Cada any, per aquestes dates, es munta el mateix cristo. Tots apilotonats a la porta del centre comercial, barallant-se amb la dona que només té un abric (sí, aquella que sempre surt a les notícies de migdia) per ser els primers en posar els peus a la maleïda botiga que permet que es liïn aquests pollastres amb l'únic afany d'aconseguir publicitat gratuïta per a la seva campanya de rebaixes (publicitat innecessària, perquè tothom sap que hi ha rebaixes).
Volia trobar una imatge per il·lustrar una fita així, havia de trobar la imatge perfecta i (gràcies Google!)... LA TINC!
Si us plau, no us perdeu la imatge:
Però, a veure, què li passa a la gent? No tenen res més a fotre? No tenen altra feina? Collons! Quina sort! És una llàstima que la majoria de mortals tinguem altres ocupacions que anar a fer cua davant dels centres comercials per arribar a sortir en una imatge tan deplorable com aquesta.
I és que això no és tot. No, no. La imatge no és només penosa pel que representa. Anem al detall:
Aquesta senyora, a la seva edat... no té vergonya? No té una família que impedeixi que situacions així es produeixin? Cobra per fer publicitat del centre comercial? És realment conscient del que està fent? De debò, flipo!
En fi, que no he volgut ser menys i, després de complir amb les meves obligacions (és una llàstima, encara no he après a treure els calers de sota de les pedres i he de currar per guanyar-me un sou) he anat a formar part de la histèria col·lectiva.
Resum del que he trobat:
- La col·lecció tardor-hivern 2005 al complet.
- Fantàstics cartells on (suposo que a mode d'ironia) anunciaven la fantàstica rebaixa d'entre 3 i 5 € en articles d'un cost aproximat de 30 / 35 €.
- Desenes de garrules remenant immensos munts de roba, que fins i tot diria que estava bruta, mentre exclamaven amb alegria: "Ai, nena, ¡aprovecha que esto es un ofertón!".
Aneu de rebaixes, busqueu, compareu i, com que segur que trobareu algo millor, cagueu-vos en tot.