divendres, 19 de gener de 2007

REPETÍMOS Holocausto!!!

Venga puesto a ver videos cutrillos, ahí va otro...

holacàustic...

Aqui ho deixo... :S
Laia, per què m'ha fet enrecordar de la Desi Duarte i la Hurraca???? :S


dijous, 18 de gener de 2007

Va per tu, Pura!

Avui vull fer un post dedicat, amb tot el meu amor, el meu respecte i la meva admiració. Avui li vull dedicar el post a una persona que sempre em fa somriure i que, com molts cops he dit, crec que és, si no la que més, una de les persones que porta més anys complint amb aquesta tasca. Aquesta persona és la Pura.
Lluny de la burla, aquest post és per compartir amb ella un estudi que he estat fent aquesta matinada. Desitjo que sigui motiu de joia i alegria per a tu, nena!

Bé, aquesta recerca comença amb un post aliè als ND (Nens Dolents), un post d'un blog descobert per la Pura (no em pregunteu com, perquè no ho sé xD). El post en concret és aquest.
Sí, efectivament, el cuquet reapareix a les nostres vides.
He de reconéixer que ens va marcar força l'existència de tal joguina, tant que, fins i tot, la Pura va aconseguir trobar el lloc on venien tal exemplar i me'n va fer partícep mitjançant un MMS. Recordeu que aquesta anècdota ja es va comentar en un post anterior.

Disculpeu aquesta introducció tan llarga però he considerat necessari recordar aquestes dades, ja que us ajudaran a entendre la resta del post.

Què he fet, doncs, aquesta nit? És ben senzill. Després de conéixer l'existència de noves joguines a través dels contactes de la Pura, he decidit buscar alternatives a aquestes andròmines i comentar-les des del meu punt de vista (tremoleu! xD).

La casa Durex ens sorprèn amb els seus estimuladors de diferents formes i tamanys. Aquest en concret, sembla tenir la forma d'un penis (tiene nombres mil, tiene nombres mil, el miembro viril). A veure, centrem-nos, per què ens gastarem 74.99€ (IVA inclòs, tot un detall) en un aparell que podem perfectame sustituir per un cogombre? Cony, hem de pensar en l'economia i, alhora, cosumir una mica més de verdura, que la salut no està per fer tonteries!

Ei, de debò, això no és seriós! Jo amb el meu clauer del Kenny sóc la mar de feliç! És més, no m'imagino l'escena de mon germà dient: "Ei, nena, que m'he oblidat les claus al cotxe, deixa'm les teves que surto un moment". "¬¬' Eh... Sí, un moment que ara me les trec del forat. Ai! DEL BOLSO!". On anirem a parar...

No senyor! Aquí sí que no me la foten (ui, sona molt malament dir això en aquest post, GG!). No m'enganyaran pas, això no és un vibrador, això és un pirulo de la policia! Ja deia jo que feien cara d'estar molt contents quan el remenaven amunt i avall. Ei, per favor, només faltaria introduir segons on un punt de llum, que ja semblaríem cuques de llum més que persones. Si vull llum pròpia em foto un Actimel, que els de l'anunci ben blaus que quedaven, rollo tunning. Disculpeu, però no he trobat cap imatge dels pirulos de la poli, tot i que tots els coneixem, oi?

No em podia oblidar dels més sofisticats de la casa, oi benvolgut fenici? Per a ells també hi ha una joguina exclusiva. Model or. És com a les Olimpiades. Si el polvo ho mereix, compensarem amb l'ús de la joguina d'or (per a altres casos, confio en l'existència dels models plata i bronze).
M'imagino a les típiques marujes comentant els regals de Nadal: "Ai, nena, pues mi marido se los ha gastado bien estas Navidades, ¡me ha llenado de oro!". No comment, les imatges mentals corren a càrrec vostre. Per 35 miserables euros, qui no fa feliç a la dona amb un regal d'or? Que l'or és per a tota la vida! xD

Ara entenc a la Marilyn, clar que cantava ella tota contenta: "Diamonds are a girl's best friends". Si és que aquí ningú se'n lliura, quanta brutícia! xDD



I res, que ja no em deixa penjar més imatges això, crec que s'ha tornat boig amb tants aparatets.
Queda pendent trobar més models, que us asseguro que n'hi ha per donar i per vendre.
Ara bé, amb quin us quedeu? Jo crec que com el cuquet no hi ha res. Més val "malo conocido que bueno por conocer".

Apa, nanit a tots purs i putes (em va encantar aquest comiat de la Pura xDDDDD).

TalkHimLow.

P.D. Amb l'esforç que he fet fotent milers de links, ja els podeu consultar un per un, que faré examen oral (ara mateix, la paraula oral m'evoca milers de coses i cap relacionada amb un examen, xDD).

dilluns, 15 de gener de 2007

Algo que vaig escriure a Sant Joan i que ara veurà la llum

San Juan. Una de las noches en las que "supuestamente" uno desfasa mil, lo pasa en grande aunque al día siguiente no recuerde lo que hizo y debe salir aunque no tenga ganas, como los capullos.

La mayoría de estas noches, sea San Juan, fin de año, o San Cristo Bendito, me aburro sobremanera y maldigo el momento en el que me han convencido para salir.
Si vas en metro te arriesgas a morir de asfixia previo complejo de sardina enlatada, si cojes la moto a tener que ir solo a los sitios y a esperar a los demás a la salida del metro durante horas, y si pillas el coche a no encontrar donde aparcar, dejarte la pasta en un parking, o a que el típico que no sabe beber te acabe potando en el asiento de detrás.

Pase lo que pase, la conclusión es siempre la misma: no vuelvo a salir un día de estos. Conclusión que, debido al masoquismo humano, no tenemos nunca en cuenta al año siguiente. Es como cuando te hinchas a comer mierdas y te pilla el amarillo: te prometes que en la vida volverás a mezclar mierdas varias en tu estómago, pero llega el día en el que las ganas te pueden y hacen que olvides lo mal que lo pasaste aquella vez que osaste a meter en tu estómago tal mierda.

Me gusta el té rojo con vainilla.

Mi noche -pongámonos emoblogers a lo Dear Diary...- tampoco ha estado mal... Aunque ha sido una mierda. ¿Antítesis? Puede.

Desde la típica amiga que siempre dice "Esta noche sí que salgo" pero que al final nunca puede porque "tiene mareos" o "me duelen las puntas del pelo", a la típica pateada de turno de la montaña hasta la playa para encontrarte con los colegas que una vez acabas de llegar te dicen todo felices que "el plan es ir a la montaña". Te cagas en todo lo que se menea y vuelves al sitio del que hace media hora habías partido.


Cuando te rallas siempre acabas llamando a ésos que te han comentado que también estarían por allí y que te pillan el móvil todo demacrados y te cuesta siete llamadas -incluído el agradable mensaje anunciando la muerte de tu saldo- para quedar en un punto exacto como, por ejemplo, la salida de una parada de metro. Segundos después de colgar -cuando ya no tienes saldo- recuerdas que justamente esa parada tiene cuatro salidas distintas y, como no, nunca hay suerte ni telepatía para que todos escojan la misma.

Una vez os encontráis no sabéis que coño hacer ya que realmente lo que queréis es iros a casa. En este punto es cuando el típico primo salta y dice "Vamos a alguna rave tios" y yo le miro con una gran gota al lado de mi cabeza y me pregunto hasta dónde ha llegado la raza humana.

Así que pillo mi casco y como no tengo otro -lo he hecho a posta- me piro haciendo ver que me sabe mal no poder llevar a nadie a su casa, y me encuentro en el semáforo de la calle Aribau con Diagonal con dos pijos con su scoopy sh100 y Arai con pegatinas radikales (con "K") de la general surfera intentando ligar conmigo e invitándome a "Seguir la fiestuki en su casa copeando" porque les ha molado mi tatuaje del pie y la chaqueta de moderna que uso para no tener frío.

A todo esto, no he gastado un duro. Sólo llevo en el cuerpo dos coca colas sin azúcar y una manzana ácida que comí de camino a la playa. Manda cojones que curiosamente hoy no tuviera ganas ni de beber una cerveza negra de ésas que tanto me gustan -y bebo cada día-.

Ya sale el sol.

Feliz resaca fiesteros.

diumenge, 14 de gener de 2007

El Duce!

Sisis, permeteume fer la meva primera entrada, fent referencia a aquest company postís que ens ha sortit. Si som realistes crec que fins i tot ho mereix no?

Boncs be, realment el que m'ha inspirat a fer aquesta entrada, es que com na meva bentrovada amiga TalkHimLow em va expressar, el cercle es va estrenyent.



(Imatge d'un cercle estrenyentse)

Sí, per fí han desaparegut aquelles dubtes i comentaris repetits, de que si la meva persona i la de "El Duce" eren la mateixa, PER FI!

Ja s'evidencía que, encara que compartím moltes aficions i cotidianitats de la vida, com esser votants convergents, comprar la nostra roba principalment a la botiga de passeig de gràcia amb casp, ignorar les rebaixes per complert, no agafar el metro perque la gent fa mala olor, no volar mai en cap companyia que no sigui iberia per a vols nacionals (l'experiencia de una dona grassa menjant un entrepà de xoriç em va traumar) o british per a vols europeus, opinar de la gent segons la seva potestat económica i el cognom i procedència de la seva familia... I moltes mes coincidencies que suposo que trobariem entre les nostres vides.

Pero a pesar de tot aixó, ara ja se sap que Elvis Christ dels Christos i El Duce, no son ni la mateixa persona, ni el mateix cos físic. No compartim ni anima, ni cames ni cap altre instrument.

Nomes em queda esperar aquí i compartir la meu interes junt amb el de les meves companyies i amigues, en saber qui s'amaga vertaderament darrera de EL DUCE!!!! Manifestat!!!!!

Cheers, Elvis