Tot just arribar de treballar na Pura pensa en el blog:
Sí. No podia anarme'n a dormir sense arreglar el tema de "l'hora Alaska" perquè no podia parar de tararejarme a mi mateixa allò de "Dónde está nuestro error sin solución. Fue blogger el culpable o lo fui yo?"... I, gràcies a Màter, he sortit "airosa de mi cometido". Ja tenim al nostre blog l'hora verdadera. L'hora que té, per exemple, la Clarín! Perque la veritat... on sigui ella que se quite Greenwich i sa puta mare. AMéN!!
La nit d'avui ha estat realment dura (que no pura). Per que pogueu imaginar l'escenari us en faré cinc cèntims (m'encanta dir això): Un grup de 9 frikis, segurament provinents del sopar d'una empresa informàtica, d'una mitja d'edat d'uns 34 anys, en rotllana -véase L'efecte Rotllana del nostre heroi Dr.Cabró (x cert, ha actualitzat!)- i demanant cançons de Bisbal, pasant per la sobadísima Shakira i per temes tan mítics com el Maquillaje de Mecano.
Fins aqui tot "normal": els tipics vells que creuen que encara son joves i ballen totes les cançons com si fossin Fofo i Miliqui fent el "pajaritos por aquí, pajaritos por allí", la típica joveneta que acaba d'arribar com a secretaria a l'empresa i es creu que està bona i això li fa tenir dret a ballar com una puta amb la columna o, fins i tot, a utilitzar els vidres de la "peixera per a fumadors" com si fos una "peixera per a porques" i, com no podia faltar, la dona de cinquanta anys amb el gay que s'encarrega dels dissenys del producte tota borraxa que cau al terra i comença a riure a lo Loreto Valverde. Realment patètic.
Jo em pregunto per què la gent té la mania de, quan balla, fer veure que fa el paiasu i balla malament intencionadament per riure quan en realitat no saben ballar d'una altra manera. ¿Per què sempre està el tipic vell de cabell blanc que balla les baladas com si d'una cançó de Paco Pil es tractessin? ¿Per què sembla que s'hagi fotut mil grams d'èxtasi quan comença a tenir espasmes que resulten ser part del ball? Mai ho sabré.
Després arriba el moment "Mecano", on sembla que tots hagin preparat la mateixa coreografia.
Abans de posarmhi, us convido a escoltar la cançó, per si no la teniu molt en ment, i la balleu a la vostra habitació, sense pudor.
Un cop fet això, llegiu atentanment i digueume si heu presentat algun dels següents símptomes:
M'explico:
Tot això combinat amb un mini-telele d'espatlles i petits passos sardanencs.
Espero poder dormir despres de presenciar això.
Sí. No podia anarme'n a dormir sense arreglar el tema de "l'hora Alaska" perquè no podia parar de tararejarme a mi mateixa allò de "Dónde está nuestro error sin solución. Fue blogger el culpable o lo fui yo?"... I, gràcies a Màter, he sortit "airosa de mi cometido". Ja tenim al nostre blog l'hora verdadera. L'hora que té, per exemple, la Clarín! Perque la veritat... on sigui ella que se quite Greenwich i sa puta mare. AMéN!!
La nit d'avui ha estat realment dura (que no pura). Per que pogueu imaginar l'escenari us en faré cinc cèntims (m'encanta dir això): Un grup de 9 frikis, segurament provinents del sopar d'una empresa informàtica, d'una mitja d'edat d'uns 34 anys, en rotllana -véase L'efecte Rotllana del nostre heroi Dr.Cabró (x cert, ha actualitzat!)- i demanant cançons de Bisbal, pasant per la sobadísima Shakira i per temes tan mítics com el Maquillaje de Mecano.
Fins aqui tot "normal": els tipics vells que creuen que encara son joves i ballen totes les cançons com si fossin Fofo i Miliqui fent el "pajaritos por aquí, pajaritos por allí", la típica joveneta que acaba d'arribar com a secretaria a l'empresa i es creu que està bona i això li fa tenir dret a ballar com una puta amb la columna o, fins i tot, a utilitzar els vidres de la "peixera per a fumadors" com si fos una "peixera per a porques" i, com no podia faltar, la dona de cinquanta anys amb el gay que s'encarrega dels dissenys del producte tota borraxa que cau al terra i comença a riure a lo Loreto Valverde. Realment patètic.
Jo em pregunto per què la gent té la mania de, quan balla, fer veure que fa el paiasu i balla malament intencionadament per riure quan en realitat no saben ballar d'una altra manera. ¿Per què sempre està el tipic vell de cabell blanc que balla les baladas com si d'una cançó de Paco Pil es tractessin? ¿Per què sembla que s'hagi fotut mil grams d'èxtasi quan comença a tenir espasmes que resulten ser part del ball? Mai ho sabré.
Després arriba el moment "Mecano", on sembla que tots hagin preparat la mateixa coreografia.
Abans de posarmhi, us convido a escoltar la cançó, per si no la teniu molt en ment, i la balleu a la vostra habitació, sense pudor.
Un cop fet això, llegiu atentanment i digueume si heu presentat algun dels següents símptomes:
M'explico:
- No me mires, no me mires, no me no me no me mires: Aqui es tapen la cara amb les mans i fan que no amb el cap. TOTS.
- No me he puesto el maquilla je je je: Arribat aquest punt tots es miren i canten la cançó perquè tothom vegi que se saben la lletra. El "je je je" es diu assentint amb el cap.
- Sombra aquí, sombra allá: Amb les mans rollo hawaiano (o rollo funky cold medina) dos cops cap a cada costat, coincidint amb el "aquí" i el "allá".
- Maquíllate, maquíllate: Consisteix en fer veure que es maquillen rollo "indiu". Dos cops a cada "moflete".
- Un espejo de cristal y mírate y mírate: Aquí reviuen el moment en què, de petits, assajaven a la Sala d'Actes el paper de la mastressa de Blancaneus.
Tot això combinat amb un mini-telele d'espatlles i petits passos sardanencs.
Espero poder dormir despres de presenciar això.
1 comentari:
Tia, et compadeixo, tots hem viscut (i ballat, no ho neguem!) el Maquilla je je je, xDDDDD Que sembla que te'n fots amb tant jeje (GG, gran gag!).
Em trobo fatal :_( però... em consolo pensant que és l'últim mes que patiré (Muahahahaha!).
Publica un comentari a l'entrada