (se deshacen en tu boca, no en tu mano) caminant pel carrer tan ample...

Pel que fa al grup 2 (les persones que no es disfressen), el problema és una mica més greu. Potser no s'han disfressat per vergonya però, quan es veuen rodejats de gent DYC (gent sense complexos), els entra una mena de sensació angoixant que fa que immediatament el seu cervell comenci a pensar frases ocurrents per justificar que no vagin difressats. Alguns exemples (reals) d'aquestes frases serien:

"Ah, no, no sabia que era avui, si ja en tenia un de boníssim pensat!". (Sense comentaris...).
"És que jo vaig de mi mateix, ajà, ajà, ajà". (Haguessis quedat millor dient que anaves de nen del C0tolengo... Llavors podies dir la frase i hagués sonat divertit).
Aquesta frase requereix cubata en mà: "Jo vaig d'acohòlic, juas juas. Però no anònim, que em veus la cara! Juas juas". (Ja, sí, bé... M'esperen a l'altra banda del pub, eh! Adéu!).
"És que a mi el Carnaval no m'agrada gens ni mica, em fot dels nervis". (Ah! Clar, per això has sortit de casa, lògic).

I aquí podríem posar un llarguíssim etcètera, ja que la ment humana no té límits quan es tracta d'inventar una excusa per a un fet tan simple com a que no t'agrada disfressar-te, o que et fa vergonya o que, simplement, no en tenies ganes.
A mi, personalment, em va a dies. Hi ha anys en què em ve de gust i d'altres en canvi que no tinc cap mena de ganes de posar-me una disfressa, com m'ha passat aquest any.
Ara, una cosa la tinc clara, jo, quan em disfresso, gaudeixo amb la gent que es parteix de riure quan em veuen. Sense anar més lluny, l'any passat, em vaig disfressar d'Elvis, amb una perruca afro d'un metre d'alçada i unes ulleres de sol 'fashions'.

Ahir encara hi havia gent que comentava aquella disfressa. És odiós que la gent es molesti quan te'n rius d'una disfressa. Jo vaig riure molt portant-la i encara més ahir recordant el moment culminant en què tot Déu es va començar a partir el cul en veure'ns a mon cosí i a mi vestits d'aquella manera.

Ara sí, m'he guardat el plat fort pel final. Les nenes d'edat compresa entre 15 i 20 anys, que es disfressin del que es disfressin, sempre acaba semblant que van de... de... com podria dir-ho de forma suau i agradable... Ah! Ja sé, que van de putes! I no siguis capaç de dir-los res, eh? Perquè tenen l'argument perfecte. Sigui el que sigui la disfressa, porta el complement 'sexi' i això ja permet que vagis de puta dissimuladament (infermera sexi, diablesa sexi, col·legiala sexi... Per què no diem les coses pel seu nom?). En fi, massa carn per tan poca edat... Ja ho diu la cultura popular: "Creixen abans els pits que les dents!".

En definitiva, que a mi el Carnaval em sembla perfecte. És com 'las lentejas... si las quieres la tomas y, sino, ¡las dejas!

Au, purs, a dormir que demà matino. Bona nit!

CÁSTING para NENSDOLENTS!!!

2007-02-18T21:24:00.000+01:00

Creo que valdría la pena adoptarlas, está claro que son unas cachondas...

És possible que el blog no contesti, el seu estat és 'En decadència' xD

2007-02-16T03:29:00.000+01:00

Les drogues em mataran... No, no m'he xutat ni he esnifat cap pols blanca... Tenia un terrible mal de queixal i m'he fotut una ampolleta de Nolotil (ecs, què dolent! xD). D'això ja en fa 8 hores i encara no m'ha tornat el mal, iuhu! Així que, ja estic llesta per tornar a escriure al blog.
Després de tants dies sense escriure, creia que tindria moltes coses a dir però... no, no és així! Companys, purs, putes... EL BLOG ESTÀ EN ESTAT DE DECADÈNCIA! Les estadístiques són clares:

- El blog porta dos mesos i cinc dies actiu.
- En dos mesos i cinc dies hem fet 57 posts (no faré recompte de quants n'hem fet cada un ¬¬').
- Vam començar sent 3 membres i ara ja en som 7 (3 dels quals són membres honorífics).
- El màxim de comentaris rebuts en un post és de18.

En definitiva, som uns inadaptats xD
El blog necessita una bomba que el torni al punt àlgid on un dia va arribar. Tranquils, he trobat la bomba i aquí us la deixo.

Ho sé, tinc un humor peculiar. Serà que tinc son... xD Això és digne de ser un GG (gran gag!).

Volia aprofitar aquest post per fer públiques les imatges de la trobada Isaac del passat dimarts. Aquest cop, a més de la Pura i jo, es va sumar a la festa la Little (PícoraViborita, pels addictes als blogs). Hi va haver moments entranyables, com ara el lliurament del passe VIP a Osea, de part de la Pura cap a mi. Afegeixo que és tot un detall que em regali el VIP d'un garito que ja ha mort xD Tot i així, és un gran honor tenir una targeta on hi digui OSEA (qui no recorda el mític fotolog que la Pura tirava endavant :_( Allò sí que era gran!).

A tot això, hi hem d'afegir que la Little no va ser fotografiada (s'ha de mantindre l'anonimat de la seva imatge xD És un dels nostres tresors!) però sí tenim imatges que delaten el seu pas per l'Isaac. Detall del jersei discret de la Pura al fons xD

A més, vam descobrir una dada curiosa, el DNI de la Pura i el meu marquen l'inici i el final, de la A a la Z (com els complements vitamínics que recullen totes les vitamines possibles, com els ciris de les esglésies que marquen la lletra inicial i la final). Aquí en tenim la prova:

Finalment, destacar el moment esteticién de la Pura, on va treure les pinzes quilomètriques i em va mostrar aquell tatu que duia tants dies amagat sota la difressa de "La Mòmia" que la Pura lluïa al braç dret (ella es va voler avançar al Carnaval xD És així de pura xD).

I bé, això és tot. Vam trobar a faltar a l'Elvis, però ja hem acordat que en breu hi haurà un nou Isaac on se'l convidarà a formar part de la gresca i la xerinol·la xD A més, en el proper Isaac em toca convidar a mi (ui, que em sembla que tindré plans durants molts mesos ¬¬' xD).

Doncs bé, després d'aquest post tan curiós i, per què no dir-ho, cutre, me'n vaig a sobar.

Bona nit, purs, putes i "monaguillo" (aprofito el fet d'haver esmentat al noi per donar-li la benvinguda a les nostres contrades i desitjar-li una feliç estada a can Pura xD).

Bon cap de setmana a tots!

Na Pura matina

2007-02-13T08:44:00.000+01:00

Si nens dolents, na Pura posteja a dia 13 de febrer (dimarts 13!) per donar-vos enveja i a la vegada donar-vos també una mica de fastig i pena... Lo que jo diria: Ascopena.

Tranquils, no estic malalta ni he d'anar al metge, simplement he matinat com una persona normal perquè, com tots sabeu, marxo a Tailandia el 10 d'abril:

Si, em fa mooolt de pal anar-hi, no ho poso per donar-vos enveja ni res d'això (em coneixeu i sabeu que jo això mai ho faria)... Simplement poso una foto d'un dels llocs on aniré perquè, quan penseu en mi, em pogueu ubicar a algun lloc i em pogueu visualitzar, no sigui cas que m'imagineu a un carrer de Bangkok ple de cucaratxes fent negocis turbis o traficant amb Budhas de fusta d'aquells dels que sabeu que tinc devoció!

Però al que anava... No he fet un post per dir això i quedarme tan ampla mentres vosaltres treballeu cada dia.
NO.
No soc aixi... xD

La cosa és que, no sé molt be per què, la genètica no s'ha portat molt be amb mi i ha agafat una mica lo pitjor de cada banda dels meus pares i mho ha regalat fent un Todo-lo-xungo-en-1.
M'explico:

No he pogut heredar el ser un fideu i poder menjar tot el que em surt dl c**y com ma mare a la meva edat no.. He hagut d ser panxeta rodona com el papi.

No he pogut heredar una bona altura no.. he hagut d sortir a la part baixeta (al pot petit...)

I varies coses que paso d'anomenar...

La cosa és que porto uns dies -per no dir mesos- que em paso menjant guarrades:
Entre d'altres, els productes estrella han estat els següents:

I amenitzant sempre les tardes una que d'altra d'aquestes.....

RESULTAT:

(pot ferir la sensibilitat)

(click per fer-la gran i aixi poder disfutar del què és la foto en si)

Aixi que m'he posat mans a l'obra i he decidit fer una vida sana, més encara, i matinar com una persona normal, dormir quan toca, menjar com cal, i anar al gimnàs pels matins, que no hi ha tanta gent i aixi no li dono tant a la llengua i no em fa vergonya posarme a la cinta de correr.

I de pas, per què enganyarnos, amb la il.lusió de veure des de l'escaparate (alias GYM) algun mati a la TOCHI marxar a classe xDDDD

Us deixo Purs i Putes!!!!
Lof LLu!

Pura Gimnàstica.

Hoy es... SANTA Talk Him Low

2007-02-12T18:09:00.001+01:00

Y queremos unirnos al gozo inmenso de saber que es una de los nuestrossssssssss!!!
Por que es el alma Mater ¿Mater he dicho...?si, el alma Mater del blog.
Por que es la sonrisa de nuestras noches
Por que la queremos cuando es feliz
Por que la animamos cuando está triste
Por que aúnque la dejamos sola, ella no ceja en su intento de seguir adelanteeeeeeee!!!
Por que hoy ha hecho prácticas y no ha roto nada....

Por eso y muchaaaas cooosaaaassss maaaaás,
tendrás merieeendaaa en el Isaaaacccc!!!

Te dejamos un video para que cantes con nosotros... solo tienes que cambiar donde dicen cumpleaños, tu dices y piensas cumplesantos, jajaja.

Mil besos
Mil gracias por ser como eres!!!

Matins intensos

2007-02-08T02:47:00.000+01:00

Passaré directament al mode 'diari personal', perquè així tinc alguna cosa per escriure, ja que el blog sembla només meu (em repeteixo com un all, ho sé, quina mania! xD). A veure si us piqueu una mica (alls secs piquen... xD) i torneu a escriure algun post.
En fi, passem al mode diari.
Avui he estampat el cotxe de l'autoescola. Sí, mira, coses que passen. M'han posat nerviosa, el carril era estret, hi havia una moto mal aparcada i... BOUM! Doncs sí, he arrencat el retrovisor, s'ha quedat penjant, i què? Sóc mala persona? Potser sí, però m'he quedat molt tranquil·la quan he pogut tornar al punt de sortida sense rebre 50.000 ordres per minut, ves, així de simple. Potser sóc una inútil, potser mai no sabré conduir (això no ho crec, perquè ja ho faig i, retrovisors arrencats al marge, no ho faig tan malament), potser les dones som uns paràsits al volant (¬¬'), però mira, com a mínim ho intento.

Pobre retrovisor... ara el veig molt maco així tan novet, xD

El que més m'ha rebentat del cas, ha estat un puto crio de merda que hi havia a la vora del lloc del crim. Estava assegut a la seva moto, una merda de 49 cc d'aquelles que quan arrenquen emeten un so similar a: "neng, neng, neng!". No se li ocurreix res més a l'anormal que, veient el que havia passat, començar a cridar com un subnormal: "SUJPENDIDA TIA! EJTAJ SUJPENDIDA!". En aquell moment, m'hagués agradat poder prémer un botonet del cotxe que fes que sortís un puny, d'aquells amb una molla, directe cap a la seva cara. He visualitzat la imatge mentalment i he rigut igual que si hagués passat (dissimuladament, que al profe només li faltava que em partís el cul, amb la cara de sulfurat que fotia... NI QUE HO PAGUÉS ELL!), sóc de riure fàcil i he gaudit de l'escena imaginària.

Després d'això, m'he indignat molt amb una situació que ja s'ha repetit més d'un cop al curro. Quan treballes amb nens et trobes pares de tota mena. Els típics pares que mai s'obliden de dur res (i que quan ho fan t'escriuen una nota a l'agenda demanant disculpes), els pares que només venen de passada, a portar i a recollir al nen, els pares que exigeixen molt i demostren ben poc... Justament aquest últim exemple és el que em fa bullir la sang. Tenim un nen que últimament sembla l'ase dels cops. Cada dia es fot de cap. El recompte de l'última setmana és: un nyanyo al cap (quan se'l va fer, semblava una pilota de tennis, sense exagerar), una mossegada al braç (gentilesa d'una nena de la classe) i el llavi partit en dos (és el que passa quan voles per sobre d'una bicicleta). A cada un d'aquests incidents, la seva mare ha respost amb males cares, amb indirectes ("Ui, jo us porto al nen net i polit i vosaltres me'l torneu ple de cops" o "Ai, pobret, que ningú no se n'ha adonat de que queies?") i amb algun que altre moc real, però bé, és el seu fill i suposo que a mi també em fotria veure que el meu fill sempre surt ferit de l'escola. En definitiva, res a dir sobre la reacció (acceptem que és una mare patidora i punt). Però, què passa quan es gira la truita? Què passa quan és ella qui no respon com hauria de fer? El nen a 39 de febre al cole, amb conjuntivitis i otitis (la normativa prohibeix que un nen amb conjuntivitis estigui a l'escola, ja que és altament contagiós, les normes són les normes), truquem a la mare i... "Oh! Pobret! Té febre? Jo ara no puc venir, impossible, ja intentaré trobar algú que el vingui a buscar però sinó vindré a les 5, doneu-li Apiretal".
Només una estrofa d'una cançó em venia al cap en aquell moment: "Qué tía, vaya pelotas! Si parecen angelotes de esos que hinchan las carrillos en los cuadros de Murillo".
En fi, tanta roba i tan poc sabó... i tan neta que la volen!

La resta del dia, forma part de la vida privada, xD Amb la meva vida pública ja en teniu prou.

Aprofito el post per dir dues coses:

Pura, tot un dia sense xerrar, sembla mentida, demà reclamo la teva presència! :*****
Em fa molta gràcia llegir els comentaris d'indignació al blog del Dr.Cabró (Hola, Dr.Cabró! Salutacions cordials de les seves fans!). Parlo en nom de la Pura i meu quan dic que nosaltres formem part del col·lectiu de dones que riuen amb els seus posts. I, si en algun punt coincidim amb el model de dona que en ells es descriu... què hi farem, ningú no és perfecte, però hem d'aprendre a riure'ns dels nostres propis defectes, és la millor teràpia, xD

Petonets purs i putes! :***** (Adoro aquest comiat 'marca registrada' de la Pura).

Ara els mòbils! xD

2007-02-03T16:46:00.000+01:00

Començo a estar fins més allà dels baixos de les noves propostes que arriben diàriament per mail. Després de l'exitosa campanya d'apagar els llums de 19:55 a 20:00 el passat dia 1 de febrer, ara ens arriba la de passar-nos un dia sencer sense mòbil, el proper dia 6 de febrer. La proposta esdevé a causa del suposat augment del cost d'establiment de trucada que volen instaurar les companyies de telèfons mòbils de cara al mes de març.
A veure, jo trobo molt bé que la gent manifesti la seva ràbia envers situacions que els semblin injustes però, cony, si vols fer un mail per difondre la teva iniciativa, no acabis amb una frase com: "CUANTOS MAS SEAMOS MAS DAÑO AREMOS", perquè el que realment fot mal és veure aquest 'AREMOS'.
No company, no, no la caguis d'aquesta manera, perquè havent-hi el corrector del Word (per esmentar una de les mil opcions que hi ha per tal de corregir textos) no fotis tal cagada!
En fi, que ja ho sabeu, el dia 6 no em busqueu pel mòbil, perquè només està permés en cas de vida o mort, xD

No res, que ja no saben què inventar-se...

FELICITATS LITTLE!!!!

2007-02-02T14:46:00.000+01:00

Doncs sí, avui és un gran dia, avui és...

EL SANT DE NA LITTLE!!!!

Des d'aqui, et fem saber que imprimint la estampeta de la Santa, tens dret a un brenar al Isaac a càrreg dels Nens Dolents.

AMÉN.

El món és boig, com la Pura i jo xD

2007-02-02T02:07:00.000+01:00

És el sisè post consecutiu que penjo jo (tot s'ha de dir, algun ha estat confabulat amb ajuda de la Pura, malgrat que l'hagi acabat penjant jo...). Amenaço de canviar el nom del blog per: Monòlegs a una.

He enviat un mail en nom de la Pura als distribuidors de màquines de fer cotó de sucre i us comunico en primícia que ha estat retornat xDD Llàstima, hagués estat curiós pensar quina cara haguessin fet en rebre un correu de: Els Nens Dolents (de la nit) (no anava a enviar-lo amb el meu mail, xD).

Més coses, us comunico també que la iniciativa de fer un "apagón" ha estat un fracàs total, com era d'esperar. M'he quedat amb ganes de sortir amb la cassola a fer 'escàndol', com van fer tres veïns meus (literalment tres) després de les eleccions.

Per cert, tenim un nou blog heroi (dit ràpid sona a 'boquerón'). Us el recomano, ha estat un dels motius pels quals he estat rient durant 19 minuts seguits, segon amunt, segon avall.

Aprofito el blog per cagar-me (no vull ni un sol comentari foteta respecte al fet de que jo digui que em cago, xD) en El Corte Inglés (anava a posar enllaç a la seva web, però no vull que la visiti ningú). M'han tractat malament, m'han humiliat i m'han acusat d'intent d'estafa a la seva putíssima botiga. Des d'aquí, us convido a que dediqueu un minut mental a maleir-los els ossos i a desitjar que a l'home que em va atendre (com el cul, tot sigui dit) li entri un peix espasa pel recte.

Anuncio que em compraré un cinturó perquè no se'm caiguin més els pantalons. Vull aclarir que no és culpa meva que facin pantalons de tan mala qualitat que quan els compres et van perfectes i als deu minuts sembla que t'hagis sumat a la moda skater, amb uns pantalons que insisteixen en arribar-te a l'alçada dels genolls. Pateixo per la meva TPV.

En relació als maltractaments rebuts per part dels venedors del puto Corte Inglés, anuncio també que em compraré un rellotge nou, ja que el meu (podrit com està) ja me'l puc fotre per allà on ha d'entrar el peix espasa del venedor bord.

Malgrat tot, sóc feliç (si t'has quedat amb l'adreça del blog i ens estàs llegint, saps que és gràcies a tu).

Bé, purs i putes, després d'aquesta declaració de principis cutre, salsitxera i friki, m'acomiado. Espero que aquest mes podrem complir amb el propòsit de fer un post cada dia i, si pot ser, que no els hagi de fer tots jo xD

NANIT.

P.d. Estic caient en depressió pel fet d'observar que el nostre blog ja no té comentaris. Què lluny queden aquell dies en què els posts anaven acompanyats de 12 comentaris... En fi, si ja no us agrada... NI MAI! xD

L'euro amb la cara del rei, xD

2007-01-31T21:55:00.000+01:00

Tothom té dret a tenir una moneda amb la cara del seu rei. Els que no tenen rei, s'hi foten un element significatiu. I nosaltres, per què no tenim euro els nens dolents?
Això ho havíem de solucionar.
Què posavem a la nostra moneda? Hi havia moltes opcions però cap ens cobria les necessitats al cent per cent. Fins que la Pura va tenir una gran idea. L'evolució és lògica: rei, king, Burger King, King Àfrica! xDDDDD
Som uns frikis, ho sabem, ho tenim present.
Si mai trobeu una moneda d'aquestes ens la feu arribar (ja us donarem l'euro a canvi! xD).

P.d. Data del 2002, perquè ja fa dies que circulen i no ens n'havíem adonat. Dios, què freaks!

El cel i l'infern (GG pur)

2007-01-29T03:40:00.000+01:00

Què passa quan ens trobem la Pura i jo una nit d'avorriment? Que se'ns en va l'olla. I què passa quan se'ns en va l'olla? Que acabem liant-la a sac via MSN (en mal moment es van inventar les webcams xDDDDD).
Rememorem la conversa:

+*+ mar +*+ Then, like my dreams, they fade and die * diu:
tu ets al infern
+*+ mar +*+ Then, like my dreams, they fade and die * diu:
i jo al cel

Laia diu:
tranquil·la, tot això anirà al blog

I aquí està. Després d'una 'visionis culuspartidus' (imatge que ha fet esclatar les dues puretes en un terrible atac de riure), ha sorgit una nova imatge que, com no, ha passat per mans d'una 'fotochop-addict' i aquí està el resultat:

Estem malaltes, ho sabem, tots els que formem part d'aquest blog ho estem, i si algú ho nega, és un tret característic de la nostra malaltia, la negació xDDDDD

Voldria acabar aquest post amb unes imatges molt grans que ens acompanyen cada nit als nens dolents, unes imatges pures que ens indiquen que arriba el moment de fer com els Lunnis i anar-nos-en al llitet. Dedicades a la Pura, que ella les ha demanat amb les següents paraules:

+*+ mar +*+ Then, like my dreams, they fade and die * diu:
mitik ikone dls nens
+*+ mar +*+ Then, like my dreams, they fade and die * diu:
dolens

I aquí està la mítica icona, que us diu NANIT, tal com mana la seva combinació de tecles, xD

Bona nit a tothom!

Campanyes que arriben per mail (xD)

2007-01-26T16:56:00.000+01:00

El día 1 de Febrero de 19:55 a 20:00 se propone apagar todas las luces para dar un respiro al planeta (la propuesta proviene de Francia).
Si la respuesta es masiva, el ahorro energético puede ser brutal.
Nada más 5 minutos, y a ver qué pasa.
Sí, sí ya sé que estaremos 5 minutos a oscuras y con cara de tontos, pero recordad que internet tiene mucha fuerza y podemos hacer algo grande.
Pasad la noticia...

Ni tan sols em molesto en traduir-ho perquè, al cap i a la fi, la frase "dar un respiro" em fa prou gràcia en castellà.
A veure, gent del món, algú creu que s'arreglarà alguna cosa fent això? Jo, sincerament, m'he partit de riure.
Ja em direu qui és el/la guapo/a que es queda a les fosques 5 minuts (sense llum, sense internet, sense calefacció aquells que la tinguin elèctrica...). No estem preparats per viure a les fosques, som massa sibarites.
De debò, hi ha propostes que em fan partir i més quan arriben per mail, en un magnífic Fwd que ni tan sols s'han molestat en arreglar (em refereixo a aquells símbols tan macos que apareixen quan reenvies un text '<'). Tot plegat desprén seriositat per tots costats. Me'n vaig a apagar el llum una estona, per començar a ser solidària. Juas, juas ¬¬'

P.d. Per als molt solidaris, com ha dit la meva costella: fem una cacerolada xDDDDDDDDDDDDDDD

ISAAC, part III

2007-01-24T22:12:00.000+01:00

Després de tants dies... ha tornat! Trobada Isaac! Aquest home es farà d'or amb nosaltres perquè, com que som uns gordos, ens fotem fins al cul sempre que hi anem.
Anem a veure unes imatges de la gran trobada de l'Elvis Christ, la Pura i jo mateixa:

El gran berenar de la Pura i meu, mentre esperem l'arribada de l'Elvis. (GG real! Sonava Elvis quan ha entrat Elvis Christ a l'Isaac! xDDDDD).

Increïble, però cert! L'Elvis i la Pura tenen els dits igual de xungos! Els meus, en canvi, que aguanten l'espelma, són més normalets i més rectes xDD

Si a "illy" li sumem una "W" feta amb els dits de la Pura, què obtindrem? WILLY! xDDDDD

Com no, la Pura ja havia de ser més que els altres i s'havia de muntar una caixa davant de l'Isaac (no es veu gaire clar, però hi diu 'cajamar').

I bé, això és una mica el resum del que ha passat aquesta tarda. A destacar:

El maromo que havia abusat dels UVA de la taula de darrere... I les baboses que aplaudien sense necessitat d'emprar les mans, xDD
Les nenes que ens feien sentir vells mentre estudiaven a la taula del costat ("Mar, recordes quan estudiàvem? Fa tants anys que no estudiem juntes" xDD).
Les fotos de la Balle promeses a la Pura, que arribaran! Ho prometo! ("Iros todos a la mierda!!!!!").
L'Elvis Christ cantant Elvis, xDDDDD Sobren comentaris! (La noia de l'altra taula també cantaven, xDDDDDDDDDD).
L'interior de la bossa de la Pura (he obviat la imatge del contingut pels problemes que pugui causar xDD).
'Hagnes', no cal més comentari...
Els calendaris de la meva agenda (nena, ja tens el teu llest!). Elvis, t'ha marcat veure que l'arribada de l'Andrés estava anotada, oi? xDD
La programació d'un nou Isaac per a aquest mes entrant (veurem si es compleix).
GG diversos... que ara mateix no recordo, però que m'han fet partir-me! xDDDDD

En fi, això és més o menys el que ha passat... Esperarem els comentaris de la Pura i l'Elvis, a veure si acaben de completar els buits que jo he oblidat.

Lof u, babies! :**

TINC MOLT FRED!

2007-01-24T10:42:00.000+01:00

Bon (i gelat) dia! Aquí l'única pringada que ja ha sortit al carrer dos cops, en el dia d'avui.
FOT MOLT FRED!
Vist que fot tal rasca que és possible que més d'un de nosaltres caigui en galipàndria, us vinc a portar els remeis de la 'iaia' (no confondre amb Laia, xD GG!) per guarir-vos del 'putu fred'.

Remei infalible: La ceba:

En què consisteix aquest remei? Ben senzill. Us heu de posar moltes capes de roba. Per exemple: samarreta interior de tirants, samarreta de màniga curta, samarreta de màniga llarga, jersei de llana (preferiblement, de coll alt) i jaqueta. Ah! I al cap una gorra de llana. Què aconseguirem amb tal combinació? NO TENIR FRED! Per què? Perquè podrem combinar les capes com ens convingui. Si fa menys fred, restem una capa (de més o menys gruix, segons si teniu més o menys calor) i, si tornem a tenir fred, sumem de nou una capa. És perfecte, jo ja sóc una perfecta ceba.

I, si teniu encara més fred quan ja tingueu creada la vostra pròpia ceba... Pregunteu a la Mar! Ella us explicarà com es fa la ceba arrebossada, que s'assembla molt als calaMARs a la romana, xDDDD

Au, a gelar-se tothom! I sortiu del llit (Pura, va per tu!) que des de dins dels llençols no s'aprecia la magnitud de la glaçada! xDD

EL ACABOSE, Ufffff!!!

2007-01-23T20:43:00.000+01:00

A ver, yo me pregunto si estos dos, que dicho sea de paso, son unos cahondos...
Tendrán los arrestos de salir a la calle a cara descubierta después de perpetrar semejante espectáculo?????

CLONE A WILLY!

2007-01-22T21:52:00.000+01:00

Sí, no és broma. Acabem de viure un dels moments més grans de l'any, un moment irrepetible. En plena reunió pura, la Pura i jo hem fet un gran descobriment.
Al més pur estil "Bricomania", feu els vostres propis treballs manuals amb el kit de contrucció. No oblideu demanar-lo als Reis de cara al proper any. O, millor encara, compreu-lo i gaudiu!

P.d. Atenció: CLONE A WILLY! No hi havia un altre nom? xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD M'he partit, i molt! Pura, te l'han dedicat, sens dubte!

CLIQUEU SOBRE LA IMATGE, VAL LA PENA!

**Nova aportació al post**
Imatges del moment, de mà de la Pura (fan de l'ImprPetSis, GG!)

ESTE VA PARA TODOS...

2007-01-22T10:41:00.000+01:00

Ala, ahí va este para pasar el rato...

Laia, aquest va per tu!!!!

2007-01-21T17:48:00.000+01:00

Estimats tots i, molt especialment, estimada Laia.

Un ja conegut "personatge" ha pasat a la gran pantalla. No em pregunteu com, perque realment no sé com ha passat, però l'he trobat a YouTube.

Més omnipresent que el mateix Deu, aqui el teniu (seguit d'uns quants videos escollits especialment per la TaHiLo!!):

REPETÍMOS Holocausto!!!

2007-01-19T18:17:00.000+01:00

Venga puesto a ver videos cutrillos, ahí va otro...

holacàustic...

2007-01-19T16:13:00.000+01:00

Aqui ho deixo... :S
Laia, per què m'ha fet enrecordar de la Desi Duarte i la Hurraca???? :S

Va per tu, Pura!

2007-01-18T03:58:00.000+01:00

Avui vull fer un post dedicat, amb tot el meu amor, el meu respecte i la meva admiració. Avui li vull dedicar el post a una persona que sempre em fa somriure i que, com molts cops he dit, crec que és, si no la que més, una de les persones que porta més anys complint amb aquesta tasca. Aquesta persona és la Pura.
Lluny de la burla, aquest post és per compartir amb ella un estudi que he estat fent aquesta matinada. Desitjo que sigui motiu de joia i alegria per a tu, nena!

Bé, aquesta recerca comença amb un post aliè als ND (Nens Dolents), un post d'un blog descobert per la Pura (no em pregunteu com, perquè no ho sé xD). El post en concret és aquest.
Sí, efectivament, el cuquet reapareix a les nostres vides.
He de reconéixer que ens va marcar força l'existència de tal joguina, tant que, fins i tot, la Pura va aconseguir trobar el lloc on venien tal exemplar i me'n va fer partícep mitjançant un MMS. Recordeu que aquesta anècdota ja es va comentar en un post anterior.

Disculpeu aquesta introducció tan llarga però he considerat necessari recordar aquestes dades, ja que us ajudaran a entendre la resta del post.

Què he fet, doncs, aquesta nit? És ben senzill. Després de conéixer l'existència de noves joguines a través dels contactes de la Pura, he decidit buscar alternatives a aquestes andròmines i comentar-les des del meu punt de vista (tremoleu! xD).

JOGUINA 1: Play Inspiration.

La casa Durex ens sorprèn amb els seus estimuladors de diferents formes i tamanys. Aquest en concret, sembla tenir la forma d'un penis (tiene nombres mil, tiene nombres mil, el miembro viril). A veure, centrem-nos, per què ens gastarem 74.99€ (IVA inclòs, tot un detall) en un aparell que podem perfectame sustituir per un cogombre? Cony, hem de pensar en l'economia i, alhora, cosumir una mica més de verdura, que la salut no està per fer tonteries!

JOGUINA 2: Micro Vibrador con Llavero.

Ei, de debò, això no és seriós! Jo amb el meu clauer del Kenny sóc la mar de feliç! És més, no m'imagino l'escena de mon germà dient: "Ei, nena, que m'he oblidat les claus al cotxe, deixa'm les teves que surto un moment". "¬¬' Eh... Sí, un moment que ara me les trec del forat. Ai! DEL BOLSO!". On anirem a parar...

JOGUINA 3: Vibrador luminoso.

No senyor! Aquí sí que no me la foten (ui, sona molt malament dir això en aquest post, GG!). No m'enganyaran pas, això no és un vibrador, això és un pirulo de la policia! Ja deia jo que feien cara d'estar molt contents quan el remenaven amunt i avall. Ei, per favor, només faltaria introduir segons on un punt de llum, que ja semblaríem cuques de llum més que persones. Si vull llum pròpia em foto un Actimel, que els de l'anunci ben blaus que quedaven, rollo tunning. Disculpeu, però no he trobat cap imatge dels pirulos de la poli, tot i que tots els coneixem, oi?

JOGUINA 4: Kit Gold.

No em podia oblidar dels més sofisticats de la casa, oi benvolgut fenici? Per a ells també hi ha una joguina exclusiva. Model or. És com a les Olimpiades. Si el polvo ho mereix, compensarem amb l'ús de la joguina d'or (per a altres casos, confio en l'existència dels models plata i bronze).
M'imagino a les típiques marujes comentant els regals de Nadal: "Ai, nena, pues mi marido se los ha gastado bien estas Navidades, ¡me ha llenado de oro!". No comment, les imatges mentals corren a càrrec vostre. Per 35 miserables euros, qui no fa feliç a la dona amb un regal d'or? Que l'or és per a tota la vida! xD

JOGUINA 5: Sense nom, parla per sí sol (i el nom de la web també).

Ara entenc a la Marilyn, clar que cantava ella tota contenta: "Diamonds are a girl's best friends". Si és que aquí ningú se'n lliura, quanta brutícia! xDD

I res, que ja no em deixa penjar més imatges això, crec que s'ha tornat boig amb tants aparatets.
Queda pendent trobar més models, que us asseguro que n'hi ha per donar i per vendre.
Ara bé, amb quin us quedeu? Jo crec que com el cuquet no hi ha res. Més val "malo conocido que bueno por conocer".

Apa, nanit a tots purs i putes (em va encantar aquest comiat de la Pura xDDDDD).

TalkHimLow.

P.D. Amb l'esforç que he fet fotent milers de links, ja els podeu consultar un per un, que faré examen oral (ara mateix, la paraula oral m'evoca milers de coses i cap relacionada amb un examen, xDD).

Algo que vaig escriure a Sant Joan i que ara veurà la llum

2007-01-15T22:36:00.000+01:00

Cuando te rallas siempre acabas llamando a ésos que te han comentado que también estarían por allí y que te pillan el móvil todo demacrados y te cuesta siete llamadas -incluído el agradable mensaje anunciando la muerte de tu saldo- para quedar en un punto exacto como, por ejemplo, la salida de una parada de metro. Segundos después de colgar -cuando ya no tienes saldo- recuerdas que justamente esa parada tiene cuatro salidas distintas y, como no, nunca hay suerte ni telepatía para que todos escojan la misma.

Una vez os encontráis no sabéis que coño hacer ya que realmente lo que queréis es iros a casa. En este punto es cuando el típico primo salta y dice "Vamos a alguna rave tios" y yo le miro con una gran gota al lado de mi cabeza y me pregunto hasta dónde ha llegado la raza humana.

Así que pillo mi casco y como no tengo otro -lo he hecho a posta- me piro haciendo ver que me sabe mal no poder llevar a nadie a su casa, y me encuentro en el semáforo de la calle Aribau con Diagonal con dos pijos con su scoopy sh100 y Arai con pegatinas radikales (con "K") de la general surfera intentando ligar conmigo e invitándome a "Seguir la fiestuki en su casa copeando" porque les ha molado mi tatuaje del pie y la chaqueta de moderna que uso para no tener frío.

A todo esto, no he gastado un duro. Sólo llevo en el cuerpo dos coca colas sin azúcar y una manzana ácida que comí de camino a la playa. Manda cojones que curiosamente hoy no tuviera ganas ni de beber una cerveza negra de ésas que tanto me gustan -y bebo cada día-.

Ya sale el sol.

Feliz resaca fiesteros.

El Duce!

2007-01-14T14:23:00.000+01:00

Sisis, permeteume fer la meva primera entrada, fent referencia a aquest company postís que ens ha sortit. Si som realistes crec que fins i tot ho mereix no?

Boncs be, realment el que m'ha inspirat a fer aquesta entrada, es que com na meva bentrovada amiga TalkHimLow em va expressar, el cercle es va estrenyent.

(Imatge d'un cercle estrenyentse)

Sí, per fí han desaparegut aquelles dubtes i comentaris repetits, de que si la meva persona i la de "El Duce" eren la mateixa, PER FI!

Ja s'evidencía que, encara que compartím moltes aficions i cotidianitats de la vida, com esser votants convergents, comprar la nostra roba principalment a la botiga de passeig de gràcia amb casp, ignorar les rebaixes per complert, no agafar el metro perque la gent fa mala olor, no volar mai en cap companyia que no sigui iberia per a vols nacionals (l'experiencia de una dona grassa menjant un entrepà de xoriç em va traumar) o british per a vols europeus, opinar de la gent segons la seva potestat económica i el cognom i procedència de la seva familia... I moltes mes coincidencies que suposo que trobariem entre les nostres vides.

Pero a pesar de tot aixó, ara ja se sap que Elvis Christ dels Christos i El Duce, no son ni la mateixa persona, ni el mateix cos físic. No compartim ni anima, ni cames ni cap altre instrument.

Nomes em queda esperar aquí i compartir la meu interes junt amb el de les meves companyies i amigues, en saber qui s'amaga vertaderament darrera de EL DUCE!!!! Manifestat!!!!!

Cheers, Elvis

Rebaixes, iuhu! xD

2007-01-08T23:16:00.000+01:00

Mentre per a alguns avui arribava l'indesitjat i inesperat dia de tornar al curro (què curtes són les vacances :_ ), mentre el despertador taladrava els timpans a punta de dia, milers de persones (amb molt poca feina, tot s'ha de dir), després de passar la nit en vetlla a causa de l'emoció, feien cua a la porta dels centres comercials més propers a les seves llars. Què podria causar un fenomen així? Què podria ser tan important (a part d'un concert d'un triunfito que movilitzi totes les histèriques d'entre 15 i 20 anys xD) com per generar un caos així? Sabeu la resposta, però us ho acabaré d'aclarir:

Cada any, per aquestes dates, es munta el mateix cristo. Tots apilotonats a la porta del centre comercial, barallant-se amb la dona que només té un abric (sí, aquella que sempre surt a les notícies de migdia) per ser els primers en posar els peus a la maleïda botiga que permet que es liïn aquests pollastres amb l'únic afany d'aconseguir publicitat gratuïta per a la seva campanya de rebaixes (publicitat innecessària, perquè tothom sap que hi ha rebaixes).
Volia trobar una imatge per il·lustrar una fita així, havia de trobar la imatge perfecta i (gràcies Google!)... LA TINC!
Si us plau, no us perdeu la imatge:

Però, a veure, què li passa a la gent? No tenen res més a fotre? No tenen altra feina? Collons! Quina sort! És una llàstima que la majoria de mortals tinguem altres ocupacions que anar a fer cua davant dels centres comercials per arribar a sortir en una imatge tan deplorable com aquesta.
I és que això no és tot. No, no. La imatge no és només penosa pel que representa. Anem al detall:

Aquesta senyora, a la seva edat... no té vergonya? No té una família que impedeixi que situacions així es produeixin? Cobra per fer publicitat del centre comercial? És realment conscient del que està fent? De debò, flipo!
En fi, que no he volgut ser menys i, després de complir amb les meves obligacions (és una llàstima, encara no he après a treure els calers de sota de les pedres i he de currar per guanyar-me un sou) he anat a formar part de la histèria col·lectiva.
Resum del que he trobat:

La col·lecció tardor-hivern 2005 al complet.
Fantàstics cartells on (suposo que a mode d'ironia) anunciaven la fantàstica rebaixa d'entre 3 i 5 € en articles d'un cost aproximat de 30 / 35 €.
Desenes de garrules remenant immensos munts de roba, que fins i tot diria que estava bruta, mentre exclamaven amb alegria: "Ai, nena, ¡aprovecha que esto es un ofertón!".

En definitiva, que no he trobat res, m'he decebut pensant que, esperant a rebaixes, he deixat de comprar roba que m'agradava (i que sortirà a les rebaixes del 2008), total amb l'esperança d'estalviar-me uns miserables euros que, a dia d'avui, volen sols.

Aneu de rebaixes, busqueu, compareu i, com que segur que trobareu algo millor, cagueu-vos en tot.

Blog temporalment en obres... xD

2007-01-08T19:42:00.000+01:00

No hem marxat, simplement estem preparant nous posts. Aquesta nit actualització! xD

SOM A GOOGLE!

2007-01-05T04:50:00.000+01:00

Això sí que m'ha emocionat, m'ha tocat el cor, m'ha agafat una llagrimeta i me l'ha fet lliscar per les galtes (gairebé, que tampoc estic plorant, eh! xDD).
Flipeu com hem flipat nosaltres :_)

Nanit diu la Pura

2007-01-05T04:25:00.000+01:00

Abans d'anar a dormir vull fer unes declaracions:

Soc fan del Dr.Cabró, i em fa feliç que visiti el nostre blog. Des d'aqui el saludo: HOLA!
La Kedada d'avui, la primera després de la reconciliació Elvis-Pura, juntament amb les magdalenes i la presència de l'Isaac, m'ha estat molt amena. O ara he de dir Orange? (GG????).
Hem recordat que el germà fals del Narcís del Cor de la Ciutat també es diu Isaac. Serà amb S sorda o sonora???

I ara la noticia culminant...

Na Little Fhürer i son marit han sopat avui amb na Pura i el Willy, al qual no coneixien (digalshi acoplats, digalshi cotillas, digalshi totes 2 coses)

BONA NIT PURS I PUTES!

Nova trobada Isaac!

2007-01-05T00:47:00.000+01:00

Avui hi ha hagut trobada completa de Nens Dolents! La Pura, l'Elvis Christ i jo mateixa ens hem reunit a l'Isaac (com no) per acabar d'espatllar el món amb els nostres 'gran gags' (ja coneguts mundialment com a 'GG' xDD) .
A destacar:
- La noia de la taula del costat. Pobreta, em feia una mica de llàstima, sobretot per les cares que feia amb les nostres converses al més pur estil "Sexo en NY" (això diu la Pura, jo només n'he vist un capítol xD). Gran moment quan la Pura ha dit: 'Li diem que segui amb nosaltres?' xDD PUTAH!
- La magdalena de l'Isaac. Malsonant i amb possible mala interpretació. Aclarim-ho amb imatges:

- L'espelmeta pura de la taula. Mig consumida però aguantant fins a l'últim moment, per Mater! Detall de les ungles de la Pura, recién creades per les senyoretes 'Nail concept' ('Paloma, me puedo levantar ya?' xDD).

- El dit ET de la Pura. Heu vist mai un dit més semblant al del nostre adorat extraterrestre de la infància? Ni el meu, quan estava trencat, estava més corvat xD (amb tot l'amor, Pura, lof u!).

- La puresa del moment. Com reflectir-ho millor que amb la presència del tatu diví?

En breu nova kdd (queda molt cutre i friki, però és molt nostra aquesta expressió, xD).
Elvis, esperem que hagis gaudit del retrobament amb les nenes. Recordem que l'última trobada (fa un any? Any i mig?) va ser sense Pura, que hi havia males vibracions a l'ambient. Serà que algú s'havia introduït el mòbil on no tocava i les vibracions no s'emetien bé? GG horrible, ho sé!

Purets, aneu-vos-en en pau!

EL CUQUET!

2007-01-04T16:41:00.000+01:00

Ahir vaig rebre un MMS molt pur. Clar, venia de la Pura! GG! (Gran Gag!) xDDDDD
El contingut em va costar d'entendre, era una imatge a tamany força petit, però ja ho vam aclarir telefònicament. La imatge que vaig rebre era aquesta.
Per a més dades, consulteu aquest enllaç.

P.d. Si algú està interessat en adquirir el producte, us podem facilitar les dades de contacte amb el cuquet xDD

TPV!

2007-01-03T03:27:00.000+01:00

M'esteu superant amb tants posts! Mala gent! Em toca a mi, elis elis! xDD
Avui he viscut una "visionis horribilis", del llatí: horrible visió (GG! xDDDDD). Posem-nos en situació: noia, d'entre 15 i 18 anys, entradeta en carn, entre Jenni i G-taner (forma col·loquial per referir-se a una ètnia concreta, extreta de la famosa marca G-star), asseguda a les escales exteriors d'un uptown centre comercial, menjant xurros de xocolata, situada d'esquena als vianants que passejaven pel carrer. Jo, innocentment, he mirat en aquella direcció i m'he trobat a la VH ("visionis horribilis"): una TPV gegant, d'uns 10 o 15 centímetres de llargada.
Aclarim conceptes:
- TPV: aparell que s'utilitza per a realitzar pagaments amb targeta de crèdit.
Què era, doncs, aquella TPV que em tenia corpresa? Una imatge val més que mil paraules:
No era la primera TPV, guardiola o com volgueu anomenar-la, que em trobava, però aquelles dimensions m'han produït un cert remenament intern.
Encara no he superat la VH, estic pendent de tractament.
Uns breus apunts:
- Odio la moda d'anar ensenyant la 'raja' del cul a tot cristo.
- Odio anar a comprar pantalons i comprovar que amb prou feines tapen el teen trend púbic.
- Odio haver de veure coses així.
- Odio que no esteu allà per compartir el moment xDD

:**

NOTICIA DÚLTIMA HORA!!!

2007-01-02T18:37:00.000+01:00

Acaben de comunicarme que el plat que n'Adri va regalar com a mostra de veneració a na Little Fhürer, ha mort.

:36] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
porcierto, que tal mi vajilla?

[18:36] (%)little fúrer(%) dice:
sniiiiffffffffffff!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[18:36] (%)little fúrer(%) dice:
murió

[18:36] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
x'DDD esta por completar

[18:36] (%)little fúrer(%) dice:
fue este verano

[18:36] ASF'S * dice:
SI?????????

[18:36] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
comooor?

[18:36] ASF'S * dice:
MURIÓ?????

[18:36] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
q sucedio?

[18:36] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
:_

[18:37] ASF'S * dice:
NO LO SABIA

[18:37] (%)little fúrer(%) dice:
no te quise hacer sufrir

[18:37] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
io q te lo traje como un presente

[18:37] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
por abrirme la puerta de tu casa

[18:37] (%)little fúrer(%) dice:
y así lo recibí en mis maternales manos

[18:38] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
y de gloria se me llenó el corazon en ese momento

[18:38] (%)little fúrer(%) dice:
pero aquí habita alguien q no es muy habilidoso con la vajilla

[18:38] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
jajajaj

[18:38] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
bueno bueno, se perdona ya veo que no fue intencionado

[18:38] ASF'S * dice:
la fhurer

[18:38] ASF'S * dice:
lo rompio ella???

[18:38] (%)little fúrer(%) dice:
y fué victima del letal accidente

[18:39] (%)little fúrer(%) dice:
si además dijo...

[18:39] (%)little fúrer(%) dice:
eso? con lo feo q era!!! ni era plato ni nada

[18:39] ASF'S * dice:
O_O

[18:39] ASF'S * dice:
mama por favor cuidado lo que dices

[18:39] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
xDD

[18:39] ASF'S * dice:
a Adri le puede afectar

[18:39] ASF'S * dice:
recuerda q hablas de su presente

[18:39] (%)little fúrer(%) dice:
q?????????????????

[18:40] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
m esta diciendo q mi presente no era bonito xD

[18:40] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
q no fue de su agrado

[18:40] (%)little fúrer(%) dice:
Pero a la abue cuando le dije q habia roto un plato

[18:40] (%)little fúrer(%) dice:
me dijo eso

[18:40] (%)little fúrer(%) dice:
noooooooooooooooooooooooooooooooo

[18:40] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
era de villeroy bosch

[18:40] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
vale un dineral ese plato

[18:40] (%)little fúrer(%) dice:
A MI me gustaba

[18:40] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
oh
gracias

[18:41] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
ya estoy mejor

[18:41] (%)little fúrer(%) dice:
quien no entendía eso como forma natural de plato era MI madre

[18:41] (%)little fúrer(%) dice:
Era pesiosu

[18:41] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
bueno de plato natural no tenia forma

[18:42] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
la mujer esta en lo cierto

[18:42] (%)little fúrer(%) dice:
eso no me lo dira Ud. a la caraaaaaa

[18:42] ASF'S * dice:
hablando dl rei d roma esta aki en mi cuarto

[18:42] (%)little fúrer(%) dice:
jajajajaja

[18:42] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
bueno, lo proximo que os traere sera algo de comida

[18:42] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
asi la fuhrer quedara contenta

[18:42] (%)little fúrer(%) dice:
no la pegues más Mar

[18:43] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
le traere unos bistecs gordos

[18:43] (%)little fúrer(%) dice:
si nos traes un jabugo estaremos todos mu contentosssss

[18:43] Adri - BON DIA! i de pas bon 2007 dice:
en señal de amistad

Inmigrants al carri

2007-01-02T18:11:00.000+01:00

Doncs si, va de inmigrantes en el FGC. Avui a la estació de plaça catalunya jo esperaba la sortida del tren quan una dona d color.... podriem dir negre, pero no ho era..... podriem dir marron pero tampoc ho era.... era del color... com lo q em surt del cul sabeu!

Doncs aixo, ha pujat al metro i ha preguntat. "¿Esta es la parada de Gracia?" Una amable noia li ha respost "No, es plaza cataluña". I ella ha preguntat "¿Ah. Y que ha pasado?".

Fixeu-vos be en la pregunta "¿Ah. Y que ha pasado?" xDDDDDDDDDDDD

El silenci ha sigut llarg mentres jo m'aguantaba el riure per no trencar la situació.

La noia amb tota la paciencia del mon, en comptes de partir-se de riure a la cara de la torradeta, tal i com Elvis Christ hauria fet, li ha senyalat al mapa que faltaben 2 parades. I na torradeta ni mes ni menys li ha contestat "Entonces faltan 5 desde Avenida tibidabo" ? xDDDDDDDDDDDD

Altre moment on Elvis Christ ha hagut de aguantarse la risa. En fin... ha sigut un GG sense final... hem estat com 15 mins amb la historia de la torradeta.
GRAN GAG!!!!

Cap d'any atipic

2007-01-02T18:06:00.000+01:00

Doncs si vailets i vailetes de la zona alta Barcelonina. Aquest any, contra tot pronostic, vaig decidir no sortir de farra a Club Musical i anar a una festa particular a casa d'uns amics. Concretament a casa del meu amic Oscar, company de delincuencia infantil inseparable. Vem gaudir d'una vetllada de domino, cartes i scatelgoris o com cony s'escrigui acompanyada de xurros i glenfidish. Aixi doncs, cap d'any tranquil pero en bona companyia. Tal i com deu mana no podia ser que acabessim sense ferne cap, i quan la festa ja acababa, vem trucar al nostre amic "Parguela" ( de nom real Dani) dientli que si volia venir, evidentment quan va arribar, ja no quedaba ningu. xD Bon dia! Ah i de pas bon any!

Hola!

2007-01-02T15:47:00.000+01:00

És motivo de honda (yamaha o aprilia) satisfacción y alegría para mí el haber sido invitada a participar en vuestro blog.
Alabado sea Dios, OSANA! OSANA!

Aparició estel.lar del tercer membre de Nens Dolents!

2007-01-02T15:08:00.000+01:00

Em complau començar el post amb la imatge del que fins ara s'ha fet de rogar de manera bastant ruin per que escribís al nostre blog xD.

Si be ja començavem a pensar que haviem de canviar el nom de Nens Dolents a Nenes Dolentes, els astres s'han aliniat i n'Adri, a partir d'ara conegut com a Elvis Christ, sha dignat a utilitzar 5 minuts del seu valiós temps en fer un profile a blogger i deleitarnos amb el que aviat seran milers de posts i comments.

Adri, el teu pecat de "Passeume el link del blog, que no me'l sé" queda perdonat des d'avui!

AMÉN!

Torna PeuBenPlà!

2007-01-02T05:37:00.000+01:00

Torna la sèrie amb més èxit d'audiència dels últims mesos: PeuBenPlà! Descobrirem com van acomiadar l'any PeuPur i MitjonetaRatllada.
De moment, un avanç del proper capítol: les escenes més picants d'aquests dos peus xatejadors i enamorats xD

Se'ns acaba el 2006!

2006-12-31T03:46:00.000+01:00

Comentaristes del blog... ja sóc aquí! M'ha sortit la vena Companys.
Disculpeu la meva llarga absència, acceptaré amb humiltat que em poseu un punt negatiu a la llista de classe xDD
Per començar: estic flipant! 17 comentaris! Però això què vol ser? Ja ho vaig augurar jo això (veure comentaris al primer post de la Pura / Nens Dolents) xDD
No tinc paraules. Simplement, gràcies als que ens animeu a seguir delirant amb aquest blog.
Bé, és dia 31 de desembre, tots atents a l'home dels nassos, que diuen que avui surt al carrer (quin iuiu, no? xDD). Queden escasses hores per acomiadar aquest 2006 i puc dir amb un somriure als llavis que ha sigut un bon any.
Estic en connexió directa amb la Pura. Les administradores, de tant en tant, ens reunim i, aquest cop, us volem enviar un missatge conjunt. Bé, els missatges que se'ns ocorren no són adients, així que ho deixarem en un: L'ANY QUE VE MÉS, NO HI FALTEU!
Els meus millors desitjos per a tots. Esperem que el 2007 sigui, com a mínim, igual de bo que aquest que aviat deixarem.

TalkHimLow & Pura

P.d. Que ningú s'oblidi la roba interior vermella aquesta nit xDD A més, no deixeu de fer una trucada a les 0:00:30 (jo ho faré :P), és per acabar de colapsar les línies (per si no ho estan prou). Tajeu-vos molt! I passeu-ho MOLT BÉ!
P.d.2. Pura, un plaer formar part d'un blog amb tu, ets molt gran i molt PURA xD

la involució de l'espècie...

2006-12-26T06:34:00.001+01:00

Espero que la Little Fhurer no em foti demà bronca si em quedo sobada quan em vingui a despertar per anar a casa la meva tieta al dinar de Sant Esteve, però no podré dormir fins que no escrigui aqui un petit estudi que he pogut fer després de la meva experiència com a camarera de disco neng!

Bé, avui la gent estava bastant "alteradilla". Salts a lo granota, gots pel cap, escupinades de litre i mitg, gent pel terra fent la croqueta tot just després que alguns gots de vidre caiguessin al terra trencantse en molts trocets, gent ballant un vals amb shakira de fons, i fins i tot un entranyable "moment Laia" al Karaoke, que és on m'ha tocat estar avui.

Quan em diuen que em toca anar a la barra del karaoke no sé si posarme contenta o cagarme en Màter (ella tot ho perdona). Avui la cosa no ha començat be tenint en compte que la primera cançó que han demanat ha estat ESCÁNDALO. Res més lluny del que seria la descripció total de la nit. Després no ha faltat la mítica EMPORDÀ, que la demanen 5 cops cada sessió com a mínim. No sé com cony la troben, pq està al mig de la llista i n hi ha centenars, però el cas és que la demanen i al principi encara fa gràcia (penseu que la disco és a Gràcia), però despres ja comenso a dir que el disc està rallat o qualsevol cosa per no tenirla que tornar a escoltar. Normalment faig que el paper on demanen la cançó "s'extravii extranyament".

El moment Laia ha arribat: Tots s'agafen encara que no es coneguin, alcen els gots, n'hi ha que fins i tot pujen al podium i ensenyen un troç de cul. Jo, simplement, em limito a deixar el que estic fent per posar cara groga amb ullets de messenger i recordar aquell dia.
Sí: és el moment del disc 76 CaraB Número 14.................... BOIG PER TU.
Realment odio aquesta cançó, però des del dia de la "Senyal" nomès trobo un estat d'ècstasi auditiu, sensitiu, mistic. Lo que ve a ser una EXPERIENCIA RELIGIOSA.

Bé, el psot d'avui no el volia adreçar al karaoke, sino a la gent quan em demana el cubata.
M'explico:

El que et mira però no diu re: Aquests em posen molt nerviosa. Et miren. Els mires. Et miren. Els mires. Et miren. T'apropes i et poses davant. El mires com preguntant "vols res?". Et miren. Finalment dius VOLS RES????. Ells, a vegades indignats et diuen que sí. Ha hagut casos en els que han dit que no.

El que t'ensenya el bitllet: Aquest tipus d'ent sol trobarse al fons de la barra, es creu que pel sol fet de que quan paso per davant seu al anar a buscar una ampolla té el dret d'estamparme el billet a la cara, com si fos un segell, pensant que l hi faré més cas, o deixaré de servir el cubata que preparo per fer el seu, o m'enrecordaré d'ell i serà el següent en ser atès. Normalment la cosa li surt malament, ja que sol ser l'últim a qui faig cas.

El que demana un Donuts amb el dit: Com el del bitllet, però aixecant la mà amb l'índex, com quan la Madre Goiko preguntava qui eren els que dinaven a casa i nosaltres, tan pures, deiem "Yoo!! yo!!!".

El que no sap: Mai es decideix. Et ralla visualment perquè vagis a preguntarli què vol i triga el que hagués trigat jo en servir a tota la barra. Em posen nerviosa aquest tipus.

El organitzat (n'hi ha pocs): Me n'he trobat amb un sol cas. Era un dia avorrit, amb 0 persones a la sala, quan de cop van arribar 23 persones juntes i jo ja m'estava cagant en tot perquè sempre demanen les mateixes begudes però això si, d'una en una: quan ja he guardat tot em diuen "yo uno igual". I torna a anar al fons de tot de la barra per buscar l'ampolla que està a l'última estanteria i em costa d'agafar que he deixat 3 segons abans. El client organitzat va portar el grup al fons de la sala, va fer una rotllana, em va demanar un paper i un boli i va venir a la barra ella sola (era una noia) a donarme una llista de tot el que volien. Chapeau!

El sense-criteri: Aquestes persones solen ser del gènere femení, de mitjana edat, d'aquestes que no solen sortir a discoteques però que es nota les han liat per anar a fer una copa les companyes de feina. Els sense criteri esperen a que demani la persona que els acompanya i llavors miren el got dubitatius i diuen "Yo otro". Els hi poso el Absolut i un cop han fet el primer sorbu miren al company amb cara de pomes agres i li pregunten: "Això és ginebra, no?". Aseguro i poso a Duchesne com a testimoni que em baso en fets REALS.

L'educat: Diu "Hola", et demana "Siusplau" i et diu "Gràcies". Aquest tipus representa un 20% dels clients.

El que exigeix: El contrari del client educat. Arriba a la barra i diu UN BALANTAIN CON RÉ BÚL. (Solen demanar aquesta beguda el 90% dels clients exigents-qui diu exigents diu garrulos-).

El que et pregunta: És el que em fa més gràcia, però tambè al que mès tracto com si fos tontet. Et miren arquejant les celles en forma d'accent circunflexe (^), amb una barreja de cara de por i tonteria i et pregunten "Bacardi con cola?" ...Llavors jo que li dic??? "No, està en una reunión"??

BON DIA DE SANT ESTEVE PURS!

Bon Nadal purets del meu cor!

2006-12-25T02:43:00.000+01:00

Bé, ja que fa dies que no dieu res, només el nou 'comentarista' anònim (xD), us desitjo que passeu un Bon Nadal i, en general, unes bones festes.
No mengeu ni bebeu en excès, que els excessos es paguen cars xDD (ja ens veig anant a córrer a Diagonal, en comptes dels berenars plens de colesterol a l'Isaac).
Feu cagar al Tió, mengeu canelons i sigueu bona gent, que és el que toca en aquestes dates, no? :P

Petonets de l'única pura que se'n recorda del blog quan està de vacances: jo xD

'Fantàstic' puto dia :_

2006-12-22T04:27:00.000+01:00

Oh, en tot el sant dia no ha fet acte de presència la Little... que potser està malalta? Pregaré pel benestar de la nostra estimada (i única? xD) fan.
Resum del meu dia: matinar per dir bon dia a l'Andrés (el que ve cada mes... 'hola, soy tu menstruación' xD), maldormir entre dolors abdominals i ganes d'arrencar-me quelcom de l'interior del meu ventre, despertar-me (novament) per anar a currar, caminar 20 minuts la puta pujada que em porta al curro, mal de panxa, donar dinar als nens i fer-los dormir (tasca fàcil, avui, ja que estaven tots malalts), vermut amb les companyes de curro, més mal de panxa, rebre una trucada que m'ha alegrat el matí i pensar que encara queda un dia :( , emotiu comiat amb la resta d'educadores (ni que s'acabés el món, no em cabien més petons a les galtes), esperar eternament al puto bus, mal de panxa, arribar a casa sense ganes de dinar, veure el cor, cagar-me en els guionistes del cor per haver matat a la Rita (FILLS DE PURA! xD), provar de dormir, més mal de panxa, sortir del llit amargada per no poder dormir, monejar amb el Putochop una estona, mal de cap i de panxa, xatejar amb el Pep Sala al xat d'enderrock, escoltar els catxundejus (xDD) de la Pura i el Fenici, ganes de potar de tant mal de panxa, mirar la final de Gran Hermano, prendre la fantàstica decisió d'endreçar l'habitació, torna el puto mal de panxa, decidir fotre'm una pastilla per calmar el dolor, desaparició del dolor, son, ganes de dormir, escriure un post per sentir-me millor, dir 'nanit' als presents (NANIT!), anar a dormir.

Fins demà!

P.d. Espero que millori el dia :_

Nit dantesca

2006-12-21T05:56:00.000+01:00

Tot just arribar de treballar na Pura pensa en el blog:

Sí. No podia anarme'n a dormir sense arreglar el tema de "l'hora Alaska" perquè no podia parar de tararejarme a mi mateixa allò de "Dónde está nuestro error sin solución. Fue blogger el culpable o lo fui yo?"... I, gràcies a Màter, he sortit "airosa de mi cometido". Ja tenim al nostre blog l'hora verdadera. L'hora que té, per exemple, la Clarín! Perque la veritat... on sigui ella que se quite Greenwich i sa puta mare. AMéN!!

La nit d'avui ha estat realment dura (que no pura). Per que pogueu imaginar l'escenari us en faré cinc cèntims (m'encanta dir això): Un grup de 9 frikis, segurament provinents del sopar d'una empresa informàtica, d'una mitja d'edat d'uns 34 anys, en rotllana -véase L'efecte Rotllana del nostre heroi Dr.Cabró (x cert, ha actualitzat!)- i demanant cançons de Bisbal, pasant per la sobadísima Shakira i per temes tan mítics com el Maquillaje de Mecano.

Fins aqui tot "normal": els tipics vells que creuen que encara son joves i ballen totes les cançons com si fossin Fofo i Miliqui fent el "pajaritos por aquí, pajaritos por allí", la típica joveneta que acaba d'arribar com a secretaria a l'empresa i es creu que està bona i això li fa tenir dret a ballar com una puta amb la columna o, fins i tot, a utilitzar els vidres de la "peixera per a fumadors" com si fos una "peixera per a porques" i, com no podia faltar, la dona de cinquanta anys amb el gay que s'encarrega dels dissenys del producte tota borraxa que cau al terra i comença a riure a lo Loreto Valverde. Realment patètic.

Jo em pregunto per què la gent té la mania de, quan balla, fer veure que fa el paiasu i balla malament intencionadament per riure quan en realitat no saben ballar d'una altra manera. ¿Per què sempre està el tipic vell de cabell blanc que balla les baladas com si d'una cançó de Paco Pil es tractessin? ¿Per què sembla que s'hagi fotut mil grams d'èxtasi quan comença a tenir espasmes que resulten ser part del ball? Mai ho sabré.

Després arriba el moment "Mecano", on sembla que tots hagin preparat la mateixa coreografia.

Abans de posarmhi, us convido a escoltar la cançó, per si no la teniu molt en ment, i la balleu a la vostra habitació, sense pudor.

Un cop fet això, llegiu atentanment i digueume si heu presentat algun dels següents símptomes:

M'explico:

No me mires, no me mires, no me no me no me mires: Aqui es tapen la cara amb les mans i fan que no amb el cap. TOTS.
No me he puesto el maquilla je je je: Arribat aquest punt tots es miren i canten la cançó perquè tothom vegi que se saben la lletra. El "je je je" es diu assentint amb el cap.
Sombra aquí, sombra allá: Amb les mans rollo hawaiano (o rollo funky cold medina) dos cops cap a cada costat, coincidint amb el "aquí" i el "allá".
Maquíllate, maquíllate: Consisteix en fer veure que es maquillen rollo "indiu". Dos cops a cada "moflete".
Un espejo de cristal y mírate y mírate: Aquí reviuen el moment en què, de petits, assajaven a la Sala d'Actes el paper de la mastressa de Blancaneus.

...I la cosa es repeteix (bis) fins que la cançó es torna a animar i llavors comencen a donar salts a lo popi de los fresones rebeldes.

Tot això combinat amb un mini-telele d'espatlles i petits passos sardanencs.

Espero poder dormir despres de presenciar això.

Fem un Isaac?

2006-12-20T19:32:00.000+01:00

Fem un Isaac? xD
Recordem aquelles tardes de primavera en les que ens dedicàvem a fer veure que escoltàvem al "sogre" (pobre David, si ens sentís, JAVIER! xD).
Recordem quan vam dir: "anirem juntes a l'examen de teòrica!".
Recordem quan la Mar aparcava davant de la porta de l'autoescola i es trobava multes a casa de les gravacions dels barrufets rondinaires.
Recordem quan s'acabava la classe i dèiem: "Fem un Isaac?" (amb 's' sorda o sonora? xD).

Hem recordat molt i hem aportat nous temes a les nostres converses (Pura dixit: "Ei nena, qui ens anava a dir que acabaríem compartint el nom?").
Com no, unes imatges per il·lustrar una quedada diferent (que potser es repetirà molt aviat, qui sap si demà...).

El pastís de xocola i pera i la cola light, no fos cas que ens engreixem xD

La mostra més evident de que era la Pura la que estava amb mi.

"Com dues adolescents" (com diria la Pura) xD Jugant a les xapetes de la cola (a, b, c, d, e, f... G! xD "Tia, mira, té forma de G" xD).

Una menció especial per la Little Führer, a la que hem trobat a faltar molt durant la trobada d'aquesta tarda. No patiu, Little Führer, seguirem actualitzant, veig difícil que se'ns acabin les idees. Ja tinc 4 o 5 posts en ment xD Rebi la més afectuosa salutació d'aquesta humil servidora!

Pura, en breu repetim!

GG!!

2006-12-20T17:11:00.000+01:00

Si en fa de dies que viatgem!

2006-12-19T17:44:00.000+01:00

La Pura i la TalkHimLow fa tants anys que es coneixen que ja van començar a viatjar de ben petites. Aquí tenim unes imatges de les seves escapades més sonades (rodolí!). xDDDDD
Ho sento, no ho podia evitar. Moriré de riure!

Egipte (piramides de Keops).

Pisa (la mítica torre).

Nova York (Times Square).

Venècia (el pont dels sospirs).

P.d. A destacar:
- La Pura és una fresca, va vestida amb tirantets! xD
- La TalkHimLow és de les SS, tela amb l'abric! xD
- Detall important: el conte de David el Gnomo! Daviiiiid, mira que la luna se va... xD
- La pose sexi de la Pura, ja apuntava cap al seu futur d'icona sexual, xD
- Important manera de col·locar els peus tant l'una com l'altra, xD
- El clip de la TalkHimLow, més gran que el seu cap. Tenia molt cabell, xD

Capítol Nadalenc i Frase de l'any

2006-12-19T12:40:00.000+01:00

M'agradaria compartir amb vosaltres un entranyable capítol nadalenc d'un dels meus herois de la pantalla: En Kevin Spencer.

Per acabar el post, us deixo amb la que per mi seria la frase de l'any, tenint en compte que ve d'un noi i es dirigeix a mi, pubilla refinada de sarrià.

Uptown Kenny!

2006-12-18T02:36:00.000+01:00

Tot un crack

2006-12-17T20:44:00.000+01:00

"Me muero por vivir en un piso de treinta metros.

No debe estar nada mal si tanto gusta en el congreso.
Si quiero diversión montaré fiestas en mi zulo.
En las que vendrán coleguis que tendrán que entrar por turnos".

Així comença un dels hits del "home" que poseeix la plana web (m'encanta aquesta catalanada) que he visitat fa una estona.
Es diu Toni A. Martínez, no sé si perque el nom es molt lleig o perque sempre ha donat un cert nivell això de posar les inicials a lo Falcon Crest. És de València i el pobre es creu que té gràcia. Deu viure a Gràcia? Sé que no fa gràcia la broma, però sabeu que ho havia de posar... Va ser un GG massa bo en el seu moment.

Bé, em disposo a comentar "La web" del menda.
En entrar a www.toniamartinez.com veiem una foto del pobre noi, que utilitza molt els termes "chaval", "peña", i d'altres sustantius que no escoltava des que van desapareixer els tipics garrulus farloperos amb la bomber AlphaIndustries del Chasis i aquests llocs.

Suposo que el pobre, que destaca dins el ceu cercle, deu saber que els seus amics i visitants no tindran gaires llums per fer servir una web d'aquesta categoria, aixi que ja ens ho posa fàcil al apartat ¿Qué podéis hacer en la web?

Nomès destacaria dos dels videos que té penjats al YouTube i la seva secció FOTOS, on deixa als mateixos gays del Dragostea en total inferioritat.

M'agradaria destacar aquesta foto de les falles, amb xandall de ionki i posturetas del tipic Punky que ens podem trobar a la plaça del Diamant (a Gràcia, sí).
No, no porta un calimotxo a la mà... Molt millor: és un got de xocolata amb un xurro penjant!! A això jo li dic desafiar l'Estat i anar en busca de butlla!
Segurament, a la mà que no veiem, porta un spray d'aquests que porten els malfactors per escriure TERUEL EXISTE i coses d'aquestes.

Per si dubtavem del seu do artístic, també tenim un apartat on podem baixar els seus relats. Des d'un bestseller sobre l'avortament fins a una mena de Magnolia mediocre. Afirma que els amics li treien les còpies de les mans.

Ja finalitzem amb un altre video dels requetesobadissims "Amo a Laura" (no confongueu amb "Amo al Lara", que recrea un dels jocs aquells tan frikis que podem trobar als New Parks (si és que algun cop hi hem entrat). Sí, parlo del joc aquell en el que normalment sempre hi ha algun oriental jugant: El de ballar donant cops als quadradets del terra. Aquí deixo el vídeo:

I en res marxo a currar U_U

Ja em direu.

MARE MEVA...

2006-12-17T19:14:00.000+01:00

Masses actualitzacions avui, ho se, però no puc païr encara el que els meus ulls han tingut davant duran uns quants segons, els suficients per traumatitzarme i deixarme bocabadada davant tal espectacle. Dantesc, grotesc i chavacanu, com diria algú de casa meva.

Algú m'ha afegit al Myspace i, com solo fer abans d acceptar desconeguts, he mirat les seves aficions, amics en comú i... fotos. Totes eren bastant extranyes, pero quan he arribat a aquesta foto tan... diferent he decidit apretar el botonet vermell on posa "Block".

Què cony és aixo???????

Siusplau, vull respostes....

Actualització d'ultima hora!!!

L'amic Madgoblin ja havia tingut "Encuentros en la 3a Fase" amb tal especimen. Ho podeu veure aquí.

Little Fhürer afirma amb la frase del mes:
"Ahí dentro o hay un cachondo o hay un gilipollas".

MSN de diumenge, xD

2006-12-17T16:51:00.000+01:00

Laia diu:
és tan immens lo d la llibreta pura

Laia diu:
em fa tan feliç

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jajaja

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
si tia

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
es gran k tb sigui ilustrada no kreus

Laia diu:
gran no, GEGANT

Laia diu:
tia, és q crec q ets l'amiga q fot més anys q conec

Laia diu:
xDD

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jajajaj si tia, és gran

Laia diu:
recordo quan anàvem al cole els diumenges i ens trobàvem allà

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
la nostra amistat es pURa

Laia diu:
jo tindria 4 o 5 anys

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
diumenges? ostia

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
a jugar oi?

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:

Laia diu:
sisisisi

Laia diu:
al pati d dalt, dls petits

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
ajjajaja k gran tiaaaa

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jdr :_

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
tia

Laia diu:
éram dos infants

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
moment rosa

Laia diu:
xDDDDD

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
NO ENS SEPARAREM MAI TIA

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
aMIGAS FOREVAR AN EVAR

Laia diu:
xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Laia diu:
ens ho tatuem?

Laia diu:
xDDDDDDDDDD

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
Lai&Mar F4E

Laia diu:
xDDDDDDDDDDD

Laia diu:
això ha d'anar al blog

Laia diu:
xDDDDDDDDDD

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
hem d fer un mntatge am viatges i koses mitikes

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
(obviament fotomontajes ) pq no hay

Laia diu:
sí tia

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jajajajaj

Laia diu:
:_)

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
i dl pal kutre amb paint

Laia diu:
sisisisisi

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
un collage per l space

Laia diu:
amb fotos d peques, rollo el nomo d'amelie

ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
sii

Laia diu:
serà molt gran!

Diari: Part I

2006-12-17T01:39:00.000+01:00

Tia!! T'emocionarà el que et diré:

He decidit trascriure fragments del nostre diari, també vermell i mític, dins aquest blog.

Adjuntaré parts il.lustrades per recordar aquells meravellosos anys perquè, encara que no ho sembli i t'enduguis tes mans al cap, ja han pasat 7 anys des llavors!!

El diari va començar un dia a classe avorrides. No sé si t'enrecordaràs, però tot va sorgir quan, qual trobadors/joglars, vam voler escriure els Fets de Ballester, perque no fossin dessats en l'oblit. I amb el diari vermell, ho vam aconseguir!!

Erem bastant zorras i cabrones, tot s'ha de dir... Sino, recordem-ho...

Día 1: empieza el confesionario

Escena 1: Carlos ten cuidao, que te vomito!!

(Jo no hi era!!) Què va passar?

Jo tampoc, però es veu que (per cert era el dia del Moi) estaven tots alla a la sala d actes i els estaven explicant lo d'Itàlia i la Balle es va començar a ficar lila.
I alló que li comença a pujar el "potao" i va sortir corrents cap al Carlos i... casi "lo vomita".

Això no li desitjo ni al pitjor "enemy"...

Escena 2: Pared, me gustas

Era la classe de català i la Balle va sortir a fer un dictat, i com que va fer més de 10 faltes la gent reia i ella, com no, es fot a plorar i llavors es va girar cap a la paret i va passar de costat, amb la cara roja.

Crec que faig cara de tonta...

2006-12-16T02:57:00.000+01:00

El 19 de maig de 2002 (tinc tanta memòria per les dates!), vaig retrobar-me amb un conegut de la infància. Va aparéixer una nit, de sobte, enmig d’un pub del poble.
- Ei tia, tu ets la germana d’aquells tres de Barna, no?
- Sí, i tu ets?
- Ei, jo sóc el J. (mantindrem l’anonimat, que mai se sap... xD). No te’n recordes? Tia, si ens vam conéixer fot un munt d’anys, a la mona del riu, que tu eres super petita.
- (Entre records estranys i borrosos) Ah, sí, pot ser, tens raó. Què tal?
- Bé, però veig que tu millor, els anys t’han tractat bé, eh?
... Sense comentaris.
Així va començar una nit que va acabar amb mi mateixa provant de ser atrapada per una xarxa immensa (allò ja no es podia considerar canya), en la qual no vaig arribar a caure (tenia parella, c’est la vie!). Vaig estar un mes i mig rebent trucades d’hora i mitja, justament a l’hora en què feien el Cor (sí, sembla mentida, però ja feien el Cor), trucades molt pesades i avorrides, en les que em passava més estona amb l’aparell allunyat de l’orella que escoltant.
Amb el temps, va entendre que si em passava el dia amb un dels seus millors amics, que si anàvem de la mà pel carrer i que si ens fèiem petons, significava que sortíem junts. Sí, era un dels millors amics del meu ex, la vida és així... Després d’entendre això, va deixar de trucar. Ens vam seguir veient de tant en tant, i es va portar molt bé després de que tallèssim (el primer dels tres cops) l’ex en qüestió i jo (tothom considera que hi havia una clara intenció de tapar el forat, literalment, que ell havia deixat). En fi, ens vam fer amics. Ens trucàvem de tant en tant, vam fer algun que altre cafè junts i, vam perdre tot el contacte el dia que ell va trobar nòvia. La nostra amistat va passar a ser una d’aquelles situacions de, quan et trobes pel carrer: ‘Ei, tot bé?’, ‘Sí, tu també?’, ‘Sí’, ‘Me n’alegro’, ‘Vinga, que vagi bé, adéu!’, ‘Igualment, adéu’.
Han passat un parell d’anys des d’això i, avui, ha reaparegut!
Estava a casa, MSN on line, xerrant amb mon cosí i el meu xicot i, de casualitat, he sentit el vibrador del mòbil que es tornava boig. “Oh! Un missatge!”. Com que no tenia el so posat, no sabia si era d’algú habitual o no. Intriga! Era ell, el J.: “Desapareguda! Encara estàs x Barna? Fa molt temps que no sé res de tu”.
En principi he pensat: “Osti, tu! Quin noi més atent, després de mil anys encara se’n recorda de mi...”. He agafat el mòbil i en un minut ja li havia respost: “Ei, sí, tot com sempre. Quant temps sense saber res de tu! Espero que tot et vagi bé. A veure si quedem per fer un cafè i ens posem al dia!”. Temps de tancar el mòbil (la tapeta) i ja estava vibrant de nou. “Sí, ja quedarem per fer un cafè, et truco un dia i xerrem. Hi ha hagut molts canvis des de fa un temps. Petons!”.
Ui, ui, canvis? Quina mena de canvis?
Resposta immediata: “Perfecte! Estàs bé? Això dels canvis no sona gaire bé! Espero que no sigui res”.
Passen uns minuts. Res. Uns minuts més. Res. Un minut més i... VIBRADOR! “Res, no estàvem bé amb la N. i ho hem deixat. Ja t’explicaré, que tinc moltes ganes de veure’t!”.
PARA EL CARRO! Serà capaç d’escriure’m un missatge per veure si pot sucar, ara que està sol? SERÀ POSSIBLE?! De moment no em precipitaré i no enviaré a ningú a la merda, però estic molt disposada a fer-ho. Si ha estat capaç de pensar que ara que està sol i que creu que jo també ho estic (il·lús!), pot aprofitar-se de mi, deixarà de ser el noi atent que se’n recorda d’una amiga, a ser el capullo per odiar durant el mes de desembre.
Potser és una ximpleria, però m’ha tocat la moral. No podia enviar missatges mentre tenia xicota? Tenia el mòbil bloquejat per no poder enviar missatges a ningú que no fos ella? Au va, tio!
No només penso així perquè tinc el cor ocupat, si el tingués lliure, seguiria pensant el mateix. Odio aquesta mena de situacions. A més, si no vol sucar, voldrà una espatlla on plorar la pèrdua de la fantàstica ex. Ei, si tant la trobes a faltar, TORNA-HI! I si quan hi siguis te n'adones de que la cosa va petar per motius evidents: ET FOTS!

Una invitació molt especial

2006-12-15T03:16:00.000+01:00

És certa la informació que acabo de rebre? La little Führer és fan dels Nens Dolents? Little Führer, als seus peus! Des de la meva humil situació, només em queda convidar-vos a participar en el nostre blog. Seria per a nosaltres motiu d'orgull i satisfacció comptar amb la presència d'un ésser de la seva magnitut.
Join us! L'esperem amb impaciència! Els seus posts seran un regal per als nostres ulls i faran pujar el nivell d'aquest blog sense ànims de triomfar.

No ens feu patir i uniu-vos a la nostra secta!

Amb tot l'amor:

Els nens dolents.

TOT UN CRACK

2006-12-14T20:43:00.001+01:00

Trobo de mol mala educació que simplement pel fet de que en Jose no tingui blog, no haguem comptat amb ell a l'hora de posar en marxa aquest projecte, tan nostre, com és els Nens Dolents.

Dit això, aixecaré el braç i diré:
Preneu, i mireu-ne tots,
que el youtube és omnipresent.
Ell n'és ple de videos,
Videos de l'aliança ciber i eterna,
que serà vista pels purs i pures
pels segles dels segles.
Amén.

2006-12-14T00:24:00.000+01:00

Creiem fermament en la reencarnació de Carles Sabaté en la Castanyera. Certament, benvolguda Pura, hi creiem i en tenim imatges, aparicions al mirall d'una nit de conversa webcamera, quan els peus encara no xatejaven, quan la vida era menys pura que avui, però més que ahir. Recordem amb esperial amor aquells moments de joia i alegria, i preguem per noves aparicions. Esperem no ser-ne testimonis xD
El Uptown Kenny és nostre estil de vida. Uptown Kenny: persona que viu als barris alts de Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi-Pedralbes) però que no té un duro. Ens podem sentir plenament identificats amb aquesta descripció, per molt que no tots vivim als barris alts, i que no tots estem sense un duro (fenici, t'estimem!).
Estimem als nens. PUTAH! xD
I als de poble. PUTAH bis! xD
Passem mp3 il.legalment. Fonts dìnformació fiables, m'informen de que la SGAE ha fet legal aquest acte (iuhu! No anirem a la presò! O sí, perquè igual us els començo a cobrar, xD). Si paguem el cànon dels cds (que el paguem, us ho asseguro, o no, perquè no en comprem, xD) ja estem lliures de pecat! Tirem la primera pedra!
Pensem sempre en la Mare Blajot, al cel sia. Sens dubte, un minut de silenci. (Tic, tac, tic, tac...) Ja ha passat!
Robem plats per tenirne la vaixella sencera. Això em sona a acte fenici i capitalista!
Sempre sabrem que l'assassí va ser el gos, no les escales. Dues síl·labes: RU-CA!
Som bona gent. Algú ho dubtava (icona de MSN que mou els ullets).
Som família directa del/la fhurer. I alguns gaudim dels seus comentaris nocturns. No voldria mirar a ningú... xD
Som partidaris del IV Reich. Per la fuhrer i la little fuhrer, lo que convingo!
Som religiosos. Ex-estudiants d'escoles religioses i a molta honra!
Tenim sentiments. I pensaments purs, honestos i molt castos!
Tenim un disc d'or. De debò?
Veiem aparicions al mirall. Veure punt 1: Creiem fermament en la reencarnació de Carles Sabaté en la Castanyera.
Venerem a Màter, el Papa i la Duchesne. En breu, un post dedicat a ells!
Votem a partits diferents. No tots... (icona que xiula).
Zumbejem amb CINESA. I ho seguirem fent pels segles dels seglès. Amèn!

PeuBenPla xD

2006-12-13T01:44:00.001+01:00

PeuBenPla es tracta d'una sèrie on els sentiments es tracten com són a la vida real, a vegades de forma dramàtica i a vegades amb humor i que promet històries intrigants, apassionades, complexes, plenes de sentiments, de tendresa i de duresa, amb capacitat per sorprendre i commoure l'espectador.
PeuPur i MitjonetaRatllada són els protagonistes d'aquesta nova sèrie que ben aviat podrem seguir al blog dels nens dolents.
El meravellós món dels peus xatejadors sortirà a la llum.
Amor, desamor, drames, intrigues, assassinats, ungles tallades i molts mitjons de ditets.
No us la deixeu perdre!
La telenovel·la més pura de tots els temps!

Anxoves de l’escala (concretament, de la meva escala)

2006-12-12T16:04:00.000+01:00

Benvolguts i estimats nens, ben trobat visitant que ens llegeixes (ja te’n penediràs… xD), avui he viscut un fenomen paranormal. Sí, és més que probable que aviat em truquin d’Antena 3 suplicant-me que aparegui al mític ‘El diario de Patricia’, o que em colguin de diners fins més amunt de les celles per presentar el meu propi reality show.

He arribat a casa a quarts de tres, com sempre, cansada i amb mal de panxa, amb ganes de jeure al sofà una estona i de no fotre res més en tota la tarda. I així ho he fet, he passat per l’habitació, he engegat l’ordinador i me n’he anat a fer el gos al sofà. Fins aquí, tot normal.

Passada una estona, he fet una mica de zapping per veure amb que ens delectaven les meravelloses cadenes de televisió i... Oh! Merda! Comença el Cor! Que s’aturi el món, que no soni cap telèfon, que ningú m’emprenyi. Fan el Cor i no vull distraccions, és la meva hora All Bran (en comptes de seure a la tassa a dir ‘Salvados!’, com el Coronado, jo em dedico a veure el Cor).

Doncs res, estava tan ampla, tapadeta amb la manteta, gaudint de la sèrie, veient com la Carolina aprenia a cantar el ‘Fum, fum, fum’ quan, de sobte, ha ocorregut el fenomen. Per davant de la meva finestra, he vist caure un ovni. Ovni: objecte volador no identificat. Exactament, això és el que ha passat. Un objecte que es precipitava per davant de la meva finestra. Cony! Al primer moment, m’ha sobtat.

M’he apropat a la finestra. He dubtat si era millor fer-ho armada amb el ganivet jamuneru (no se sap mai si els extraterrestres vindran amb ganes de guerra) o si hi anava amb les mans buides. Finalment, ho he fet amb les mans buides.

He obert la finestra, he tret el cap i... Déu meu! Uns calçotets! Però no uns calçotets qualssevol, uns abanderado blancs, d’aquells que ja portava el meu avi quan tan sols era un adolescent, pels vols dels anys 30.

Au, va! Tanta intriga, tanta hòstia i tanta ruqueria, per uns calçotets. Doncs, no senyor! No eren només uns abanderado blancs de l’any 30, eren uns calçotets màgics! Quina emoció! (Realització, si us plau, llum tènue i música d’intriga).

He agafat l’escombra (viure al primer et fa desenvolupar una tècnica brutal per recuperar objectes caiguts) i m’hi he adreçat de nou. Amb més manya que força, els he pogut agafar però... ai! Què és allò que hi ha a dins?

Amb molta cura, els he remenat amb el pal i llavors ho he vist clar. Dins dels calçotets hi havia una anxova. Sí, sí! Poca broma. Una anxova perfecta. Llarga, prima i marró. No falla, una anxova.

Durant uns breus instants he estat pensant en la possibilitat de que els meus veïns fossin criadors de seitons, però ho he descartat quan he imaginat una piscina gegant al menjador de casa seva.

Què collons era aquella anxova?

Mira, no hi he volgut pensar més. Els tinc en una bossa i, quan els vinguin a recollir, ja els ho preguntaré.

P.d. Adjunto imatge, per si algú em sap explicar com ha arribat aquí aquesta anxova. El dubte m’està matant.

Cremats de la vida

2006-12-12T03:49:00.001+01:00

Aquesta tarda, he sortit a comprar berenar. Estava sola a casa, a la cuina no hi havia res que em fes gràcia i m’han començat a venir de gust coses que sabia que no trobaria al rebost (sushi, canelons...Sí, parlo del berenar).

Doncs res, he sortit al carrer, vestida amb el xandall d’anar a treballar, despentinada, amb la jaqueta a sobre del jersei del pijama. En fí, que anava divina!

Creuo el carrer i, davant meu, veig una furgoneta on hi havia dos individus d’aquells que se solen anomenar ‘cremats de la vida’. En aquell moment, m’he imaginat el que passaria i... no m’he equivocat pas. ‘Guapa! Si yo te pillara, ¡ay!’. De debò, era necessari?

Això m’ha fet pensar (sembla mentida, però constantment estic pensant en històries per compartir amb els meus nens), per què hi ha tios que ens titllen de cregudes, sobrades, que si els mirem per sobre de l’espatlla, si els principals culpables d’això són éssers de la seva mateixa espècie, que s’encarreguen d’apujar-nos l’ego constantment?

Prejutgeu-me, acuseu-me de creure’m que sóc la més maca del país, irriteu-vos pel que diré ara, però és ben cert. Mínim, dos o tres cops per setmana, algun home (per dir-li d’alguna manera) ha de desfogar la seva libido amb alguna expressió grollera, que et manifestarà de manera que te n’adonis de que s’està dirigint a tu. ‘Esa morena, ¡enfermo me está poniendo!’. ‘Si fueras un bollycao te comía hasta el cromo’. No, no només són tòpics, a mi m’ho han dit, us ho garanteixo.

Però, a veure, a cas vaig jo pel carrer cridant a tots els nois mitjanament apanyats que passen pel meu costat: ‘Oh! Déu meu! Quin tros d’home!’ o ‘Qui fos cadira per arrimar-se al teu cul!’. No només no ho faig per respecte al meu xicot, no ho faig perquè no és necessari.

Després ens venen amb la magnífica teoria de que els tracten a tots com si fossin voltors. Les meves disculpes envers els homes normals. Reconec que, de vegades, han pagat justos per pecadors però, algun home seria capaç de posar-se a la nostra pell i compadir-se de les pobres femelles que ens hem passat mitja vida escoltant com ens llencen floretes, floretes que preferiríem que es quedessin on els pertoca, als jardins i no a les nostres orelles.

Òbviament, com a dona, m’agrada que em diguin que estic maca, que s’adonin de que m’he arreglat, que m’ensabonin una mica quan em veuen però, per a tot això, ja hi ha algú, i no em refereixo tan sols a la parella. Les floretes sempre són ben rebudes, quan venen de mans de qui no ens resulta molest. Generalment, a qui l’hi ho permetem, ja té cura de no fer-nos sentir com un tros de carn en forma de dona.

Resumint, n’estic tipa d’aquesta mena de personatges, perquè no només van mancats de tota mena de finor i de tacte, sinó perquè, per culpa seva, hi ha molts nois que valen la pena i que es troben amb una porta tancada, només pel fet de que n’estem fins més amunt de segons quin to.

Potser sí que som maques, potser sí que, des del seu punt de vista, destaquem per sobre de les altres noies però, hi ha maneres i maneres de dir les coses.

A totes les noies (normals): proveu de pensar que no tots els homes són així, doneu-los l’oportunitat, sempre estem a temps de tancar la porta.

A tots els nois (normals): espero que no us sentiu ofesos per la meva aportació. I, si no us agrada, a dalt de tot de la pàgina, a mà dreta, hi ha una fantàstica creueta que farà que aquestes paraules desapareguin de les vostres vides.

Tots mereixem una oportunitat, però també mereixem un respecte.

Nens dolents I

2006-12-11T06:17:00.000+01:00

Tarda de 'depre Mar', ens disposem a consolar-la.

..Y EN EL LOTE NAVIDEÑO, EL BORRADO INCLUÍDO, POR LA FACE ! ! Hi! Men..... •••••••••• Quedan 8 días diu:

tik trista nens

..Y EN EL LOTE NAVIDEÑO, EL BORRADO INCLUÍDO, POR LA FACE ! ! Hi! Men..... •••••••••• Quedan 8 días diu:

en seriu

La Mar ens recomana cançó: Ismael Serrano - Sucede. Alhora reflexiona: un psicòleg és un amic de lloguer... GRAN reflexió xDD I així passem la tarda, amb una de les mítiques converses a tres bandes (Adri, Mar & Laia), on superem el nivell amic per convertir-nos en 'psiquiatres de pacotilla', estudiant per què no som persones normals com la resta. A l'Adri el tenim immers en lectures apassionants de blogs (sí, sabem que t'hem obert els ulls), la Mar suposem que s'anima per moments (oi, pura?) i jo, jo em dedico a escriure una entrada al blog de l'space (poca feina, xD).

Mar, estàs més contenta? Regala lots de Nadal, de debó, jo t'ajudo a fer-los, amb els regalets sorpresa que només nosaltres sabem ('Hola, bon dia, li porto el lot de Nadal de la Mar' xD).

Adri, ja has acabat de llegir blogs? En tenim més, per omplir una tarda sencera, i la nit, i el dia següent si convé.

Laia - Village People for everybody (Mar, per tu també ^^) diu:

pura, estàs més animada?

..Y EN EL LOTE NAVIDEÑO, EL BORRADO INCLUÍDO, POR LA FACE ! ! Hi! Men..... •••••••••• Quedan 8 días diu:

pse

..Y EN EL LOTE NAVIDEÑO, EL BORRADO INCLUÍDO, POR LA FACE ! ! Hi! Men..... •••••••••• Quedan 8 días diu:

no:_

Laia - Village People for everybody (Mar, per tu també ^^) diu:

va tia, q t'he d'acabar d dedicar l'entrada i necessito un sí!

Laia - Village People for everybody (Mar, per tu també ^^) diu:

xDD

..Y EN EL LOTE NAVIDEÑO, EL BORRADO INCLUÍDO, POR LA FACE ! ! Hi! Men..... •••••••••• Quedan 8 días diu:

sí

Laia - Village People for everybody (Mar, per tu també ^^) diu:

guai! xD

Va, que li demano a l'Adri una aportació! L'Adri es fa pregar molt... Accepta fer una aportació però li costa una mica... Tic, tac, tic, tac. Donat que no aporta res nou, em quedo amb una de les millors frases que ha dit (com a mínim, a mi m'ha fet molta gràcia xD):

Adri - Nena Daconte, disco de oro diu:

no mensioneu condons

Fi de festa, la Mar ens convida a jugar al "Twister"... Especifica: sota efectes de l'alcohol. ¬¬' Si nosaltres no bebem MAI, x'DDDDD

To be continued.

I SEX MY CO. END (Alls Secs Mai Couen)

2006-12-11T06:08:00.000+01:00

Benvinguts al nostre blog. Som els Nens Dolents de la nit, els que mai dormen, perquè la nit està feta per sortir de festa... o per fornicar. Tot i que per a això, també està el dia...
Una pena no poder afegir icones del messenger XD