Torna el blog!

Ha calgut un any i dos cors trencats per reprendre el blog. Un any llarg, amb pocs alts i molts baixos, amb mesos de silenci entre dues pures (no tenim pendó, ai, això sí, el que no tenim és perdó).

Les daminificades de l’huracà William (en breu obrirem un compte paypal perquè feu les vostres donacions) hem decidit començar de nou amb aquest blog. Serà més cruel (si és posible) i més dur (ou, yeah!) però si ens ha de valdre per alliberar la ira continguda, lloat sigui el blog!
Perquè sé que puc pluralitzar quan dic que n'estem fins als collons de sempre topar-nos amb aquells que no tindran cap mirament a l'hora de nominar-nos, al més pur estil "Big Brother", per veure com "la audiencia ha decidido que debes abandonar mi vida".
M'indigna, em bull la sang i m'histeritza veure com el concepte "felicitat" no ens correspon, perquè no ens ho mereixem.
Dues "ties gones" com nosaltres no mereixem que se'ns privi de la felicitat que qualsevol Paqui de Múrcia pot aconseguir amb només obrir-se de potes. Volem homes que ens estimin sense data de caducidad, que no som iogurts, collons!
Diuen que quan una porta es tanca, s'obre una finestra, la nostra finestra és un vincle amb el món exterior, un espai on fer públiques les nostres angoixes per tal de que (com a mínim l'altra) li pugui dir allò de "no t'ho mereixes això, tu vals molt". La nostra finestra és la renaixença, qual au Fènix, de la nostra, per un temps, oblidada amistat.
Ens apujarem l'ego mútuament, plorarem juntes per enfonsar-nos més i després poder surar amb més il·lusió.

La Pura i la TalkHimLow contraataquen i, ni que només ens llegim entre nosaltres, no callarem fins que ens haguem desfogat a gust.

Ben aviat, una nova entrega d'aquesta nova etapa del blog.

Tocades, però no ensorrades:

Pura & THL