dijous, 19 de juliol de 2007

Dia de joia i alegria a "Ca na TKL" (sona a nom de discoteca, igual m'ho plantejaré...).

Ahir va ser un dia de nervis, molts nervis, molts i molts nervis. L'angoixa s'apoderava de na TKL cada cop que pensava que avui, dia 19 de juliol de 2007, es tornava a enfrontar al gran repte de treure's el carnet de conduir. Una hora i mitja de pràctica la va acabar d'ensorrar. Ella creia que ho feia bé, però el mamut del seu professor seguia insistint en fotre bronca tot enfadat.
La nit va ser llarga, després d'anar amb els seus pares i un dels seus germans a inspeccionar la zona d'examen (Montjuïc), seguia histèrica perduda. Valerianes, til·les, irritabilitat, ungles que ja no en queden, ...
Va provar d'adormir-se un cop, però sabia que no podria. Es va tornar a llevar, va seguir fent coses per provar d'evadir-se.
Res, nervis.
Finalment, a altíssimes hores de la matinada, sembla ser que es va adormir, per acabar dormint unes dues hores.
Més valeriana.
Com qui recorre la milla verda abans de ser executat, va baixar l'avinguda que la conduïa fins al punt de trobada amb els companys d'examen i el professor.
Nervis.
Les converses amb els companys d'examen no ajuden gaire a millorar la situació. Tots pugen a examen per primer cop i la sola idea de que ells puguin aprovar i que ella, anant per tercer cop, suspengui de nou acceleren encara més el ritme cardíac.
"Marxo, foto el camp i a prendre pel cul", pensava na TKL mentre s'imaginava a si mateixa corrent pel mig dels carrers com una tarada.
"Males notícies, no tenim examinador, està de baixa", diu el mamut mentre els aspirants a conductor se'l miren amb cara de "Però què dius?".
Fantàstic, no només hi ha la por de suspendre sinó que, a més, s'hi afegeix la por de que no els examinin, servim ara el cava o esperem a que ens diguin que hem de tornar al setembre?
Canvi de zona, incertesa, els nervis ja no saben si ballar salsa o fer esclatar el cap de na TKL.
Finalment, arriben a la nova zona (Poble Sec). Tot un seguit de cotxes d'autoescola (inclòs el de l'autoescola de xinesos) romanen aturats esperant l'arribada dels esbudelladors, ai, no, dels examinadors.
Es presenta una examinadora. Demana dos aspirants per pujar a fer l'examen. Na TKL es manté enrere, ella ha decidit ser l'última perquè la seva experiència li ha demostrat que l'últim sempre aprova (per provar que no quedi, ja no sap què fer).
De les dues noies que pugen, una aprova i l'altra suspèn, malgrat les declaracions del mamut, segons les quals les dues mereixien suspendre.

Puja el tercer candidat, un noiet de 18 anys molt tendre i innocent. Hi ha hagut canvi d'examinadora. La dolça senyora madura que ha demostrat la seva benevolència amb les dues noies anteriors deixa pas a una nova examinadora que amb la cara ho deia tot. L'examen del noi dura 2 minuts, temps d'arribar a la senyal de "cediu el pas", arrencar després de comprovar que no vingués ningú i trobar-se amb dues motos pujant a tota llet en direcció contra ell. Directament, l'han fet girar cua i, au noi, cap a casa.
Només quedava na TKL. Li comuniquen que l'examinarà en Carmelo (primer ha entés Calimero, però mentalment s'ha dit a si mateixa que no era possible que un pollastre negre amb una closca d'ou al cap l'examinés).
Passen 10 minuts, arriba en Cali... Carmelo. Na TKL ocupa el lloc del copilot, primer seguiran al cotxe de l'autoescola de davant (li haurà dut sort que aquest cotxe fos de l'autoescola on el seu costell està apuntat?) mentre fan un examen de circuit obert amb un motociclista i, a continuació, li tocarà a ella.
Na TKL desconnecta la ment. Gairebé s'adorm mentre el noi de la moto fa les mil i una escortat per dos cotxes d'autoescoles diferents.
Arriba el moment. Ajustar el seient, els miralls (aquell que un dia va arrencar, veure enllaç 1 i enllaç 2), cordar-se el cinturó, clau al contacte, punt mort... SOM-HI!
Deu minuts que han passat rapidíssims, com si res. Un recoregut simple, complicat tan sols per l'estacionament en un lloc on amb prou feines entrava el cotxe (malgrat que l'ha entrat, i a la primera!). Tornen al punt d'inici, l'examinador lliura el resultat i marxa.
Na TKL tremola encara més que al principi, si és possible.
El professor la mira, ella el mira amb cara de "Sí, jo també tinc ganes de perdre't de vista". Aquests cinc segons se li fan eterns fins que, a la fi, veu com el professor li fa gestos que ella intueix que són d'alegria (un mamut expressant la seva felicitat no és fàcil d'entendre).
Sí, ha aprovat. HE APROVAT! :)

I ara, l'autoescola a prendre pel cul, per favor!