diumenge, 17 de desembre de 2006

Tot un crack


"Me muero por vivir en un piso de treinta metros.
No debe estar nada mal si tanto gusta en el congreso.
Si quiero diversión montaré fiestas en mi zulo.
En las que vendrán coleguis que tendrán que entrar por turnos".



Així comença un dels hits del "home" que poseeix la plana web (m'encanta aquesta catalanada) que he visitat fa una estona.
Es diu Toni A. Martínez, no sé si perque el nom es molt lleig o perque sempre ha donat un cert nivell això de posar les inicials a lo Falcon Crest. És de València i el pobre es creu que té gràcia. Deu viure a Gràcia? Sé que no fa gràcia la broma, però sabeu que ho havia de posar... Va ser un GG massa bo en el seu moment.

Bé, em disposo a comentar "La web" del menda.
En entrar a www.toniamartinez.com veiem una foto del pobre noi, que utilitza molt els termes "chaval", "peña", i d'altres sustantius que no escoltava des que van desapareixer els tipics garrulus farloperos amb la bomber AlphaIndustries del Chasis i aquests llocs.

Suposo que el pobre, que destaca dins el ceu cercle, deu saber que els seus amics i visitants no tindran gaires llums per fer servir una web d'aquesta categoria, aixi que ja ens ho posa fàcil al apartat ¿Qué podéis hacer en la web?

Nomès destacaria dos dels videos que té penjats al YouTube i la seva secció FOTOS, on deixa als mateixos gays del Dragostea en total inferioritat.





M'agradaria destacar aquesta foto de les falles, amb xandall de ionki i posturetas del tipic Punky que ens podem trobar a la plaça del Diamant (a Gràcia, sí).
No, no porta un calimotxo a la mà... Molt millor: és un got de xocolata amb un xurro penjant!! A això jo li dic desafiar l'Estat i anar en busca de butlla!
Segurament, a la mà que no veiem, porta un spray d'aquests que porten els malfactors per escriure TERUEL EXISTE i coses d'aquestes.



Per si dubtavem del seu do artístic, també tenim un apartat on podem baixar els seus relats. Des d'un bestseller sobre l'avortament fins a una mena de Magnolia mediocre. Afirma que els amics li treien les còpies de les mans.

Ja finalitzem amb un altre video dels requetesobadissims "Amo a Laura" (no confongueu amb "Amo al Lara", que recrea un dels jocs aquells tan frikis que podem trobar als New Parks (si és que algun cop hi hem entrat). Sí, parlo del joc aquell en el que normalment sempre hi ha algun oriental jugant: El de ballar donant cops als quadradets del terra. Aquí deixo el vídeo:



I en res marxo a currar U_U

Ja em direu.


4 comentaris:

TalkHimLow (toqui'm l'ou) ha dit...

Tia, de vegades em pregunto si tu i jo naveguem pel mateix Internet. xDDDDDDDDDD Això no és normal!
Per cert, una pregunta que em ronda pel cap després de llegir el que has escrit: Teruel existe? I Múrcia, existeix? xDDDDD Grans dubtes existencials...
Per cert, és possible que la moneda que li cau a terra sigui una de cinc duros????? Però quants anys té aquest vídeo? Per què existeixen coses així? Em faré mal amb tanta pregunta!

Pura ha dit...

Si Lala sí, la moneda sembla que és una de 25 pessetes, aquelles amb un foradet per les que l'Alvaro, el de paper groc, ens donava cinc maduixetes.
Jo tampoc entenc per què la fa servir, perquè està clar que el tema de la vivenda i el despatx de Zapatero no existien quan aquestes peces de museu encara eren en curs.
A aquest pobre marrec no el varen tenir en compte els de "Avisa'm quan arribi el 2000".

little Fürer ha dit...

Aissss!!!! Que noooo
Lo que cae al suelo es un CD, pero el tamaño es directamente proporcional a las medidas del piso.
Habéis infravalorado las capacidades del muchacho, que es un artista regio, de nombre punto A con rancio abolengo y juega con pequeñas sutilezas cargadas de mensajes subliminales como ese, jajaja.

TalkHimLow (toqui'm l'ou) ha dit...

Lo que cae al suelo es un CD, pero el tamaño es directamente proporcional a las medidas del piso.

xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD