dimarts, 26 de desembre de 2006

la involució de l'espècie...

Espero que la Little Fhurer no em foti demà bronca si em quedo sobada quan em vingui a despertar per anar a casa la meva tieta al dinar de Sant Esteve, però no podré dormir fins que no escrigui aqui un petit estudi que he pogut fer després de la meva experiència com a camarera de disco neng!

Bé, avui la gent estava bastant "alteradilla". Salts a lo granota, gots pel cap, escupinades de litre i mitg, gent pel terra fent la croqueta tot just després que alguns gots de vidre caiguessin al terra trencantse en molts trocets, gent ballant un vals amb shakira de fons, i fins i tot un entranyable "moment Laia" al Karaoke, que és on m'ha tocat estar avui.

Quan em diuen que em toca anar a la barra del karaoke no sé si posarme contenta o cagarme en Màter (ella tot ho perdona). Avui la cosa no ha començat be tenint en compte que la primera cançó que han demanat ha estat ESCÁNDALO. Res més lluny del que seria la descripció total de la nit. Després no ha faltat la mítica EMPORDÀ, que la demanen 5 cops cada sessió com a mínim. No sé com cony la troben, pq està al mig de la llista i n hi ha centenars, però el cas és que la demanen i al principi encara fa gràcia (penseu que la disco és a Gràcia), però despres ja comenso a dir que el disc està rallat o qualsevol cosa per no tenirla que tornar a escoltar. Normalment faig que el paper on demanen la cançó "s'extravii extranyament".

El moment Laia ha arribat: Tots s'agafen encara que no es coneguin, alcen els gots, n'hi ha que fins i tot pujen al podium i ensenyen un troç de cul. Jo, simplement, em limito a deixar el que estic fent per posar cara groga amb ullets de messenger i recordar aquell dia.
Sí: és el moment del disc 76 CaraB Número 14.................... BOIG PER TU.
Realment odio aquesta cançó, però des del dia de la "Senyal" nomès trobo un estat d'ècstasi auditiu, sensitiu, mistic. Lo que ve a ser una EXPERIENCIA RELIGIOSA.

Bé, el psot d'avui no el volia adreçar al karaoke, sino a la gent quan em demana el cubata.
M'explico:

  • El que et mira però no diu re: Aquests em posen molt nerviosa. Et miren. Els mires. Et miren. Els mires. Et miren. T'apropes i et poses davant. El mires com preguntant "vols res?". Et miren. Finalment dius VOLS RES????. Ells, a vegades indignats et diuen que sí. Ha hagut casos en els que han dit que no.
  • El que t'ensenya el bitllet: Aquest tipus d'ent sol trobarse al fons de la barra, es creu que pel sol fet de que quan paso per davant seu al anar a buscar una ampolla té el dret d'estamparme el billet a la cara, com si fos un segell, pensant que l hi faré més cas, o deixaré de servir el cubata que preparo per fer el seu, o m'enrecordaré d'ell i serà el següent en ser atès. Normalment la cosa li surt malament, ja que sol ser l'últim a qui faig cas.

  • El que demana un Donuts amb el dit: Com el del bitllet, però aixecant la mà amb l'índex, com quan la Madre Goiko preguntava qui eren els que dinaven a casa i nosaltres, tan pures, deiem "Yoo!! yo!!!".

  • El que no sap: Mai es decideix. Et ralla visualment perquè vagis a preguntarli què vol i triga el que hagués trigat jo en servir a tota la barra. Em posen nerviosa aquest tipus.

  • El organitzat (n'hi ha pocs): Me n'he trobat amb un sol cas. Era un dia avorrit, amb 0 persones a la sala, quan de cop van arribar 23 persones juntes i jo ja m'estava cagant en tot perquè sempre demanen les mateixes begudes però això si, d'una en una: quan ja he guardat tot em diuen "yo uno igual". I torna a anar al fons de tot de la barra per buscar l'ampolla que està a l'última estanteria i em costa d'agafar que he deixat 3 segons abans. El client organitzat va portar el grup al fons de la sala, va fer una rotllana, em va demanar un paper i un boli i va venir a la barra ella sola (era una noia) a donarme una llista de tot el que volien. Chapeau!

  • El sense-criteri: Aquestes persones solen ser del gènere femení, de mitjana edat, d'aquestes que no solen sortir a discoteques però que es nota les han liat per anar a fer una copa les companyes de feina. Els sense criteri esperen a que demani la persona que els acompanya i llavors miren el got dubitatius i diuen "Yo otro". Els hi poso el Absolut i un cop han fet el primer sorbu miren al company amb cara de pomes agres i li pregunten: "Això és ginebra, no?". Aseguro i poso a Duchesne com a testimoni que em baso en fets REALS.

  • L'educat: Diu "Hola", et demana "Siusplau" i et diu "Gràcies". Aquest tipus representa un 20% dels clients.

  • El que exigeix: El contrari del client educat. Arriba a la barra i diu UN BALANTAIN CON RÉ BÚL. (Solen demanar aquesta beguda el 90% dels clients exigents-qui diu exigents diu garrulos-).

  • El que et pregunta: És el que em fa més gràcia, però tambè al que mès tracto com si fos tontet. Et miren arquejant les celles en forma d'accent circunflexe (^), amb una barreja de cara de por i tonteria i et pregunten "Bacardi con cola?" ...Llavors jo que li dic??? "No, està en una reunión"??
BON DIA DE SANT ESTEVE PURS!

dilluns, 25 de desembre de 2006

Bon Nadal purets del meu cor!

Bé, ja que fa dies que no dieu res, només el nou 'comentarista' anònim (xD), us desitjo que passeu un Bon Nadal i, en general, unes bones festes.
No mengeu ni bebeu en excès, que els excessos es paguen cars xDD (ja ens veig anant a córrer a Diagonal, en comptes dels berenars plens de colesterol a l'Isaac).
Feu cagar al Tió, mengeu canelons i sigueu bona gent, que és el que toca en aquestes dates, no? :P

Petonets de l'única pura que se'n recorda del blog quan està de vacances: jo xD