dilluns, 26 de febrer de 2007

He tornat!

Les meves disculpes, estimada Little. Això no té perdó de Déu, estem oblidant el blog i l'estem deixant caure en l'oblid. On queden aquells dies de joia i esplendor? On queden les reunions d'administració al MSN? On queden... ELS ALTRES INTEGRANTS DEL BLOG?
Ens han abandonat, sí, així és. Ells no sabem que "nosaltres mai no ho faríem" (com "ell"). De la manera més injusta, amb promeses de que tornarien (oi, fenici dels nostres cors?), amb falses esperances... Uf, se m'entelen els ulls :_(
Però... avui em sento au Fènix. Resorgirem de les nostres pròpies cendres. Un dia vaig dir que el blog seria gran i aquest és el meu objectiu (no, no penso ampliar la resolució de la pantalla a 2048 x 1536).

En primer lloc, invoco als esperits de la Pura i de l'Elvis, ja que sembla que els seus usuaris han patit una tràgica i prematura mort. Esteu convocats i penso passar llista (vocació de mestra, xD). I, si goseu interrompre, tocaré la campaneta (quins records, eh Pura? xD).

Per acabar, afegeixo un post que havia escrit pel dia 1 de gener, però que al final no vaig publicar per mandra. És una paranoia de les meves, però total, com que només ho llegirem la Little i jo... :_(

Crec que em començo a fer gran... És preocupant?
Els 365 dies que han passat entre el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2006 han corregut tant que ni me n'he adonat de que ja ha passat un any més.
Me'n recordo quan tenia 15 anys i el temps no acabava de passar mai. Sempre faltava molt per arribar a una data esperada. Els mesos eren eterns i les setmanes tan llargues com un dia sense pa.
Ara, els dies volen. No me n'adono i les setmanes se m'escapen no sé per quin forat.
Anys enrere sempre hi havia una fita on s'havia d'arribar per tal d'aconseguir la suposada felicitat: 'Ja veuràs quan tingui 18 anys', 'Això passarà quan acabi d'estudiar', 'Espera't a que treballi i guanyi calers'. Tot això ja ha arribat. Ja fa dies (uns quants xD) que vaig fer els 18, els estudis ja es van acabar i ja fa mesos que tinc curro.
Però bé, sempre hi ha noves fites... 'Quan comprem un cotxe', 'Quan tinguem un pis', 'Quan tinguem un fill'. Hi ha una part que m'encanta d'aquestes noves fites i és que venen en plural. A més, també ha canviat la filosofia. Les fites no m'aportaran la felicitat que ara no tinc (com abans semblava que havia de passar), més aviat l'acabaran d'arrodonir (com a mínim, així ho crec).
Avui estic filosòfica xD

Fa dies que em ronda pel cap aquesta idea... Serà que m'he fet gran?


En fi, petons a tots, Little i... hi ha algú més?

4 comentaris:

Pura ha dit...

ei kabronas!!!! q jo sempre escric si estic a casa!! prometo post per dema.
xxx

TalkHimLow (toqui'm l'ou) ha dit...

DIOS! HA FUNCIONAT LA CRIDA! xDDDDD Tinc poders, juas!

LittleFürer ha dit...

Jajajaja,
muy bien TalkHim, tu si sabes tocar bien las teclas de éste nuestro piano, pequeño atisbo de concierto y ya resuena por el fondo Pura!

Pero yo cada vez más como Santo Tomás... si no lo veo , no lo creo.

Muy buen martes a todos ,,, ya queda menos para el vierneeees!!!


Besos mil.

TalkHimLow (toqui'm l'ou) ha dit...

Ja és demà, eh Pura! xD Aquest post està trigant i jo, com la Little: "Si no ho veig, no ho crec".