més gràcia és que, tant una cosa com l'altra, les podem dividir en diverses fases prou semblants.- Fase 1, també coneguda com a 'Estic bé, no m'ha afectat gens'.
És evident que ha passat, igual d'evident que és que t'acabes de fotre cinc cubates. Saps que hi és però, ei! Aquí no ha passat res! 'Estàs malament?' - pregunta absurda que tothom fa. 'No, no, estic bé, cap problema' - si ho acompanyes d'un somriure ja ho converteixes en una situació fins i tot còmica. T'arribes a preguntar si de debò ha passat perquè a tu no t'està afectant gens. Seria un cubata de Blue tropic, o potser és que no l'estimaves? Increïble!
- Fase 2 o Furius Baco, accelera de 0 a 135 km/h en 3 segons.
Passes d'un estat d'èxtasi a la més gran de les depressions. Sí, t'ha deixat, eren cinc cubates de Jack Daniel's i t'acaben de fotre la santíssima puntada al mig de l'estómac. Tens el pols accelerat, sents moltíssima calor, algú et deu haver fotut un cop de puny al ventre perquè hi sents molta pressió. Ho has de treure, per una banda o per altra. Et sents culpable... 'No m'havia d'haver fotut el cinquè...', 'Si no m'hagués enfadat aquell dia...'. Ja està, la culpa ja és teva, ja et sents com una autèntica merda, alhora que et trobes com si haguessis anat a fer puenting sense corda. Tothom al teu voltant sap què dir, és un do natural. 'És culpa d'aquell noi que t'ha convidat a l'últim cubata, si ja en duies tants no ho havia de fer', 'La culpa és d'ell, que no t'ha sabut estimar'. Seguiu, seguiu, la casa és forta, foteu més llenya al foc. Ets al puto fons del pou, t'acabes de fotre la santa hòstia i no et veus capaç ni d'alçar-te. Fantàstic!
- Fase 3, millor fora que dins.
No entenc com s'ho fan, però totes aquelles coses que ens fan mal dins del cos, acaben sortint per un forat o altre. Fots la gran potada i sembla que el Jack Daniel's ha sortit del teu cos. Plores una setmana seguida i sembla que ja no penses en ell. Et crema la gola, et couen els ulls. Sembla que ja està, ja s'ha acabat. Però no, no està. Tornes a potar, segueixes plorant. Creus que mai no podràs parar i tens ganes de morir-te. Ara sí que estem bé, eh!
- Fase 4, la culpa és molt negra i no la vol ningú.
Ja t'has maleït els ossos, estàs absolutament feta caldo, no et queden forces per a res però,
espera, jo he dit que era culpa meva? I uns collons! No és culpa meva. Aquell cubata estava massa carregat i segur que era garrafon. És un grandíssim cabró i segur que se n'està follant una altra. Ja deia jo que havia hagut de beure un parell de cops abans de poder-hi buidar tota l'ampolla de taronjada. No, si està claríssim, segur que en té una altra, ja feia dies que estava diferent. La depressió va canviant de forma, ara és més aviat un cúmul de ràbia. Quins ous! No tornaré a anar mai més a aquel garito. Ja em pot venir darrere ja, que jo passo d'ell.- Fase 5.El coixí, el millor conseller.
Després de que tothom segueixi insistint en si estàs bé, per fi et quedes sola. T'estires al llit. Mires el sostre, penses, penses, penses. Estàs massa cansada, necessites dormir. Tanques els ulls i, per fi, deixes de pensar.
- Fase 6. Mítica, l'amiga ressaca.
Et despertes, obres els ulls i sents un terrible malestar per tot el cos. Només pots pensar una cosa: 'No beuré mai més', 'No m'enamoraré mai més'. Només tens ganes d'estar a casa, tens molt mal de cap. No vols veure a ningú. Odies a tothom, t'odies a tu mateixa i odies al que t'ha dut a aquesta situació.'S'ha acabat, mai més!'.
- Fase 7. No vaig saber triar.
Et trobes millor. Sembla que han marxat les seqüel·les. Comences a pensar en les possibles alternatives. 'Potser és que el Jack Daniel's em senta malament, provaré de beure Cutty Sark. Sí, segur que va ser culpa de la marca', 'I aquell amic meu tan guapo, potser ja no té nòvia, potser me'l podria fer un parell de cops i, qui sap, igual acabem sortint'. El que està clar és que tu no penses renunciar al teu plaer personal perquè un cop t'hagi sortit malament.
- Fase 8. L'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra.
Passen uns dies. En coneixes de nous. Un cubata diferent, un amic d'una amiga. Però, no t'hi trobes a gust. El sabor no és el mateix, no em fa sentir el que sentia amb ell. Sentia? Sentia o sento? Te'n vas a la barra i et demanes un Jack Daniel's, t'és igual el que passi. Agafes el mòbil i li envies un missatge desesperat, ja no et queda res per perdre. L'has cagat, ho saps, però a tu t'és igual. Només et queda l'esperança de que aquest cop no acabis tirada enmig dels lavabos, només et queda l'esperança de que no t'acabin de destrossar el cor.
Sí, estic malament, però espero estar millor. Bon cap de setmana, i foteu-vos un bon cubata a la meva salut. Jo intentaré passar de la fase 3, encara me'n queden 5, qui sap, potser aquest cop no segueixin aquest ordre... Seguiré infortmant!
