Bé, pagaré el meu deute, no m'agrada ser morosa i no voldria que em perseguís el cobrador del post (cosí germà del cobrador del frac).Després dels 8 punts que (tan amablement?) em vau otorgar, més dos de nous que han sorgit avui al darrer post (Agnès Carbonell xD), després de deixar anar l'alegria continguda de veure com m'estimeu tots plegats, m'ha sortit tot de cop i he caigut en el parany dels virus. Sí, benvolguts amics, estic malalta. Jo, que semblava que no tornaria a caure, com a mínim aquest primer semestre de l'any, he tornat a tenir febre.
Tot va començar ahir al vespre. Una nit més, em trobava asseguda davant de l'ordinador, la meva música sonant de fons (ai no, aquesta música no, sonava aquesta altra), el meu suc de taronja sobre la taula i, com cada nit, entra ma mare a l'habitació a dir "bona nit".
- Nena, bona nit - em fa un petó al front -. Tens el front calent, vols dir que no tens febre?
- (Tossint) Cof, cof! No dona, no! Com vols que tingui febre? - indignació davant el supòsit d'estar malalta.
- No, clar, amb el fred que fotia aquesta tarda i tu amb samarreta d'estiu - em toca el front amb la mà -. Posa't el termòmetre abans d'anar a dormir, i no facis tard per posar-te al llit - cara de mama que veu venir el problema.
- Sí, mama, no pateixis - cara de filla que evita veure el problema.
Passa una hora, òbviament no em poso el termòmetre. Segueixo al meu rotllo. De web en web, xafardejant, ara obro el Photoshop, creo tres o quatre imatges. Les cançons van sonant. Les 5 de la matinada. Decideixo anar a dormir. M'acomiado del meu costell (masculí de costella xD). Em torno a enganxar a l'ordinador, muntant un àlbum de fotos digital (que espero rebre en el termini d'una setmana).
Finalment, les 6:10 a.m. Considero que ha arribat el moment de posar-me el termòmetre, donada la temperatura extrema gèlida dels meus peus i l'escalfor del meu cap (malpensats! xD). Resultat: 38'2 ºC de temperatura (no rectal, que en aquest cas hauríem de restar 0'5 ºC).
Aquí ha començat el caos. Mal de cap, gelocatil, suor freda, tremolors, dues mantes tapant-me, en fi, tota la parafernàlia de la febre.
Ara bé, el dia s'ha convertit en una aventura. He dormit mil hores, he estat gaudint de la mandra durant llargues hores, tombada al meu llit.
He vist "El cor de la ciutat", "Aquí hay tomate", "Yo soy Bea", "El Club" (alguns a trossos, ja que se'm solapaven). He estat a l'ordinador, he jugat amb la Nintendo DS de mon germà (Brain training i Nintendogs), i un llarguíssim etcètera.
Ara tinc un fantàstic justificant mèdic que em permetrà seguir gaudint de la màgia d'estar malalt durant el dia de demà (justificant de 48 hores, oeoe!).
Per començar, són les 6.20 a.m. Fa un dia que va començar la meva malaltia i, aquí us deixo.
Espero que gaudiu amb els 10.000 links (són una currada! Que consti en acta!).
Post pagat, dedicat a tots vosaltres.
Petonets a tots, purs i putes (i Agnès), me'n vaig a gaudir de la son de la febre! NANIT!
TalkHimLow (Laia).
