Oh, en tot el sant dia no ha fet acte de presència la Little... que potser està malalta? Pregaré pel benestar de la nostra estimada (i única? xD) fan.
Resum del meu dia: matinar per dir bon dia a l'Andrés (el que ve cada mes... 'hola, soy tu menstruación' xD), maldormir entre dolors abdominals i ganes d'arrencar-me quelcom de l'interior del meu ventre, despertar-me (novament) per anar a currar, caminar 20 minuts la puta pujada que em porta al curro, mal de panxa, donar dinar als nens i fer-los dormir (tasca fàcil, avui, ja que estaven tots malalts), vermut amb les companyes de curro, més mal de panxa, rebre una trucada que m'ha alegrat el matí i pensar que encara queda un dia :( , emotiu comiat amb la resta d'educadores (ni que s'acabés el món, no em cabien més petons a les galtes), esperar eternament al puto bus, mal de panxa, arribar a casa sense ganes de dinar, veure el cor, cagar-me en els guionistes del cor per haver matat a la Rita (FILLS DE PURA! xD), provar de dormir, més mal de panxa, sortir del llit amargada per no poder dormir, monejar amb el Putochop una estona, mal de cap i de panxa, xatejar amb el Pep Sala al xat d'enderrock, escoltar els catxundejus (xDD) de la Pura i el Fenici, ganes de potar de tant mal de panxa, mirar la final de Gran Hermano, prendre la fantàstica decisió d'endreçar l'habitació, torna el puto mal de panxa, decidir fotre'm una pastilla per calmar el dolor, desaparició del dolor, son, ganes de dormir, escriure un post per sentir-me millor, dir 'nanit' als presents (NANIT!), anar a dormir.
Fins demà!
P.d. Espero que millori el dia :_
divendres, 22 de desembre del 2006
dijous, 21 de desembre del 2006
Nit dantesca
Tot just arribar de treballar na Pura pensa en el blog:
Sí. No podia anarme'n a dormir sense arreglar el tema de "l'hora Alaska" perquè no podia parar de tararejarme a mi mateixa allò de "Dónde está nuestro error sin solución. Fue blogger el culpable o lo fui yo?"... I, gràcies a Màter, he sortit "airosa de mi cometido". Ja tenim al nostre blog l'hora verdadera. L'hora que té, per exemple, la Clarín! Perque la veritat... on sigui ella que se quite Greenwich i sa puta mare. AMéN!!
La nit d'avui ha estat realment dura (que no pura). Per que pogueu imaginar l'escenari us en faré cinc cèntims (m'encanta dir això): Un grup de 9 frikis, segurament provinents del sopar d'una empresa informàtica, d'una mitja d'edat d'uns 34 anys, en rotllana -véase L'efecte Rotllana del nostre heroi Dr.Cabró (x cert, ha actualitzat!)- i demanant cançons de Bisbal, pasant per la sobadísima Shakira i per temes tan mítics com el Maquillaje de Mecano.
Fins aqui tot "normal": els tipics vells que creuen que encara son joves i ballen totes les cançons com si fossin Fofo i Miliqui fent el "pajaritos por aquí, pajaritos por allí", la típica joveneta que acaba d'arribar com a secretaria a l'empresa i es creu que està bona i això li fa tenir dret a ballar com una puta amb la columna o, fins i tot, a utilitzar els vidres de la "peixera per a fumadors" com si fos una "peixera per a porques" i, com no podia faltar, la dona de cinquanta anys amb el gay que s'encarrega dels dissenys del producte tota borraxa que cau al terra i comença a riure a lo Loreto Valverde. Realment patètic.
Jo em pregunto per què la gent té la mania de, quan balla, fer veure que fa el paiasu i balla malament intencionadament per riure quan en realitat no saben ballar d'una altra manera. ¿Per què sempre està el tipic vell de cabell blanc que balla les baladas com si d'una cançó de Paco Pil es tractessin? ¿Per què sembla que s'hagi fotut mil grams d'èxtasi quan comença a tenir espasmes que resulten ser part del ball? Mai ho sabré.
Després arriba el moment "Mecano", on sembla que tots hagin preparat la mateixa coreografia.
Abans de posarmhi, us convido a escoltar la cançó, per si no la teniu molt en ment, i la balleu a la vostra habitació, sense pudor.
Un cop fet això, llegiu atentanment i digueume si heu presentat algun dels següents símptomes:
M'explico:
Tot això combinat amb un mini-telele d'espatlles i petits passos sardanencs.
Espero poder dormir despres de presenciar això.
Sí. No podia anarme'n a dormir sense arreglar el tema de "l'hora Alaska" perquè no podia parar de tararejarme a mi mateixa allò de "Dónde está nuestro error sin solución. Fue blogger el culpable o lo fui yo?"... I, gràcies a Màter, he sortit "airosa de mi cometido". Ja tenim al nostre blog l'hora verdadera. L'hora que té, per exemple, la Clarín! Perque la veritat... on sigui ella que se quite Greenwich i sa puta mare. AMéN!!
La nit d'avui ha estat realment dura (que no pura). Per que pogueu imaginar l'escenari us en faré cinc cèntims (m'encanta dir això): Un grup de 9 frikis, segurament provinents del sopar d'una empresa informàtica, d'una mitja d'edat d'uns 34 anys, en rotllana -véase L'efecte Rotllana del nostre heroi Dr.Cabró (x cert, ha actualitzat!)- i demanant cançons de Bisbal, pasant per la sobadísima Shakira i per temes tan mítics com el Maquillaje de Mecano.
Fins aqui tot "normal": els tipics vells que creuen que encara son joves i ballen totes les cançons com si fossin Fofo i Miliqui fent el "pajaritos por aquí, pajaritos por allí", la típica joveneta que acaba d'arribar com a secretaria a l'empresa i es creu que està bona i això li fa tenir dret a ballar com una puta amb la columna o, fins i tot, a utilitzar els vidres de la "peixera per a fumadors" com si fos una "peixera per a porques" i, com no podia faltar, la dona de cinquanta anys amb el gay que s'encarrega dels dissenys del producte tota borraxa que cau al terra i comença a riure a lo Loreto Valverde. Realment patètic.
Jo em pregunto per què la gent té la mania de, quan balla, fer veure que fa el paiasu i balla malament intencionadament per riure quan en realitat no saben ballar d'una altra manera. ¿Per què sempre està el tipic vell de cabell blanc que balla les baladas com si d'una cançó de Paco Pil es tractessin? ¿Per què sembla que s'hagi fotut mil grams d'èxtasi quan comença a tenir espasmes que resulten ser part del ball? Mai ho sabré.
Després arriba el moment "Mecano", on sembla que tots hagin preparat la mateixa coreografia.
Abans de posarmhi, us convido a escoltar la cançó, per si no la teniu molt en ment, i la balleu a la vostra habitació, sense pudor.
Un cop fet això, llegiu atentanment i digueume si heu presentat algun dels següents símptomes:
M'explico:
- No me mires, no me mires, no me no me no me mires: Aqui es tapen la cara amb les mans i fan que no amb el cap. TOTS.
- No me he puesto el maquilla je je je: Arribat aquest punt tots es miren i canten la cançó perquè tothom vegi que se saben la lletra. El "je je je" es diu assentint amb el cap.
- Sombra aquí, sombra allá: Amb les mans rollo hawaiano (o rollo funky cold medina) dos cops cap a cada costat, coincidint amb el "aquí" i el "allá".
- Maquíllate, maquíllate: Consisteix en fer veure que es maquillen rollo "indiu". Dos cops a cada "moflete".
- Un espejo de cristal y mírate y mírate: Aquí reviuen el moment en què, de petits, assajaven a la Sala d'Actes el paper de la mastressa de Blancaneus.
Tot això combinat amb un mini-telele d'espatlles i petits passos sardanencs.
Espero poder dormir despres de presenciar això.
dimecres, 20 de desembre del 2006
Fem un Isaac?
Fem un Isaac? xD
Recordem aquelles tardes de primavera en les que ens dedicàvem a fer veure que escoltàvem al "sogre" (pobre David, si ens sentís, JAVIER! xD).
Recordem quan vam dir: "anirem juntes a l'examen de teòrica!".
Recordem quan la Mar aparcava davant de la porta de l'autoescola i es trobava multes a casa de les gravacions dels barrufets rondinaires.
Recordem quan s'acabava la classe i dèiem: "Fem un Isaac?" (amb 's' sorda o sonora? xD).
Hem recordat molt i hem aportat nous temes a les nostres converses (Pura dixit: "Ei nena, qui ens anava a dir que acabaríem compartint el nom?").
Com no, unes imatges per il·lustrar una quedada diferent (que potser es repetirà molt aviat, qui sap si demà...).
El pastís de xocola i pera i la cola light, no fos cas que ens engreixem xD
La mostra més evident de que era la Pura la que estava amb mi.
"Com dues adolescents" (com diria la Pura) xD Jugant a les xapetes de la cola (a, b, c, d, e, f... G! xD "Tia, mira, té forma de G" xD).
Recordem aquelles tardes de primavera en les que ens dedicàvem a fer veure que escoltàvem al "sogre" (pobre David, si ens sentís, JAVIER! xD).
Recordem quan vam dir: "anirem juntes a l'examen de teòrica!".
Recordem quan la Mar aparcava davant de la porta de l'autoescola i es trobava multes a casa de les gravacions dels barrufets rondinaires.
Recordem quan s'acabava la classe i dèiem: "Fem un Isaac?" (amb 's' sorda o sonora? xD).
Hem recordat molt i hem aportat nous temes a les nostres converses (Pura dixit: "Ei nena, qui ens anava a dir que acabaríem compartint el nom?").
Com no, unes imatges per il·lustrar una quedada diferent (que potser es repetirà molt aviat, qui sap si demà...).
El pastís de xocola i pera i la cola light, no fos cas que ens engreixem xD
La mostra més evident de que era la Pura la que estava amb mi.
"Com dues adolescents" (com diria la Pura) xD Jugant a les xapetes de la cola (a, b, c, d, e, f... G! xD "Tia, mira, té forma de G" xD).Una menció especial per la Little Führer, a la que hem trobat a faltar molt durant la trobada d'aquesta tarda. No patiu, Little Führer, seguirem actualitzant, veig difícil que se'ns acabin les idees. Ja tinc 4 o 5 posts en ment xD Rebi la més afectuosa salutació d'aquesta humil servidora!
Pura, en breu repetim!
Pura, en breu repetim!
dimarts, 19 de desembre del 2006
Si en fa de dies que viatgem!
La Pura i la TalkHimLow fa tants anys que es coneixen que ja van començar a viatjar de ben petites. Aquí tenim unes imatges de les seves escapades més sonades (rodolí!). xDDDDD
Ho sento, no ho podia evitar. Moriré de riure!
Egipte (piramides de Keops).
Pisa (la mítica torre).
Nova York (Times Square).
Venècia (el pont dels sospirs).
Ho sento, no ho podia evitar. Moriré de riure!
Egipte (piramides de Keops).
Pisa (la mítica torre).
Nova York (Times Square).
Venècia (el pont dels sospirs).P.d. A destacar:
- La Pura és una fresca, va vestida amb tirantets! xD
- La TalkHimLow és de les SS, tela amb l'abric! xD
- Detall important: el conte de David el Gnomo! Daviiiiid, mira que la luna se va... xD
- La pose sexi de la Pura, ja apuntava cap al seu futur d'icona sexual, xD
- Important manera de col·locar els peus tant l'una com l'altra, xD
- El clip de la TalkHimLow, més gran que el seu cap. Tenia molt cabell, xD
- La Pura és una fresca, va vestida amb tirantets! xD
- La TalkHimLow és de les SS, tela amb l'abric! xD
- Detall important: el conte de David el Gnomo! Daviiiiid, mira que la luna se va... xD
- La pose sexi de la Pura, ja apuntava cap al seu futur d'icona sexual, xD
- Important manera de col·locar els peus tant l'una com l'altra, xD
- El clip de la TalkHimLow, més gran que el seu cap. Tenia molt cabell, xD
Capítol Nadalenc i Frase de l'any
M'agradaria compartir amb vosaltres un entranyable capítol nadalenc d'un dels meus herois de la pantalla: En Kevin Spencer.
Per acabar el post, us deixo amb la que per mi seria la frase de l'any, tenint en compte que ve d'un noi i es dirigeix a mi, pubilla refinada de sarrià.
Per acabar el post, us deixo amb la que per mi seria la frase de l'any, tenint en compte que ve d'un noi i es dirigeix a mi, pubilla refinada de sarrià.
dilluns, 18 de desembre del 2006
diumenge, 17 de desembre del 2006
Tot un crack
"Me muero por vivir en un piso de treinta metros.
No debe estar nada mal si tanto gusta en el congreso.
Si quiero diversión montaré fiestas en mi zulo.
En las que vendrán coleguis que tendrán que entrar por turnos".
Així comença un dels hits del "home" que poseeix la plana web (m'encanta aquesta catalanada) que he visitat fa una estona.
Es diu Toni A. Martínez, no sé si perque el nom es molt lleig o perque sempre ha donat un cert nivell això de posar les inicials a lo Falcon Crest. És de València i el pobre es creu que té gràcia. Deu viure a Gràcia? Sé que no fa gràcia la broma, però sabeu que ho havia de posar... Va ser un GG massa bo en el seu moment.
Bé, em disposo a comentar "La web" del menda.
En entrar a www.toniamartinez.com veiem una foto del pobre noi, que utilitza molt els termes "chaval", "peña", i d'altres sustantius que no escoltava des que van desapareixer els tipics garrulus farloperos amb la bomber AlphaIndustries del Chasis i aquests llocs.
Suposo que el pobre, que destaca dins el ceu cercle, deu saber que els seus amics i visitants no tindran gaires llums per fer servir una web d'aquesta categoria, aixi que ja ens ho posa fàcil al apartat ¿Qué podéis hacer en la web?
Nomès destacaria dos dels videos que té penjats al YouTube i la seva secció FOTOS, on deixa als mateixos gays del Dragostea en total inferioritat.
Si quiero diversión montaré fiestas en mi zulo.
En las que vendrán coleguis que tendrán que entrar por turnos".
Així comença un dels hits del "home" que poseeix la plana web (m'encanta aquesta catalanada) que he visitat fa una estona.
Es diu Toni A. Martínez, no sé si perque el nom es molt lleig o perque sempre ha donat un cert nivell això de posar les inicials a lo Falcon Crest. És de València i el pobre es creu que té gràcia. Deu viure a Gràcia? Sé que no fa gràcia la broma, però sabeu que ho havia de posar... Va ser un GG massa bo en el seu moment.
Bé, em disposo a comentar "La web" del menda.
En entrar a www.toniamartinez.com veiem una foto del pobre noi, que utilitza molt els termes "chaval", "peña", i d'altres sustantius que no escoltava des que van desapareixer els tipics garrulus farloperos amb la bomber AlphaIndustries del Chasis i aquests llocs.
Suposo que el pobre, que destaca dins el ceu cercle, deu saber que els seus amics i visitants no tindran gaires llums per fer servir una web d'aquesta categoria, aixi que ja ens ho posa fàcil al apartat ¿Qué podéis hacer en la web?
Nomès destacaria dos dels videos que té penjats al YouTube i la seva secció FOTOS, on deixa als mateixos gays del Dragostea en total inferioritat.
M'agradaria destacar aquesta foto de les falles, amb xandall de ionki i posturetas del tipic Punky que ens podem trobar a la plaça del Diamant (a Gràcia, sí).No, no porta un calimotxo a la mà... Molt millor: és un got de xocolata amb un xurro penjant!! A això jo li dic desafiar l'Estat i anar en busca de butlla!
Segurament, a la mà que no veiem, porta un spray d'aquests que porten els malfactors per escriure TERUEL EXISTE i coses d'aquestes.
Per si dubtavem del seu do artístic, també tenim un apartat on podem baixar els seus relats. Des d'un bestseller sobre l'avortament fins a una mena de Magnolia mediocre. Afirma que els amics li treien les còpies de les mans.
Ja finalitzem amb un altre video dels requetesobadissims "Amo a Laura" (no confongueu amb "Amo al Lara", que recrea un dels jocs aquells tan frikis que podem trobar als New Parks (si és que algun cop hi hem entrat). Sí, parlo del joc aquell en el que normalment sempre hi ha algun oriental jugant: El de ballar donant cops als quadradets del terra. Aquí deixo el vídeo:
I en res marxo a currar U_U
Ja em direu.
MARE MEVA...
Masses actualitzacions avui, ho se, però no puc païr encara el que els meus ulls han tingut davant duran uns quants segons, els suficients per traumatitzarme i deixarme bocabadada davant tal espectacle. Dantesc, grotesc i chavacanu, com diria algú de casa meva.Algú m'ha afegit al Myspace i, com solo fer abans d acceptar desconeguts, he mirat les seves aficions, amics en comú i... fotos. Totes eren bastant extranyes, pero quan he arribat a aquesta foto tan... diferent he decidit apretar el botonet vermell on posa "Block".
MSN de diumenge, xD
Laia diu:
és tan immens lo d la llibreta pura
Laia diu:
em fa tan feliç
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jajaja
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
si tia
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
es gran k tb sigui ilustrada no kreus
Laia diu:
gran no, GEGANT
Laia diu:
tia, és q crec q ets l'amiga q fot més anys q conec
Laia diu:
xDD
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jajajaj si tia, és gran
Laia diu:
recordo quan anàvem al cole els diumenges i ens trobàvem allà
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
la nostra amistat es pURa
Laia diu:
jo tindria 4 o 5 anys
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
diumenges? ostia
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
a jugar oi?
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
Laia diu:
sisisisi
Laia diu:
al pati d dalt, dls petits
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
ajjajaja k gran tiaaaa
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jdr :_
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
tia
Laia diu:
éram dos infants
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
moment rosa
Laia diu:
xDDDDD
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
NO ENS SEPARAREM MAI TIA
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
aMIGAS FOREVAR AN EVAR
Laia diu:
xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Laia diu:
ens ho tatuem?
Laia diu:
xDDDDDDDDDD
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
Lai&Mar F4E
Laia diu:
xDDDDDDDDDDD
Laia diu:
això ha d'anar al blog
Laia diu:
xDDDDDDDDDD
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
hem d fer un mntatge am viatges i koses mitikes
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
(obviament fotomontajes ) pq no hay
Laia diu:
sí tia
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jajajajaj
Laia diu:
:_)
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
i dl pal kutre amb paint
Laia diu:
sisisisisi
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
un collage per l space
Laia diu:
amb fotos d peques, rollo el nomo d'amelie
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
sii
Laia diu:
serà molt gran!
és tan immens lo d la llibreta pura
Laia diu:
em fa tan feliç
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jajaja
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
si tia
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
es gran k tb sigui ilustrada no kreus
Laia diu:
gran no, GEGANT
Laia diu:
tia, és q crec q ets l'amiga q fot més anys q conec
Laia diu:
xDD
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jajajaj si tia, és gran
Laia diu:
recordo quan anàvem al cole els diumenges i ens trobàvem allà
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
la nostra amistat es pURa
Laia diu:
jo tindria 4 o 5 anys
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
diumenges? ostia
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
a jugar oi?
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
Laia diu:
sisisisi
Laia diu:
al pati d dalt, dls petits
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
ajjajaja k gran tiaaaa
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jdr :_
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
tia
Laia diu:
éram dos infants
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
moment rosa
Laia diu:
xDDDDD
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
NO ENS SEPARAREM MAI TIA
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
aMIGAS FOREVAR AN EVAR
Laia diu:
xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Laia diu:
ens ho tatuem?
Laia diu:
xDDDDDDDDDD
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
Lai&Mar F4E
Laia diu:
xDDDDDDDDDDD
Laia diu:
això ha d'anar al blog
Laia diu:
xDDDDDDDDDD
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
hem d fer un mntatge am viatges i koses mitikes
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
(obviament fotomontajes ) pq no hay
Laia diu:
sí tia
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
jajajajaj
Laia diu:
:_)
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
i dl pal kutre amb paint
Laia diu:
sisisisisi
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
un collage per l space
Laia diu:
amb fotos d peques, rollo el nomo d'amelie
ME CAES MAL Honesty Is No Excuse... * diu:
sii
Laia diu:
serà molt gran!
Diari: Part I
Tia!! T'emocionarà el que et diré:
He decidit trascriure fragments del nostre diari, també vermell i mític, dins aquest blog.
Adjuntaré parts il.lustrades per recordar aquells meravellosos anys perquè, encara que no ho sembli i t'enduguis tes mans al cap, ja han pasat 7 anys des llavors!!
El diari va començar un dia a classe avorrides. No sé si t'enrecordaràs, però tot va sorgir quan, qual trobadors/joglars, vam voler escriure els Fets de Ballester, perque no fossin dessats en l'oblit. I amb el diari vermell, ho vam aconseguir!!
Erem bastant zorras i cabrones, tot s'ha de dir... Sino, recordem-ho...
Día 1: empieza el confesionario
Escena 1: Carlos ten cuidao, que te vomito!!
(Jo no hi era!!) Què va passar?
Jo tampoc, però es veu que (per cert era el dia del Moi) estaven tots alla a la sala d actes i els estaven explicant lo d'Itàlia i la Balle es va començar a ficar lila.
I alló que li comença a pujar el "potao" i va sortir corrents cap al Carlos i... casi "lo vomita".
Això no li desitjo ni al pitjor "enemy"...
Escena 2: Pared, me gustas
Era la classe de català i la Balle va sortir a fer un dictat, i com que va fer més de 10 faltes la gent reia i ella, com no, es fot a plorar i llavors es va girar cap a la paret i va passar de costat, amb la cara roja.
He decidit trascriure fragments del nostre diari, també vermell i mític, dins aquest blog.
Adjuntaré parts il.lustrades per recordar aquells meravellosos anys perquè, encara que no ho sembli i t'enduguis tes mans al cap, ja han pasat 7 anys des llavors!!
El diari va començar un dia a classe avorrides. No sé si t'enrecordaràs, però tot va sorgir quan, qual trobadors/joglars, vam voler escriure els Fets de Ballester, perque no fossin dessats en l'oblit. I amb el diari vermell, ho vam aconseguir!!
Erem bastant zorras i cabrones, tot s'ha de dir... Sino, recordem-ho...
Día 1: empieza el confesionario
Escena 1: Carlos ten cuidao, que te vomito!!
(Jo no hi era!!) Què va passar?
Jo tampoc, però es veu que (per cert era el dia del Moi) estaven tots alla a la sala d actes i els estaven explicant lo d'Itàlia i la Balle es va començar a ficar lila.
I alló que li comença a pujar el "potao" i va sortir corrents cap al Carlos i... casi "lo vomita".
Això no li desitjo ni al pitjor "enemy"...
Escena 2: Pared, me gustas
Era la classe de català i la Balle va sortir a fer un dictat, i com que va fer més de 10 faltes la gent reia i ella, com no, es fot a plorar i llavors es va girar cap a la paret i va passar de costat, amb la cara roja.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
