dijous, 3 de maig de 2007

^^ El preu de la fama ^^

Bé, pagaré el meu deute, no m'agrada ser morosa i no voldria que em perseguís el cobrador del post (cosí germà del cobrador del frac).
Després dels 8 punts que (tan amablement?) em vau otorgar, més dos de nous que han sorgit avui al darrer post (Agnès Carbonell xD), després de deixar anar l'alegria continguda de veure com m'estimeu tots plegats, m'ha sortit tot de cop i he caigut en el parany dels virus. Sí, benvolguts amics, estic malalta. Jo, que semblava que no tornaria a caure, com a mínim aquest primer semestre de l'any, he tornat a tenir febre.

Tot va començar ahir al vespre. Una nit més, em trobava asseguda davant de l'ordinador, la meva música sonant de fons (ai no, aquesta música no, sonava aquesta altra), el meu suc de taronja sobre la taula i, com cada nit, entra ma mare a l'habitació a dir "bona nit".

- Nena, bona nit - em fa un petó al front -. Tens el front calent, vols dir que no tens febre?
- (Tossint) Cof, cof! No dona, no! Com vols que tingui febre? - indignació davant el supòsit d'estar malalta.
- No, clar, amb el fred que fotia aquesta tarda i tu amb samarreta d'estiu - em toca el front amb la mà -. Posa't el termòmetre abans d'anar a dormir, i no facis tard per posar-te al llit - cara de mama que veu venir el problema.
- Sí, mama, no pateixis - cara de filla que evita veure el problema.

Passa una hora, òbviament no em poso el termòmetre. Segueixo al meu rotllo. De web en web, xafardejant, ara obro el Photoshop, creo tres o quatre imatges. Les cançons van sonant. Les 5 de la matinada. Decideixo anar a dormir. M'acomiado del meu costell (masculí de costella xD). Em torno a enganxar a l'ordinador, muntant un àlbum de fotos digital (que espero rebre en el termini d'una setmana).

Finalment, les 6:10 a.m. Considero que ha arribat el moment de posar-me el termòmetre, donada la temperatura extrema gèlida dels meus peus i l'escalfor del meu cap (malpensats! xD). Resultat: 38'2 ºC de temperatura (no rectal, que en aquest cas hauríem de restar 0'5 ºC).

Aquí ha començat el caos. Mal de cap, gelocatil, suor freda, tremolors, dues mantes tapant-me, en fi, tota la parafernàlia de la febre.

Ara bé, el dia s'ha convertit en una aventura. He dormit mil hores, he estat gaudint de la mandra durant llargues hores, tombada al meu llit.
He vist "El cor de la ciutat", "Aquí hay tomate", "Yo soy Bea", "El Club" (alguns a trossos, ja que se'm solapaven). He estat a l'ordinador, he jugat amb la Nintendo DS de mon germà (Brain training i Nintendogs), i un llarguíssim etcètera.

Ara tinc un fantàstic justificant mèdic que em permetrà seguir gaudint de la màgia d'estar malalt durant el dia de demà (justificant de 48 hores, oeoe!).

Per començar, són les 6.20 a.m. Fa un dia que va començar la meva malaltia i, aquí us deixo.

Espero que gaudiu amb els 10.000 links (són una currada! Que consti en acta!).

Post pagat, dedicat a tots vosaltres.

Petonets a tots, purs i putes (i Agnès), me'n vaig a gaudir de la son de la febre! NANIT!

TalkHimLow (Laia).

6 comentaris:

LittleFürer ha dit...

Estimada TalkHimLow,
Sublim entrada!!! Quin "desparrame" de mitjans,menció especial a la taronjada, jajajaja.
Si fins i tot l'ampolla ho diu...RARE. I tan RARE, juas!

De qualsavol manera has complert de sobres amb la teve missió, tot i el teu estat (febril)...

Et dessitjo una ràpida recuperació i espero las instruccións per al proper post...

Besos mil.

TalkHimLow (toqui'm l'ou) ha dit...

Gràcies Little. Tant votar-me tothom, i al final ningú no ve a llegir i comentar el post :_ Tinc depressió! Snif! xDD

La taronjada és la que consumeixo habitualment xD RARE; RARE; RARE! xDD

PETONS! (només per la Little!)

P.d. Ja estic recuperada!

Sisco ha dit...

Te l'has currat TalkHimLow, sí senyora, un post de gran magnitud. L'hem estat mirant amb uns amics i realment és genial. Nena tu vals molt! Que fa un geni com tu en un blog com a aquest? (És broma)
Però realment seria meravellós comptar amb una ment privilegiada com la teva en les nostres tertúlies d'amics.
Repeteixo, un 20 sobre 10.
Genial! Per a la pròxima nominació, ho sento, però els meus punts per a tu.
Gràcies per ser tan gran.

Francesc Franc

TalkHimLow (toqui'm l'ou) ha dit...

Ostres, valia la pena esperar uns dies els comentaris si havien de ser com el de la Little i ara el del Sisco. Moltes gràcies, company. M'afalagues xD

Tot s'ha de dir, els meus posts són del mateix nivell que els de qualsevol altre integrant del blog. Espero que ho puguis comprovar aviat. Quan et posen el llistó alt, t'has d'esforçar en superar-te cada dia i si no fos pels companys del blog, no m'hi esforçaria tant.

Gràcies un cop més i esperem rebre més comentaris teus al nostre blog, els quals seran benvinguts (juntament amb els del Duce, que no se'ns posi gelós, tot i que encara no ha vingut a dir res del post nou ¬¬').

Petons!!!!!

El Duce ha dit...

JUASSSSSSSSSSSSS, JUASSSSSSSSSSS y REJUASSSSSSSSSSSSS.
Permíteme querida TaHiLo, que empiece así mi comentario, pero verás... He leído tu post, que por cierto me parece de gran nivel y muy trabajado, (estoy absolutamente de acuerdo con el pelota de Paco) y al final, después de donde pone tu firma, leo, lalia, pienso... Querrá decir “la lía”, ¿Por qué habrá puesto la lía? Me pregunto, y entonces he pensado que podía ser, no sé, como un grito de guerra de juventud o la abreviación de algo al estilo, (sip, XD) o vaya usted a saber. El caso, es que me he estado estrujando las meninges un buen rato y hasta he estado tentado de cerrar mis comentarios de aquí en adelante con algo tan COOL como, "lalia". ¡Cómo voy a quedar con mis amig@s, a partir de ahora! (Me he dicho) En ese momento salta el aviso de conexión de mssg, de mi amiga Laia y........... ¡Claro! Me descojono pensando en lo difícil que había hecho las cosas, vuelvo a tu post, miro la firma y, (como no podía ser de otro modo) leo: TalkHimLow lalaia. Y he pensado: ¡Que burro has sido! No pone la lía, pone lalaia, o lo que es lo mismo la onomatopeya de alguien que canta una canción. Diossssssss, ¡Cómo he podido ser tan ciego!
Querida TaHiLo permíteme seguirla, recordando a Elis Regina mientras canta Bahía. Lalaiaia, Lalalalá - Laiaia, Lalalá- Laiaia. Quero dançar con vosé…… ¿ A que es así)
El duce

TalkHimLow (toqui'm l'ou) ha dit...

La veritat és que no tinc paraules per respondre't, Duce.
Ni Lalia ni Lalaia, hi diu Laia (entre parèntesi).
No diré que no m'hagi partit de riure imaginant una persona tan "tocada i posada" com tu partint-se el cul amb una cosa com aquesta, però bé, correré un "tupido velo" xD
Petonets!