divendres, 2 de febrer de 2007

El món és boig, com la Pura i jo xD

És el sisè post consecutiu que penjo jo (tot s'ha de dir, algun ha estat confabulat amb ajuda de la Pura, malgrat que l'hagi acabat penjant jo...). Amenaço de canviar el nom del blog per: Monòlegs a una.

He enviat un mail en nom de la Pura als distribuidors de màquines de fer cotó de sucre i us comunico en primícia que ha estat retornat xDD Llàstima, hagués estat curiós pensar quina cara haguessin fet en rebre un correu de: Els Nens Dolents (de la nit) (no anava a enviar-lo amb el meu mail, xD).

Més coses, us comunico també que la iniciativa de fer un "apagón" ha estat un fracàs total, com era d'esperar. M'he quedat amb ganes de sortir amb la cassola a fer 'escàndol', com van fer tres veïns meus (literalment tres) després de les eleccions.

Per cert, tenim un nou blog heroi (dit ràpid sona a 'boquerón'). Us el recomano, ha estat un dels motius pels quals he estat rient durant 19 minuts seguits, segon amunt, segon avall.

Aprofito el blog per cagar-me (no vull ni un sol comentari foteta respecte al fet de que jo digui que em cago, xD) en El Corte Inglés (anava a posar enllaç a la seva web, però no vull que la visiti ningú). M'han tractat malament, m'han humiliat i m'han acusat d'intent d'estafa a la seva putíssima botiga. Des d'aquí, us convido a que dediqueu un minut mental a maleir-los els ossos i a desitjar que a l'home que em va atendre (com el cul, tot sigui dit) li entri un peix espasa pel recte.

Anuncio que em compraré un cinturó perquè no se'm caiguin més els pantalons. Vull aclarir que no és culpa meva que facin pantalons de tan mala qualitat que quan els compres et van perfectes i als deu minuts sembla que t'hagis sumat a la moda skater, amb uns pantalons que insisteixen en arribar-te a l'alçada dels genolls. Pateixo per la meva TPV.

En relació als maltractaments rebuts per part dels venedors del puto Corte Inglés, anuncio també que em compraré un rellotge nou, ja que el meu (podrit com està) ja me'l puc fotre per allà on ha d'entrar el peix espasa del venedor bord.

Malgrat tot, sóc feliç (si t'has quedat amb l'adreça del blog i ens estàs llegint, saps que és gràcies a tu).

Bé, purs i putes, després d'aquesta declaració de principis cutre, salsitxera i friki, m'acomiado. Espero que aquest mes podrem complir amb el propòsit de fer un post cada dia i, si pot ser, que no els hagi de fer tots jo xD

NANIT.

P.d. Estic caient en depressió pel fet d'observar que el nostre blog ja no té comentaris. Què lluny queden aquell dies en què els posts anaven acompanyats de 12 comentaris... En fi, si ja no us agrada... NI MAI! xD

2 comentaris:

wendy ha dit...

A mi si me ha gustado :)
Ya iré mirándomelo todo despacito, que esto de bloggear ( no se si se dice así, pero yo sí lo digo así) me quita ultimamente una de tiempo que casi no tengo tiempo ni para escribir en el mio propio.
un saludito

TalkHimLow (toqui'm l'ou) ha dit...

OH! Una nova comentarista!!!!! Benvinguda! Se'm cau la llagrimeta de l'emoció i tot, som com l'au fènix, renaixem de les cendes, xD
Moltes gràcies pel comentari, després em miro el teu blog, que ara he de marxar :)

Petonets!