diumenge, 4 de març del 2007

Una nit amb orquestra (de crits i insults, clar)

Bé, començaré aclarint que vaig una mica taja, però espero que això no sigui impediment per a fer un post (o sí, el nombre de faltes comeses ho dirà xD).
Volia comentar com ha anat aquesta nit, perquè es podria definir com una nit "lamentable" (més endavant aclariré el perquè d'aquest adjectiu).
A veure, anem per parts (Jack l'esbudellador dixit xD). La nit ha començat malament. S'havia organitzat per aquesta nit un sopar de "colla" (tots els companys de taja de tota la vida). Doncs bé, al sopar s'hi ha sumat gent indesitjable i desagradable per a la majoria dels presents i això ha estat el desencadenant dels successos posteriors.
Hem començat a sopar i ja s'ha liat. El sector nord (entre el qual no hi era jo) ha demanat unes ampolles de vi de 20€ cada ampolla. Cal aclarir que érem 15 i que, d'aquests 15, només 8 tenien accés a les ampolles de vi car, mentre que els altres teníem una remesa de DonSimon gran reserva (3€ cada ampolla). Això ha desencadenat la ràbia de mon germà que ha dit: "Tranquil·la, que ara penso demanar l'ampolla més cara de la carta de vins". I així ho ha fet. Com a resposta, el sector nord ha començat a demanar tot de coses cares (realment molt cares, el Jack Daniels anava i venia que impactava i tot de veure-ho). Jo ja tremolava, perquè la meva economia no està precisament preparada per a aquest tipus d'aconteixements i ja sabia que el compte es dividiria entre tots, sense tenir en compte el que haguessis begut o menjat.
Però bé, la cosa ha anat creixent, fins al punt de que el sopar ha sortit a 30€ per barba (Déu, quin mal m'han fet, només he menjat tres tallets de llom i m'he pres un carajillo de Baileys, més el vi ranci, clar). En fi, que la cosa ha acabat amb la disputa de mon germà versus una de les liantes de la colla, que li ha dit que el que havia fet avui era "vergonyós i lamentable" (d'aquí que la nit sigui "lamentable" xD).
En resum, que s'ha liat un pollastre dels guapos. Es podria dir que gairebé acabem a hòsties (anava taja i no m'hagués importat fotre un parell de calvots a uns quants que ja els tenia ganes de dies anteriors). I, el millor del cas, em porten al "vell" (la Pura ja sap de que parlo) sense avisar i encara esperen que faci bona cara en presència de l'engendre. Quina puta merda de sopar, de debò, m'hagués cagat en tot, però tampoc hagués servit de res.
Recapitulant, que ha estat una merda de sopar. Tensions, males cares, mal rotllo i un fàstig en general. Només espero no haver de tornar a sopar més amb aquesta gent (crec que ja ha quedat clar que desitjava que fos així, després de dos o tres mocs reals).
Però... la nit no ha acabat allà. Ara ve la part bona. Després de tots aquests moments tan asquerosos, hem anat a fer unes birres i uns cubates amb el sector sud (els benavinguts) i, ens han fet un anunci que m'ha alegrat la nit. Seré tieta! Els meus cosins per fi s'han decidit a criar i ja estan de dos mesos i mig. Quina il·lusió m'ha fet tocar la panxeta de ma cosina mentre mon germà cridava: "Se le han corrido dentro!" (aclariment: anava encara més taja que jo!).
Doncs res, que entre birres i cubates hem celebrat l'arribada d'un nou membre a la família. Em feien una mica d'enveja, perquè se'ls veu súper feliços i es poden permetre el luxe de dir que tenen estabilitat suficient com per dur una criatura al món (tant de bo algun dia pugui dir el mateix, snif!).
I, ara, després de dues hores de celebració, arribo a casa. No tinc valor de sortir a beure més ni tan sols d'anar a ballar (que jo digui això, és greu, realment estic morta! xD).
S'ha fet una proposta, el dia 1 d'abril, trobada per anar al Paint-ball. Vaticino que em fotran més pintura a sobre que la que es pot trobar en tota la fàbrica Titanlux (acostumo a ser la víctima dels atacs dels meus "estimats amics" xDD Què cabrons!).
I això és tot, una nit en què s'ha passat del mal rotllo a la felicitat, en què s'ha acabat de rebentar el poc que quedava de colla i on tots hem rebut i hem estat generadors de conflictes.
Què podria dir? Que odio a la gent aprofitada i manipuladora, però és sabut per tots que el món és ple de fills de puta. L'única llàstima és que aquest tipus de gent sempre cauen de peu (puto Murphy, es podia fotre les lleis pel cul).
Me'n vaig al llit amb el meu pijama nou, tan maco com és ell (algun dia us en penjo una foto).

Au, bona nit a tots els purs que llegeixin fins al final i, als que no, que us peti un ruc de 500 Kg.

TalkHimLow.

P.d.: Perdoneu per aquest post tan penós, necessitava desfogar-me xD

1 comentari:

Anònim ha dit...

"Si els fills de puta volesin no veuriem mai el sol"...Quico Pí de la Serra dixit.

En fín, que si algo claro ha quedado es que la cena ha valido la pena... jajajaja

Ánimo y lo mejor es que otro día vayais a cenar unicamente el sector sur. Alos otros no se les dice nada y ya está!!!

Besos mil